Històrica victòria panarra entre aldarulls

El contingut d'aquest post pot ferir la sensibilitat dels lectors i les lectores

Els Panarres de Les Corts, equip que venia com la Ventafocs a la jornada de dissabte, s'ha trobat una inesperada victòria al clàssic belitaire del Barcelonès després de resoldre el problema de les nombroses baixes amb les que acudia a la cita amb el seu màxim rival, el Casus Bèlit. Així, els Panarres es proclamen com el primer equip que guanya al conjunt santsenc en el seu camp i dissipen els rumors de crisi que afectaven a l'entitat de les samarretes liles. Aquesta victòria es produeix en un partit bastant fluix d'ambdós equips esquitxat per constants incidents des de les grades de l'Ecspanya Industrial Stadium.

Discret començament local

El partit va començar amb un notable retràs sobre l'hora prevista, degut a un allargament del concurs de paelles, al duel dialèctic dels garrotins propiciat per Cor de Carxofa i a l'interès mediàtic local per entrevistar al capità del Casus Bèlit, Ângelo. Abans de l'inici, Ja es va desfermar la polèmica: els Panarres van compensar les nombroses baixes amb les que acudien amb fitxatges d'última hora, entre els que es trobaven alguns ex-jugadors del Casus. Malgrat les queixes santsenques, el partit es va iniciar. Les grades mostraven una bona entrada, habitual en aquest tipus d'enfrontaments.

El sorteig va determinar que començarien atacant els jugadors i jugadores del Casus Bèlit. Aviat van mostrar que els hi costava entrar en el partit. Marc va fer unes bones 60 canes després d'algun llançament fallit. Mariana va afegir 15, en el que semblava una bona progressió de l'equip local.

El debutant Sergi, no va tenir la mateixa sort. Després d'una sèrie de llançaments fallits, aconsegueix encaixar un bon cop de cana que es veu frustrat per un atent Miguel. Xose Mari es queda en 15 canes mercè als rebutjos de de la defensa visitant. Arnau no aconsegueix puntuar i Chema, amb molts problemes, només assoleix unes discretes 5 canes. El resultat global del Casus es quedava en 95 i una ombra planejava sobre el conjunt local. L'afició santsenca mostrava símptomes de nerviosisme que s'explicitava en el llançament d'objectes tals com un patinet.

Els fitxatges salven la ronda dels Panarres

Però tampoc era el dia dels Panarres. Fins ben entrada la ronda, tot semblava apuntar a un resultat en blanc per al conjunt visitant. Roger va veure escapçat el seu bèlit per Sergio. Marc va matar la cana de Carles. Aran semblava que podia desequilibrar el marcador però un llançament llarg va acabar a les mans de Xose Mari. El santsenc Dídac va fer el mateix amb el llançament de Miguel, ex-Casus jugador ocasional de Panarres, molt criticat per la seva decisió. Així, a falta de dos llançadors per a concloure la primera ronda, el resultat mostrava un excèntric 95-0 que encara donava raons per a l'optimisme santsenc, defensivament impecable.

Seria un altre ex-jugador del Casus el que trencaria la tendència posant per davant al conjunt visitant. En una actuació espectacular, Assad gairebé arriba al límit del camp. Martí demana 100 i després d'una llarga deliberació, Ângelo les dona. Els Panarres aconsegueixen 30 canes més a l'últim llançament deixant el marcador a la mitja part en un 95-130. Tot obert llavors per a la segona meitat.

El Casus no aconsegueix enlairar-se

Malgrat una primera ronda modesta, l'equip local tenia una altra oportunitat per a redimir-se. I així semblava que seria al començament de la segona. Ariadna, després d'una serie de llançaments frustrats per la defensa panarra, sorprèn aquesta en un últim llançament creuat que supera l'última línia de l'equip visitant i que val 55 canes. L'afició santsenca la proclama "lehendakari". Dídac, després de fer front als obstacles que la defensa rival interposava, també feia unes altres 50. Sergio, en llançaments en ziga-zaga, aconseguia puntuar: 30 valuoses canes que pujaven al marcador. Fins aquí, tot feia preveure que el Casus Bèlit havia posat la directa cap a la victòria.

Malauradament per als interessos locals, el Casus Bèlit no va mantenir el pro-mig de llançaments. Aitor va fallar el seu tir deixant el bèlit a un pam de la base. Martí va matar la seva cana amb gran facilitat. El debutant Víctor no va tenir gaire sort amb els seus intents. Va connectar un bon tir, llarg i amb molta potència, però Roger va escapçar el bèlit eliminant-lo. Quedava el capità Ângelo per tal d'obrir escletxa al marcador. I no va començar malament. Es va anar obrint pas per la banda dreta de l'atac. Però la sort no estava del costat del seu equip: al seu tercer llançament no se sap ben bé que va intentar, però en lloc de assegurar canes, va realitzar un tir lent en paràbola que va facilitar la recollida d'en Martí. El capità santsenc s'anava sense puntuar i el seu homòleg cortsenc es convertia en l'objecte de les ires de les grades. 

D'aquesta manera, el Casus Bèlit afegia 135 canes al marcador deixant un resultat provisional de 230-130. Només 100 canes de distància a manca de la ronda de llançaments dels Panarres. L'equip local semblava un tant desanimat envers el difícil repte defensiu, el conjunt lila no es confiava i l'afició a les grades començava a generar situacions d'alarma social.

Espiral de violència i destrucció

Malgrat haver-hi més jugadors a Panarres que tenen un passat casus-belitaire, l'afició santsenca no perdona a Martí el seu pas al conjunt de Les Corts i així li va fer saber quan es va disposar a realitzar el primer llançament de la segona ronda. Els crits i els llançaments d'objectes van fer demorar el tram final d'aquest partit. El cortsenc va fer uns notables llançaments sumant 50 canes i deixant en unes altres 50 la distància que els separava de la victòria. Al torn de Roger es va superar àmpliament aquest marge. Els llançaments llargs en diagonal van fer impossible una copsada de la defensa local, tot arribant fins als límits del camp. Nogensmenys, en una estratègia conservadora psicològicament destructiva, el capità cortsenc només va demanar les canes justes que situaven als Panarres per endavant, 55. El missatge estava clar: la victòria de l'equip visitant era irremeiable perquè no arriscarien amb les apostes.

Va ser llavors quan aficionats santsencs del Casus Parabellum van envair el camp provocant moments de tensió amb els jugadors, jugadores i afició cortsenca. Es va témer per una eventual suspensió del partit, però el duo arbitral va optar per la continuïtat. Tot i que el llançament d'objectes entre aficions no va cessar un cop els hooligans van tornar rere les tanques.

El partit va continuar i com Roger, Aran també es va rescabalar de la primera ronda amb un Casus Bèlit desmoralitzat. Els seus llançaments també van situar el bèlit als límits del camp. En aquest cas, Martí va fer una aposta més realista i va demanar 100 canes que Ângelo va concedir. El partit estava sentenciat i als locals només els hi quedava aguantar el tipus i mantenir una distància discreta del guanyador.

Llavors es va produir una segona, fins i tot una tercera invasió del camp de molta gravetat.

El capità cortsenc i un dels àrbitres van estar a punt de ser lligats a un fanal amb fosques perspectives per part de l'afició santsenca més radicalitzada. Els jugadors i jugadores dels Panarres es van involucrar en una monumental tangana mentre que els seus rivals del Casus Bèlit s'ho miraven des de la distància.

Quan tot es va calmar es va valorar la suspensió, però el duo arbitral i els Panarres van insistir en acabar la ronda. Els Parabellum no van deixar de llançar objectes tals com el famós patinet o un còctel molotov.

Guifré va reprendre els llançaments amb poca fortuna, ja que Ângelo va matar la seva cana. Ari tampoc va poder puntuar gràcies a Chema, Per últim, el debutant maresmenc Ferran va afegir 15 canes al marcador panarra. Tant bon punt es va acabar el partit l'equip vencedor es va fondre en una sentida abraçada pel caràcter inesperat de la victòria. El Casus Bèlit es va apropar a les tanques per agrair el suport i saludar a l'afició local.

Els Panarres també es van dirigir a l'afició local... en un sentit una mica diferent.

Resultat final: Casus Bèlit 230 - Panarres 350.

Claus del partit

Les dades  son ben explícites: el partit ha estat fluix per totes dues bandes i l'espectacle ha estat més fora del camp que a dins. Si cal destacar alguna cosa de cada equip, s'hauria de parlar positivament de la defensa local i de l'atac visitant.

El Casus Bèlit ha estat molt tímid en atac i molt haurà de millorar si vol recuperar l'estat de forma dels seus millors partits. Al seu favor s'ha de dir que han millorat la posició defensiva i que han contingut al rival, malgrat no haver estat suficient per a resoldre l'encontre al seu favor. Aquest resultat és un cop moral important i caldrà veure fins a quin punt ha fet mal la derrota. No tenen compromisos immediats, pel que tindran temps per a reflexionar i entrenar l'atac.

Els Panarres s'han fet amb el partit gràcies a algunes individualitats determinants. És el cas d'Assad a la primera ronda i de Roger i Aran a la segona. Defensivament no acabaven de trobar una bona posició al camp, deixant alguns forats importants. Tot i així, han estat bastant efectius tallant els llançaments llargs, el que fet i fet ha estat definitiu. Aquesta victòria dona oxigeno a un equip que recentment ha travessat una situació delicada. Situació que ans feia témer per la seva continuïtat. Sense cap tipus de dubte, el resultat donarà ales per a la temporada que comença.

Els col·legiats Oller i Cugat han estat molt correctes i no han intervingut en el resultat del partit. Potser han estat massa pacients amb les protestes dels equips i amb els intents de linxament del públic. Malgrat tot, no han mostrat cap targeta ni han suspès l'encontre. S'ha comés un petit error al recompte en les actes que atribuïa 10 canes més als Panarres i que no va ser detectat per cap dels capitans. Però aquest no altera, en termes generals, la victòria justa de l'equip visitant.

El públic ha estat molt participatiu en tot moment. A vegades una mica massa i tot. Els Parabellum han tornat a fer de l'Ecspanya Industrial una olla a pressió i no han deixat d'animar al seu equip ni als pitjors moments. I és que aquest és un partit diferent, i com a tal es viu.

La propera cita entre els eterns rivals es perfila per alguna data al voltant de la Festa Major de Les Corts, a principis d'octubre. Informarem degudament de les novetats que sorgeixin en aquest sentit.

Fins llavors, i més enllà de la rivalitat entre panarres i santsencs, el bèlit és el bèlit i la ronda més divertida és la tercera.