dimarts, 28 de maig del 2013

BÈLITS ENXOPATS A L'AROMA DE SANT NARCÍS AMB ENCENALLS DE CLAUS PERDUDES I PERFUM DE BON ROTLLO CASANOVA TEAM....

Tornàvem a ser a Sant Narcís, temps de flors i temps de bèlit i ens tocava jugar amb un equip emblemàtic de la història del campionat del món de bèlit: els CASANOVA TEAM.
Plovia i tronava de valent, el cel agombolat i plomís, l'herba mullada, brillant i esvaradissa, bèlits, canes i bases enxopats… i com no, els jugadors al camp disposats a lluitar de valent i donar el bo i millor de si mateixos.
Llença Casanova Team

Arrencà el primer partit…Totbèlit defensava. Tocava no deixar passar ni un bèlit. La pluja feia de les seves i els bèlits xops no arribaven prou lluny facilitant també que fessin efectes estranys i que a vegades rellisquessin de les mans… les bases mogudes al llarg dels partits feien que les mides canviessin i això va fer que a la primera part els Totbèlit s’enduessin 35 canes extres.
Mides amunt i avall
 Mullats i cansats arribàvem tots al final del primer partit amb un resultat favorable als de Can Fanga(és clar! Jugaven al seu hàbitat! Fanga… fang... pluja… lo pillas?) ...Totbèlit 360 – Casanova Team 210.

Començava el segon partit, la pluja no donava treva i Casanova Team tampoc, lluitadors de mena desplegaren la seva millor defensa i començaren les escapçades
Lico Attack
…així mateix, la pluja s'havia ficat a l'ànima de més d'un dels nostres canadors  i era visible com aquell dimoni atacava la seva moral afeblint-la… arribava el final de la segona ronda i encara no hi havia res decidit…
Luis caminha-ndo

Xops i cansats va arribar el final … Totbèlit 360 – Casanova Team 295….final ajustat i que deixava clar que en aquestes alçades del campionat no hi ha contrari accessible.

Envejable el coratge, capacitat de joc, ànims i alegria dels Casanova Team. Està clar que algú ha de guanyar els partits , però sap  més greu quan a qui guanyes et cauen especialment bé i són com són: Una gran família que no et fa sentir estrany. Una abraçada i merci per ensenyar-nos tant i ajudar-nos el dia que us vam necessitar. Quan necessiteu un cop de mà, només cal que ens ho digueu.

Tot Casanova Bèlit Team
 

Cal destacar la participació de Luis Caminha, un jugador vingut de la Conferència Nord de Galiza que es va afegir als de Barcelona i va jugar un molt bon paper…
amb 62 anys ens va donar a tots una lliçó de joc, capacitat i “savoir faire” que donà fe de perquè és un jugador d'aquells que, si això fos beisbol, el seu cromo aniria ben buscat.
Luis Gran Palanador
Ens va fer una petita “demo” amb el seu “palan” i la seva “bilharda” de com juguen a terres gallegues (i com juguen!).


Anècdota: Algú va perdre les claus del cotxe (al camp… en principi) i això ens va facilitar una horeta i mitja més de gaudir de la pluja al camp de Sant Narcís…

Vam marxar a dinar, encara sense claus, encomanant-nos al sant i… tres horetes més tard van aparèixer a una jaqueta que estava fora de tota sospita... Sant Narcís Gloriós!!!

Ara toca anar a quarts… hi anirem per festes…jugarem com mai ho hem fet (bàsicament perquè mai no havíem arribat tan lluny) i provarem d'endur-nos cap a casa quelcom més que tot allò que ja ens enduem de gratis: bon joc, bones estones amb els amics i una experiència cada cop, cada any més enriquidora.


Els equips als que ens enfrontarem son el bo i millor i nosaltres els hi plantarem cara perquè… no acceptem ni la derrota ni altra cosa que no sigui guanyar… Sigui com sigui… patireu amb nosaltres!

divendres, 17 de maig del 2013

I la ventafocs arribà a Girona i començà a pixar pins ...zum,zum!!!,zum,zum!!!

El cap de setmana de l'onze-dotze de maig l'equip del Barcelonès, l'equip de TotBèlit (una barreja del bo i millor de cadascuna de les cases participants del bèlit barceloní) s'estrenava a Girona... Nervis i moltes ganes de jugar.
L'estrena d'un nou capità inexpert i el fet de conjuntar en un equip jugadors que la resta de l'any s'enfronten, sumat a la desconeixença del camp per a molts dels que pujaven per primer cop a Girona, feien que els resultats de la jornada fossin tota una incògnita. Més encara tenint present  les anteriors edicions on els equips del Barcelonès i el Baix Llobregat participaren amb més aviat poca sort.
 I així arribà el primer partit... TotBèlit s'enfrontava als Belitaires. L'Equip del Barcelonès va irrompre al camp al so guerrer de la gaita i l'acordió per deixar clar que no donarien facilitats a ningú... no farien presoners.
Començà el primer partit... i va ser un partit on TotBèlit guanyà contra pronòstic: (Belitaires 55 -- Tot Bèlit 440) i deixava clar que era un equip amb molts jugadors regulars, que tothom sap fer de tot, que ningú ocupa el seu lloc sense preparació i ningú es dolent ni bo i sap copsar l'esperit del contrari només de mirar-lo als ulls (i sí... el cronista escombra cap a casa... i què?).

Després de la primera victòria els de TotBèlit anaven a dinar més tranquils...havien cobert l'expedient i així, amb aquest ànim, enfilaven el primer partit de la tarda amb la gent d' Obèlit... i novament guanyaven
(Obèlit 250 -- Totbèlit 440 ) (vés que els de Barcelona ni eren tan dolents però si que apuraven i anaven forts...es començava a córrer la veu pels mòbils i els albiradors dels altres equips anaven de bòlit per comunicar-ho...- ai senyor que em deixo endur per l'emoció! ...Oh-le-,oh-la-! ser de Totbèlit éees... el millor que hi ha!!!!).

Encara faltava un altre partit i acabarien la jornada amb els Bons Revolution...encara que tots anaven amb la moral ben amunt, el cansament del desplaçament i els partits començaven a fer-se veure.....dues jugades es pot dir que van declinar la balança cap a la banda dels Bons...una arriscada aposta en les mesures del nou capità barceloní i un tercer llançament del jugador Marc a la linia de les 130 canes escapçat. Una llàstima...però el bèlit és així i a vegades en arriscar està la diferència.(Bons Revolution 505 -- Totbèlit 410).

Així patim les canes escapçades
I va arribar diumenge amb un primer partit de bon matí i en aquest cas amb la gent del Casal del Forn... la nit abans al local del Forn, on estaven reunides les dues esquadres, els locals no paraven de llençar corrandes i provaven de deixar-nos ben clar qui hauria de guanyar al matí i vés que: "Corrandes en són corrandes, corrandes en són cançons però per guanyar al bèlit els de Barna campions!!!"...no calia que la cantessin...perquè la van jugar i viure (juas,juas,juas!!! ho sento....el cronista no pot evitar-ho...pren partit i sempre cap a casa! què voleu?).En fi...tot sia dit que, encara que a la segona part el Forn revifava amb dues molt bones escapçades del seu capità....75 canes extres guanyades i bons trets i escapçades dels barcelonins els hi donaven novament la victòria (Totbèlit 505 -- El Forn 295).
Finalment... el darrer partit... els actuals campions del món: Can Barraca, raca,raca, raca!... si senyor, ells ja sabien que havíem fet els deures i van adoptar una postura conservadora a la vegada que arriscada en plantejaments...Així i tot, són molt grans i encara que els hi vam plantar cara i els nous bèlits donen menys opcions als trets llargs....van acabar guanyant ben merescudament amb jugades que fins i tot a nosaltres ens semblaren cosa de màgia (bé...o això, o els seus jugadors són atletes de gimnàstica rítmica de l'Est disfressats de jugadors de bèlit....- ep! no us penseu...una vegada...una vegada els vam guanyar a Barna! ......sí, va passar un cop...un de sol...però...si aneu a la viquipèdia ja hi surt -hehehe!!!!!!) (Can Barraca 505 -- TotBèlit 235).

Així i tot, classificats... tres partits de cinc guanyats i segons a la classificació del grup A amb 2.030 canes... gens malament!!! (cinc dies després encara es pot reconèixer els somriures de "no m'ho acabo de creure" dels jugadors Canfanganians...).

I ara... ja ho diuen... toca jugar-se-la... pugem el 19 al matí a Girona... dos partits a vida o mort per guanyar l'opció a passar a la següent eliminatòria

Els nostres antagonistes: Casanova Team.
Un honor, un plaer i infinit respecte pels amics amb qui ens enfrontem al camp i respectem i admirem per ser, d'essència i cor, belitaires de pro.

Guanyi qui guanyi...CANES AMUNT I BÈLIT AL COR!!!!