Belinqüència es queda i el Casus diu adéu a la competició

Jornada final intensa i agredolça del 8è Campionat del Món per als equips del Barcelonès. L'alegria ve donada per Belinqüència, que desprès d'un començament més que irregular en aquesta competició, ha remuntat d'una manera espectacular encadenant tres victòries consecutives i classificant-se per a l'eliminatòria contra tot pronòstic. L'altra cara de la moneda ha estat el Casus Bèlit de Sants, molt tocat físicament, que diu adéu al Campionat havent aconseguit dues victòries simbòlicament molt importants (els partits de màxima rivalitat amb El Forn i amb Belinqüència) però insuficients per a la classificació.

Donarem més detalls dels diferents partits d'aquest cap de setmana, però abans, començarem per l'inici.

No bèlit pagar

Els equips del Barcelonès s'han conjurat amb el poble treballador contra els peatges que omplen la geografia viària dels Països Catalans. Als nombrosos motius que existeixen per a prendre aquesta mesura de desobediència civil cap a l'eradicació efectiva dels peatges, s'ha d'afegir la càrrega impositiva que suposa als intercanvis belitaires entre el Barcelonès i el Gironès, del tot inacceptables.

Esperem que, en breu, s'obri un debat en profunditat sobre la mobilitat a Catalunya i que els futurs partits intercomarcals no estiguin condicionats per aquests constants pagaments.

Belinqüència arriba arrasant

El primer compromís del cap de setmana era el que enfrontava Belinqüència amb Belitaires. L'equip de Girona està fent un campionat prou bo i acudia a l'encontre amb l'aval de tres partits guanyats. Però els del Barcelonès venien amb ganes de mostrar el canvi de sentit que havien donat al seu joc. Aviat van mostrar les seves cartes. A la primera ronda de llançaments van puntuar tots excepte Miguel, que va veure la seva cana matada per Lluís. Asad va fer 110 canes, Anna 20, Zaca 40 doblades a les apostes, Albert 75 doblades a les apostes i Francesc 135. Per la seva part, els Belitaires van veure com tres dels seus llançadors eren eliminats per sendes escapçades. Entre Arnau, Lluís i Martín Merino van aconseguir posar el marcador en un desfavorable 495 - 160.

A la segona part es va percebre una reacció dels locals, però massa tardana, davant un Belinqüència que anava a pinyó fix cap a la victòria. Marçal i Carles van eliminar dos jugadors visitants, però no van poder evitar que l'equip vermell i negre assolís 365 canes més, entre les que destacaren les 105 de Francesc o les 145 de Jordi. Al torn de llançaments, l'equip blau marí havia d'assolir 700 canes per a l'empat una distància gairebé insalvable. Tot i així va escurçar en 415 canes la distància, el que no està gens malament. Van destacar els llançaments de Marçal (120) i d'Arnau (140). El resultat final, 860-575.

Ensopegada del Casus a un partit vital

El conjunt santsenc acudia a Sant Narcís amb diversos jugadors afectats per múltiples molèsties físiques i amb la pressió d'haver de guanyar al Nemberguan per gairebé sentenciar la classificació. Però no va ser possible malgrat un primer torn de llançaments prou acceptable. Tots els llançadors van puntuar excepte Sergio, que va veure la seva cana matada per Carlos. Fins i tot, Aitor obria el marcador amb unes prometedores 105 canes. Però defensivament l'equip no va funcionar. A la meitat del partit, l'encontre vorejava l'empat amb un 350 - 345 favorable al Casus.

Llavors, els ànims santsencs es van venir lleugerament avall i es van produir protestes freqüents contra les decisions arbitrals, fins al punt que es va témer per una pluja de targes que finalment no es va dur a terme pel col·legiat. Aquesta ocasió, l'equip de Sants va fer un segon torn més irregular, amb 195 canes més de llançaments i dos jugadors eliminats: Dídac per una escapçada de Gustavo i Ângelo per una cana matada Toni que va provocar un conat de motí entre els visitants. Els problemes defensius del Casus Bèlit es van fer palès llavors, quan van ser incapaços de contenir l'atac modest però constant del Nemberguan, en el que van puntuar tots el llançadors.Al final, Casus Bèlit 545 - Nemberguan 665, i l'equip de Sants que començava complicant-se la classificació.

Espectacular derbi amb victòria santsenca

I va ser en aquest context a on es va donar el derbi. L'expectació era màxima i els equips van estar a l'alçada de les circumstàncies. Començant per una prèvia caldejada: els tranquils carrers de Sant Narcís es van veure sacsejats quan un grupuscle de seguidors del Casus (probablement els Parabellum) van organitzar una manifestació des de la Tasqueta fins al camp. Encapçalant aquesta mobilització, portaven un gaiter que amenitzava la marxa amb cançons hooligans i una pancarta a la que es recordaven dels equips del Barcelonès presents i absents. La manifestació va concloure sense incidents, tot i que no es descarten noves fotografies a la web d'Interior demanant la col·laboració ciutadana per a identificar als esvalotadors que aprofiten actes massius d'aquestes característiques per a sembrar el caos.

A l'aspecte purament esportiu, les dues parts del partit van ser gairebé calcades. El Casus Bèlit va fer un parèntesi en els seus problemes defensius i Belinqüència va tenir dificultats serioses en els llançaments. No obstant això, els jugadors belinqüents que aconseguien esquivar la defensa santsenca assolien una puntuació molt elevada, com Zaca (100) o Jordi (145). L'àrbitre Quim Busquets, no va voler que el partit se l'escapés de les mans i va amonestar amb una groga a Lico en una de les primeres jugades; el que va servir d'atenció per a tothom. Al final del torn de Belinqüència, el capità de l'equip rival no va poder continuar sent substituït per Oihana, canvi que es va revelar com molt encertat. A l'equip verd camuflatge li van venir molt bé les dues escapçades d'Aitor i la cana matada de Marc.

El seu torn de llançaments va ser més discret en quant a distància però més efectiu a nivell de pro-mig. Més enllà de les 120 canes d'en Dídac, la resta es van moure entre les 30 i les 55 canes, puntuant tots excepte un per una escapçada de Nacho. A la mitja part, Belinqüència 255 - Casus Bèlit 310.

Belinqüència va estrènyer amb els llançaments i va tenir un començament de segon torn prometedor: Asad assolia 140 canes i Jordi 120. Però un cop més la defensa santsenca va respondre amb una cana matada de Marc i una escapçada de Dídac. Francesc recuperava el ritme sumant 80. És llavors quan es produeix la jugada del partit. Zaca va realitzar un primer llançament impressionant que va superar per molt la defensa rival. Com que s'havia de guanyar el dret a tirar, Xose Mari va agafar el bèlit i va apuntar a la base des d'una distància propera als 40 metres. El bèlit va sobrevolar tot el camp fent un parell de bots abans de tocar clarament la cana d'un sorprès Zaca. L'equip i els aficionats van saltar al camp per a abraçar al jugador que havia fet una de les millors matades de cana de la història, com si el partit s'hagués acabat allà...

Però la distància a l'empat encara eren de 285, pel que encara no hi havia marge per a la celebració. Tot i així, el segon torn de llançaments del Casus Bèlit va ser semblant a l'anterior. Un cop més, Dídac va marcar la diferència amb 140 i se li va afegir Marc amb 90. La cana matada a Aitor per part de Jordi va posar algun dubte sobre sobre la victòria final del Casus. Però Ariadna va escurçar assegurant 20 canes, Sergio va sentenciar amb 55 i Oihana va afegir unes altres 50. Final del partit Belinqüència 595 - Casus Bèlit 665.

Belinqüència directa a la classificació
 

Aviat es va treure l'espina clavada del derbi l'equip belinqüent. Va ser contra un històric del campionat, el Casanova Team. Al torn de llançaments, l'equip visitant va veure com li escapçaven dos bèlits. Tot i així, va assolir 265 canes, entre les que destaquen les 105 de Francesc o les 80 d'Anna.

El resultat no semblava suficient a la mitja part, ja que el Casanova Team es posava només 25 per sota destacant 110 canes de Lluís Aguilar. Però el segon torn de llançaments de Belinqüència no va deixar massa opcions: van sumar 400 canes entre les que destaquen, un cop més, les aconseguides per Francesc (150) o Jordi (140). Poc va poder fer l'equip groc, que va veure a més una cana matada de Jordi i una escapçada de Nacho. Merescuda victòria de l'equip barceloní per 665 - 355 en un partit marcat pel bon humor i pel bon clima entre els equips.

Pallissa al conjunt de Sants

Partit sense massa història en la que és la major canada rebuda pel Casus Bèlit en tota la seva trajectòria. L'equip de Sants va mostrar un desconcert defensiu notable a respecte del dia anterior, al derbi. S'ha de dir que no tenien davant un equip fàcil. La Familia havia fet dos 200 (de Luís i David Pantón) i havia doblat 135 canes en una aposta desesperada del Casus. Per altra banda, només Chema (50) i Ariadna (70) van puntuar, ja que els quatre llançadors restants van veure els seus bèlits a les mans de la difícil defensa familiar. Així, a la mitja part, el resultat reflectia un lapidari 920 - 120.

Al segon torn de llançaments, La Familia va afluixar una mica... El que signifiquen 485 canes, que no és poc precisament. En aquesta ocasió, Tomás Escobar va fer uns altres 200. Dues escapçades i una cana matada van deixar tres santsencs sense possibilitats de sumar. Un cop més, va destacar Dídac amb unes meritòries 140 canes. Al final, La Familia 1405 - Casus Bèlit 340.

Belinqüència aconsegueix colar-se a la classificació

Mentrestant, Belinqüència continuava el seu ascens imparable cap a la classificació amb una important victòria davant l'Esplai Sant Narcís. El conjunt belinqüènt es va imposar amb autoritat superant les 600 canes i llançant al segon torn amb la tranquilitat d'haver resolt prèviament el partit.

Els del Barcelonès seguien traient rèdit dels seus bons llançadors. El resultat deixava a tots dos equips de la comarca com a rivals directes en la lluita per la classificació. Si el Casus Bèlit guanyava a l'Esplai, es produiria un empat múltiple a la taula que instal·laria la incertesa sobre qui hauria d'anar a l'eliminatòria. Si el resultat era negatiu, els de Sants no tenien cap opció. Això, en el cas que Belinqüència no donés la sorpresa contra Los Primos.

Festa a Belinqüència i adéu del Casus

Els partits Casus Bèlit - Esplai i Belinqüència - Los Primos es van celebrar alhora sota una intensa pluja. El Casus va fer una ronda de llançaments bastant pobre assolint només 155 canes davant d'un equip mata-gegants que venia de donar la sorpresa derrotant a Los Primos en un resultat històric, ja que Los Primos no coneixien la derrota en aquesta competició. La sort els va somriure provisionalment amb els llançaments dels seus contrincants que van quedar per sota gràcies a la intervenció defensiva de Oihana i Marc. Una aposta malament realitzada regalava 50 canes a l'Esplai. Al final de la primera part guanyaven els santsencs per 155 - 145.

Però les notícies que arribaven del camp A eren bones per a Belinqüència i per tant, no gaire per a els santsencs. Belinqüència no només no estava caient davant de Los Primos, sinó que tenia opcions de victòria gràcies a l'encert defensiu i les canes dels seus principals jugadors.

El segon torn del Casus encara va ser més modest que l'anterior, amb dues escapçades rivals i un jugador sense puntuar. Les 85 canes que afegien els feien seguir confiant a la sort el resultat del partit i en evitar 95 canes rivals. Marc va matar una cana i Ângelo va realitzar una aparatosa escapçada que feien pensar en el miracle. Però el quart llançador, Eduard, va posar l'Esplai per davant a falta de dos més. Al final Casus Bèlit 240 - Esplai Sant Narcís 400. Al conèixer el resultat, aficionats del Casus han provocat disturbis als voltants de l'Ecspanya Industrial Stadium.

Belinqüència va perdre el seu partit amb Los Primos per un escàs marge molt meritori. Sigui com sigui, els 6 punts aconseguits el cap de setmana fa que sigui un dels equips que estiguin a l'eliminatòria i, a jutjar pel seu joc, amb possibilitats. Esperem que així sigui i que puguem veure el sobrevivent del Barcelonès arribant lluny. Per la seva part, l'equip verd-camuflatge haurà de passar pàgina i resoldre els seus problemes defensius per a propers compromisos ja fora de competició.

Primera victòria del Casus i lluita de Belinqüència contra els elements

Aquest cap de setmana hem viscut el debut al 8è Campionat del Món d'un equip local, els Belitaires, i dels dos representants de la comarca del Barcelonès, Casus Bèlit i Belinqüència. Més enllà de l'agradable experiència belitaire al singular barri de Sant Narcís, el debut dels visitants ha estat marcat per la desorientació a l'hora d'aplicar les novetats normatives del joc, principalment en allò que es refereix a les mesures del bèlit. Belinqüència no s'ha volgut pronunciar sobre l'assumpte, però l'equip santsenc sí ha mostrat la seva incomoditat per jugar amb un bèlit "massa gran, lleuger i perillós" dissenyat seguint les indicacions de la normativa vigent, en lloc de picar la "estimada, petita i pesada peça de faig" que tradicionalment venien fent servir. Ignorant el caràcter orientatiu d'aquest requisit, el Casus portava dies intentant adequar el seu joc al bèlit de pi amb resultats gairebé desastrosos: Chema va estar a punt de ser baixa per un "petit incident" amb la nova eina. Davant de les nombroses trucades de les Chema Fan Girls, el club va haver de confirmar divendres que finalment tot havia quedat en un ensurt. En algunes balconades de Sants es van poder veure llençols amb lemes contra el que allà es denomina "bèlit modern"; conjunció de bèlits gegants, bipartidisme Can Barraca-Los Primos i mercantilització (encara molt incipient) de l'esport. Aquesta protesta sembla inspirada en moviments homòlegs en altres jocs populars. El seu efecte més immediat va ser l'adopció, per part de la primera línia defensiva dels dos representants del Barcelonès, d'una protecció facial semblant a la que fan servir els companys i companyes italianes del s-cianco o la mazza e pivezo.

Més enllà d'aquests aspectes extra-esportius, el Casus Bèlit va disputar quatre partits i Belinqüència tres. En general, no es pot dir que els equips del Barcelonès hagin tingut massa fortuna. Els de Sants van quedar a les portes de posar-se amb 9 punts en la taula amb dos resultats ajustadissos que, a l'últim segon, van beneficiar als seus rivals. Gairebé el mateix es podria dir del nou equip, Belinqüència, que a la sort desfavorable a l'hora de decantar la victòria cap al seu costat en partits molt igualats, van haver d'afegir el problema de les baixes; fins al punt, que van disputar la jornada amb 7 jugadors, i ocasionalment amb 6.

Partit dramàtic

El primer en iniciar la seva trajectòria per aquesta competició va ser Belinqüència, que s'havia preparat a consciència el partit contra El Forn. Els gironins venien de perdre dos encontres contra els ossos durs del Grup A, Los Primos (per 200 a 850) i La Família (per 280 a 700). Tot i així, els belinqüents no se'n refiaven d'ells arran de la trajectòria final de la lligueta de l'any passat quan, amb el nom de Cupdecana, van aconseguir tres victòries consecutives (contra Els Bons, l'Obèlit i el Límit 7). Aquesta ocasió, El Forn es va mostrar vacil·lant i en ocasions, erràtic. Bastant llunyà del Cupdecana que l'equip belinqüent havia estudiat als vídeos. Malgrat la inferioritat numèrica, Belinqüència va fer front al conjunt gironí apropant-se sense complexos a la victòria. Una mala caiguda de Jordi als inicis del partit va derivar en una dolorosa contusió al colze del que és una de les figures ofensives de l'equip. Es va haver de retirar durant bona part del joc deixant Belinqüència amb sis jugadors. No obstant això, en un admirable exemple de tenacitat, es va reincorporar per a ajudar a l'equip i es va atrevir a fer llançaments. Baixos per a no forçar el braç, en lloc dels llançaments llargs que són la seva especialitat. També van destacar jugadors com Francesc o Naqash, molt atents defensivament.

No va poder ser. Belinqüència es va quedar a escasses 25 canes de l'empat. Es va imposar per 235 a 210 un Forn en el que va brillar amb llum pròpia Josep Jovani. El matx encara tenia reservada una sorpresa poc agradable per al conjunt carmesí, ja que Nacho es va lesionar i seria baixa per als dos partits que els hi quedaven. Sense recanvis, Belinqüència havia d'afrontar el següent partit amb sis jugadors.

Ve d'un pam

A la finalització de l'anterior partit, Casus Bèlit i Belitaires van ocupar el camp principal. Els santsencs, amb un equip renovat, esperaven sorprendre a un rival amb el que ja s'havien trobat en dues ocasions. El balanç era positiu per als gironins, que es van imposar en ambdós havent de patir bastant. Aviat vam tenir motius per a l'esperança: el Casus Bèlit va desplegar una disciplina defensiva inèdita que va desorientar als locals. Resulta complicat destacar algun nom al conjunt verd-camuflatge donat que a l'hora de les escapçades tots van estar irreprotxables. Però a l'atac l'equip va fer llenya: tot i posar-se per davant al marcador no van aprofitar l'ocasió per a marcar distància.

El metre i el canòmetre es van convertir llavors en protagonistes. El jugador més jove dels Belitaires, veritable estrella del partit, va aconseguir una distància significativa per la que es van demanar 75 canes. El capità dels santsencs, intentant matar el partit, no les va donar. Va errar a l'aposta i l'equip blau marí va assolir 150 canes. Al final del segon torn de llançaments dels Belitaires, aquests n'havien fet 275. La distància era assumible, però un torn irregular de llançaments dels santsencs va complicar les coses. A falta de dos jugadors, el marcador era de 275-230. El penúltim llançador santsenc va fallar i el capità Ângelo va haver de carregar amb la responsabilitat d'arreglar el problema que havia generat la seva aposta aconseguint 45 canes per a l'empat. Havent superat el tir per a guanyar-se el dret a jugar, el primer llançament va col·locar el bèlit a una distància òptima per als objectius del Casus. Però la sort no els va somriure: un bon llançament ras que superava visiblement les 45 canes necessàries va ser rebutjat amb celeritat per una atenta defensa blau-marina obligant a l'atacant a retrocedir. En la seva última oportunitat, Ângelo va situar el bèlit entre dues referències topogràfiques més o menys conegudes pels equips del campionat (35 i 50 canes). Sense gaire convenciment, va apostar per l'empat a 275 (45 canes) que el capità dels Belitaires va rebutjar.

El silenci es va instal·lar a Sant Narcís, ja que només dos resultats eren possibles: o la victòria de Casus Bèlit per 275-320, o la de Belitaires per 320-230. Va ser aquest últim el resultat final perquè el Casus Bèlit es va quedar a només 12 centímetres dels 18 metres necessaris. Una certa decepció es va instal·lar a l'equip ja que Belitaires ha esdevingut la bèstia negra dels santsencs. Tampoc la tercera va poder ser i també per una distància molt reduïda.

Belinqüència no es rendeix

Simultàniament, l'equip carmesí va tractar de tu a tu a Nemberguan malgrat la inferioritat numèrica. Lico, Naqash, Jordi, Francesc, Anna i Albert van plantejar un partit molt seriós fins al punt que, acabada la segona ronda de llançaments dels visitants, l'equip llima-llimona havia d'igualar 515 canes. La segona ronda de llançaments del Nemberguan va ser una guerra psicològica entre ambdós capitans, que van intentar que l'estratègia fos clau a l'hora d'inclinar la balança. Lico va donar 75 canes dubtoses a Valerós esperant que un excés de confiança traís l'equip local i fallés una aposta decisiva. Però el Nemberguan no va caure al parany. Amb canes segures va contenir la seva ambició demanant per sota. Així, poc a poc, el conjunt de Carlos Valerós es va posar lleugerament per sobre en el marcador. A l'últim llançador, el resultat era de 515-545; 30 canes per sobre de Belinqüència. A l'última aposta, el capità del Nemberguan va demanar 80 canes. Lico, en un intent in extremis de capgirar el marcador, no les va donar. Les 80 hi eren i el Nemberguan va sumar 160 canes, quedant el resultat en 515-705. Un resultat que no reflexa el joc desplegat al camp. Ja ho sabem, el bèlit és així...

El Casus Bèlit no s'arronsa envers Los Primos

Malgrat el resultat desfavorable contra els Belitaires i el precedent del partit de Bescanó contra els vigents campions del món, el Casus Bèlit va sortir al camp molt motivat. Ni rastre de desànim per un inici de campionat que havia començat amb mal peu i que els hi deparava un segon enfrontament contra un equip sensiblement superior. El conjunt verd-camuflatge va tornar a desplegar un curiós sistema defensiu de notable èxit en el partit precedent, però molt arriscat en aquesta ocasió. I va funcionar a la primera part. Fins a tres accions defensives (una escapçada de Fricot i dues canes matades d'en Marc) van aconseguir que només la meitat dels llançadors rivals puntuessin. Tot i així, el marcador a la primera part reflectia un 270 a 120, ja que la defensa verd-camuflatge no va poder contenir les 110 canes de Paco Cortés. En qualsevol cas, estaven a només 150 canes per sota, el que ja era d'alguna manera una sorpresa. Però el Casus Bèlit patia dificultats visibles a l'atac. A més d'això, el capità, potser encara condicionat per les apostes del primer partit, no va voler arriscar en cap moment; el que en ocasions va ser criticat per la resta de l'equip, principalment quan va demanar 130 canes per en Dídac un cop que aquest havia enviat el bèlit molt lluny de la base. El jugador santsenc va ser el principal argument ofensiu del Casus Bèlit sumant en total 180 canes.

A manca de l'últim torn de llançaments de l'equip de la Font de la Pólvora, els santsencs anaven per davant per 270-360. Havien de contenir l'atac de Los Primos fins al límit que no puntuessin 90 canes. Una missió impossible i més quan el conjunt cian va atacar a fons fent forat a l'ordenada defensa santsenca. Ni més ni menys que 495 canes són les que van fer a la segona meitat, amb un Miguelón gegantí. Així, 765-360 en un partit ple d'anècdotes divertides. Els jugadors visitants, amb més "moral que l'alcoià", es van acomiadar de Los Primos amb un profètic "fins a la final!".

Arriba la primera victòria

Amb les baixes de Dídac, Fricot i Aitor, l'equip santsenc va haver de matinar per a jugar, a primera hora de diumenge, un partit que venia precedit de polèmica. Aficionats i jugadors del Casus Bèlit i d'El Forn feia temps que escalfaven el matx. Més enllà dels desencontres puntuals, la presència a l'equip gironí del panarra Oriol, ha acabat per donar certa morbositat a l'enfrontament. Durant el desenvolupament d'aquest, les pressions psicològiques i les picades entre jugadors han estat constants, tot i que sempre dins de l'esperit sa del joc.

Més enllà dels aspectes extra-esportius, el partit va començar amb un cop d'efecte del Casus Bèlit. El primer atacant, el santsenc Marc, va errar el primer llançament. Li sobrava: amb els dos restants va superar la defensa gironina i va tocar paret assolint 170 canes. Oriol en mata una, i el capità Ângelo veu el seu bèlit escapçat per Josep Jovani. Tot i així, amb una mitjana de canes baixa, el Casus es posava a 235 per dalt. Llavors, l'atac gironí es va estavellar contra la fèrria defensa santsenca en la que s'estrenava Oihana, procedent de la txirikila, que va reivindicar un lloc de titular amb un joc ofensiu i defensiu molt bo. Només puntuen Oriol (10), Lluc (25) i Josep (25). A la mitja part Casus Bèlit 235 - El Forn 60.

L'equip verd-camuflatge es va relaxar i el conjunt negre es va ficar al partit. El Forn va escapçar tres bèlits (Lluc, Josep i Joan) i va matar una cana (Josep). Només puntuen dos jugadors santsencs afegint a penes 50 canes. Però si el Casus Bèlit va perdre una bona oportunitat per a resoldre el partit, no va desaprofitar l'ocasió per a impedir el joc dels locals. Un cop més, els gironins no van saber contraatacar per a assolir la remuntada. Els dos primers llançadors no puntuen. La Carla aconsegueix 5 canes i Franki 15 després de cometre l'error de no demanar bèlit. Desprès de l'escapçada a Aniol, el capità te la tasca gairebé inviable d'assolir 205 canes per a l'empat. En fa 40 més i deixa el resultat en el definitiu Casus Bèlit 285 - El Forn 120. Tres punts vitals per al Casus en un partit ofensivament poc brillant i amb un protagonisme fonamental de les defenses.

Un altre cop el metre!

El Casus Bèlit tancava la jornada contra un equip històric al campionat: el Casanova Team. L'equip groc venia de guanyar a l'Esplai Sant Narcís i de caure canejat per Los Primos. Així que el joc que desenvoluparia era encara una incògnita per als santsencs, que van sortir amb optimisme del resultat anterior. Va ser un partit bo en un ambient molt agradable. La igualtat va ser la tònica dominant durant tot el matx. Pels grocs va destacar el capità, Carles Casanova, i la nova incorporació de l'equip. Pels verd-camuflatge van destacar Ariadna, Oihana i Arnau en els llançaments i Xose Mari i Marc en el plànol defensiu. A l'últim torn de llançaments, el Casanova Team va escurçar la distància que els separava del Casus Bèlit reflectint al marcador un 340-290 favorable a aquests últims, a falta de tres jugadors. Malgrat que la distància de 50 canes semblava factible, els santsencs van impedir que puntuessin els dos llançadors següents, deixant tota la pressió per al capità rival. Aquest es va apropar a les canes necessàries fins que a l'últim llançament hi va haver una jugada polèmica en un rebuig d'Ângelo desautoritzat per l'àrbitre, que va considerar que el bèlit estava parat. La distància era molt ajustada i la resolució va ser ràpida: Carles va demanar 55 canes (la victòria) i Ângelo no les va donar. Els santsencs semblaven segurs d'haver guanyat el partit però, per segon cop, escassos centímetres van donar la raó al rival. El marcador final: Casus Bèlit 340 - Casanova Team 400.

Tancament de jornada agre

Belinqüencia va tancar el cap de setmana jugant contra un dels equips revelació del campionat: La Família. Malgrat la incorporació a última hora de Xavi i la disposició de set jugadors per part de Belinqüència, les perspectives no eren massa optimistes. La Família venia de canejar els Belitaires i a excepció de la sorpresa contra l'Esplai Sant Narcís, compta els seus partits com pallisses als rivals. Molt probablement, l'equip escarlata disputarà la classificació directa amb Los Primos i estarà entre els millor d'enguany.
El partit es va trencar aviat. Començaven llençant els del Barcelonès que van veure com jugador rere jugador eren eliminats en múltiples escapçades d'una defensa excèntrica: dues línies de quatre corpulents jugadors situats a mitja distància. Només Lico va fer un petit forat de 10 canes. Sense cap tipus de pietat, La Família va fer palès el seu temible potencial ofensiu superant sovint l'esquena de l'última línia defensiva belinqüent i arribant en diverses ocasions a la paret. A la mitja part, el partit estava sentenciat. El segon torn va ser una rèplica del primer: la doble muralla familiar va ser inexpugnable. Ni els llançaments llargs de Jordi, Xavi o Francesc, ni els curts col·locats d'Anna o Albert van fer mossa. Un altre cop Lico, molt actiu durant tot el partit i una mica sol a la primera línia defensiva, va aconseguir 50 canes. L'atac posterior de l'equip escarlata va arrodonir la canejada: La Família 1070 - Belinqüència 60. Poc van poder fer contra el nou bèlit romaní, així que esperem que Belinqüència se sobreposi aviat d'aquest resultat, ja que amb cinc partits per al final de la lligueta, encara tindrà oportunitats per a compensar aquest inici accidentat de competició.

Recapitulant...

La primera victòria de l'equip santsenc ha insuflat optimisme de cara als quatre partits que li queden; probablement perquè la renovació del conjunt ha funcionat defensivament i perquè en lloc de tres punts, podrien haver estat nou si haguessin tingut una mica de fortuna al final dels encontres contra Belitaires i Casanova Team. Hauran de resoldre algunes ensopegades freqüents en els llançaments per a fer front a Belinqüència, Esplai Sant Narcís i Nemberguan; que a hores d'ara, són rivals directes en la lluita per evitar l'eliminació. El 6 de maig, també veurem com resol el "tràngol" de jugar contra La Família.

Belinqüència encara ha de jugar contra Belitaires, Casanova Team, Esplai Sant Narcís i Casus Bèlit; rivals directes per a evitar les dues últimes places. Tot i que, el seu principal enemic són les baixes. Esperem que el solucionin ben aviat per a poder gaudir de tot el potencial que té aquest conjunt. També tindran el seu "tràngol" particular. En el seu cas seran Los Primos.

La classificació per a la fase eliminatòria és relativament complexa donada la igualtat entre la zona mitja i la baixa de la lliga. Una jornada fonamental serà la del 14 i 15 d'abril, amb fins a cinc partits que ajudaran a perfilar contra qui es jugaran la continuïtat en la competició els del Barcelonès. En el que no hi sembla haver dubtes és que, més enllà de la morbositat que aixeca aquest tipus de partits, el derbi Casus Bèlit vs Belinqüència emergeix poc a poc com una parada fonamental en aquest camí.

Campionat complicat per als equips del Barcelonès

Avui, Va de Bèlit ha publicat el resultat del sorteig de grups que des de dissabte ja s'estava comentant a la xarxa. Els equips del Barcelonès tindran un campionat complicat, no només pels rivals que es trobaran, sinó per les novetats que incorpora la competició. Efectivament, el nombre de 18 equips feia complexe dissenyar l'arquitectura del campionat de manera que es poguessin derivar uns quarts de final de la fase eliminatòria. La solució presa implicarà un significatiu nivell d'esforç: els primers de cada grup es classificaran directament per a quarts sense passar per la fase eliminatòria, mentre que els dos últims de cada grup quedaran eliminats. L'eliminatòria es farà entre els equips de cada grup que ocupin una posició entre el 2on i el 7è. Així, el Casus Bèlit haurà de millorar el paper que va realitzar l'any passat i els Belinqüents hauran de fer un bon debut per a evitar la zona de perill.

Repassem quins seran els seus rivals de grup:

Casanova Team

Un dels equips històrics del campionat. Ha arribat en diverses ocasions a les semifinals, l'última a la 5a edició. Des de llavors no han passat de vuitens; però son un equip potencialment perillós en base a la seva experiència.

El Forn

L'equip que duu el nom del casal independentista de Girona va aconseguir, com a Cupdecana, arribar a quarts en la seva primera participació donant mostres de molt bon joc. Nogensmenys, l'any passat, en la seva segona incursió al campionat va afluixar bastant i va caure a la fase eliminatòria. Així, l'historial del conjunt el fa impredictible en quant al seu rendiment en aquesta 8a edició.

Los Primos

Vigents campions i encara invictes en el Campionat del Món. Destaquen l'alt nombre de canes de Miguelón i Paco Cortés, malgrat que tot l'equip llença bé. El Casus Bèlit es fa enfrontar a ells a Bescanó, no podent fer gaire per a evitar la derrota. Ferms candidats a liderar el grup.

Belitaires

Equip que conta amb veterans d'aquest joc. Es van enfrontar en dues ocasions als de Sants sent el balanç favorable als Belitaires, tot i que per un escàs marge i en partits força igualats.

La Familia

Equip desconegut per ser el primer cop que es presenta. Tot i així, els seus jugadors surten de la cantera de Los Primos, factor a considerar seriosament.

Esplai Sant Narcís

Una altra novetat al campionat. S'haurà d'esperar als primers partits per tal d'observar el bèlit que desplega aquest equip. Per ara, tenen a favor el factor camp.

Nemberguan

Equip que compta en el seu historial amb uns vuitens i uns quarts. Els del Barcelonès hauran de tenir molta cura amb els llançaments alts ja que l'equip destaca per les seves escapçades.

El derbi

Els dos equips del Barcelonès inscrits han caigut en el mateix grup i es perfilen com a rivals directes en la lluita per a evitar l'eliminació en la lligueta. Així, hi haurà derbi en una data encara no fixada. Un duel que per una part és inèdit donat que Belinqüència neix en aquest Campionat del Món; però per altra banda, no tant, perquè bona part dels belinqüents són delitaires del Caneshnikov i molta gent els considera una marca blanca dels hospitalencs. Si atenent a l'últim partit que van jugar santsencs i riberencs, es preveu un matx molt disputat. En aquest sentit, les aportacions d'Horta i l'Eixample a Belinqüència reforcen la idea d'un equip molt competitiu.

El Grup B

No n'hi ha rivals petits. No obstant això, el Grup B d'aquest campionat està composat per equips amb molta experiència i/o que són habituals de la part alta de la classificació a excepció de Construccions Cañi, que debuta; pel que es podria considerar grup de la mort. A més del debutant, hi seran Mitja Cana Val, Límit 7, Can Barraca, Obèlit, Mosquetes Mortes, Desibèlits AEPC, Taronges i els Bons.

But mishto!

Font de la foto: Va de Bèlit

Una nova dinastia reina al bèlit: Los Primos es van proclamar campions del 7è Campionat del Món el dia 5 a Sant Narcís, en el marc de les festes d'aquest barri gironí. Va ser arribar i moldre: l'equip blau es va situar a la final en la seva primera participació i sense perdre cap partit. Sens dubte, la sorpresa de l'any.

Quarts de final

Però la fase final va començar amb una altra sorpresa: l'eliminació dels Decibèlits a mans dels Taronges per 855 a 485. Els subcampions de Bescanó i un dels equips favorits per a la final de Sant Narcís es va trobar un escenari que només pot descriure en Pedro Piqueras. Els Taronges van superar de manera contundent als de Pare Claret afavorits per les canes no donades per aquests. Al final, en declaracions a Va de Bèlit TV, el capità dels Decibèlits va agrair el suport rebut i va dedicar una afectuosa salutació al Casus Bèlit de Sants. Esperem veure'ls ben aviat pel Barcelonès.

A l'altre encontre inaugural, Can Barraca va presentar la seva candidatura al títol derrotant a les Mosquetes Mortes per 430 a 220, en un partit disputat que enfrontava a dues generacions de la família Gil. Les Mosquetes es van quedar aquest any a quarts, però com a l'edició anterior, deixant molt bones sensacions.

Els Obélit, l'equip que venia de derrotar al Casus Bèlit en la fase eliminatòria, també es va classificar per a les semifinals superant al Nemberguan. El partit va ser molt i molt igualat com reflecteix el marcador: 310 a 290. Només 20 canes de diferència que li van valdre als grisencs per a trobar-se els Taronges a la semifinal.

El partit restant enfrontava els dos últims equips que havien superat la fase eliminatòria: els Minibons, que havien superat a un Cupdecana amb moltes baixes; i Los Primos, que venien de guanyar a unes Nenes molt motivades. Els campions de l'edició anterior es van literalment estavellar contra la espectacular potència de Los Primos, que ja anunciaven com anirien les coses. El resultat és prou explícit: 830 a 255 i els Minibons que es quedaven sense poder revalidar el títol.

Semifinals

Els primers en presentar-se a la final van ser els Taronges, que van superar els Obélit per 500 a 305. Els grisencs han realitzat un bon campionat assolint la 4a posició, però poc van poder fer envers d'uns Taronges encapçalats per Jaume Garcia, espectacular en els llançaments i matant canes.

L'altra semifinal va ser probablement el millor partit del Campionat. La igualtat va ser la nota dominant en un joc que va haver de tot: impressionants llançaments, escapçades, canes matades, alguna polèmica arbitral, algun accident amb el bèlit, tensió, intriga... L'espectacle viscut per l'enfrontament entre Can Barraca i Los Primos entrarà amb lletres daurades en l'historia del bèlit i va fer pensar al nombrós públic assistent que s'estava envers la veritable final de la competició. Fins a l'últim minut es va mantenir la incògnita del guanyador per una jugada polèmica (un rebuig del Can Barraca abans que el llançador de Los Primos hagués tocat el bèlit amb la cana). Al final, Los Primos es van quedar amb el partit per només 10 canes (570-580) mentre que el públic embogia. Una de les jugades destacades va ser protagonitzada per Miquel Gil, que va aconseguir 150 canes en un torn de llançament i les va dedicar al públic santsenc que s'havia desplaçat fins allà.

Final

Així, s'arribà a la final amb els Taronges i Los Primos. Els de Vilaroja i Font de la Pólvora van dominar l'encontre i es van imposar justament als Taronges que nogensmenys van arribar al seu segon torn amb possibilitats de remuntada. Aquest segon torn tancava el partit, i l'equip taronja havia de superar 410 canes. Semblaria una distància important de no ser pels bons llançadors que tenen entre les seves files. De fet, el primer llançador va assolir 110 canes fent somniar al seu equip, qui acabaria amb Jaume Garcia, tota una garantia cap a la suma de punts. Però la resta dels llançadors no va tenir fortuna envers uns Primos molt encertats en les escapçades. Quan va arribar el torn de Jaume Garcia poc va poder fer qui, no obstant això, va guanyar el títol de màxim llançador. Al final, els Taronges es van quedar a 200 canes d'uns eufòrics Primos.

Fins l'any que ve!

El 7è Campionat conclou així amb una justa victòria de Los Primos, que van construir la seva hegemonia sobre la base dels potents llançaments de tots els seus jugadors sense excepció. La final va ser el preludi de l'arrossada popular de Sant Narcís i de la projecció del documental "Va de bòlit", excel·lent treball de difusió d'aquest jocque intentarem projectar pròximament en les comarques barcelonines. Durant tot el cap de setmana, l'expedició santsenca es va sentir aclaparada per l'extraordinària hospitalitat de la gent de Sant Narcís. No tenim paraules.

Internacional

I a Galícia també s'ha acabat el campionat de bilharda, amb la victòria de Ivan Puente a nivell individual, en una final molt disputada amb Markytos. Com guanyador, va vestir el coroceiro nacional, una peça de gran valor etnogràfic i simbòlic avantpassada de l'impermeable. Per equips, va guanyar Bateas e una edició marcada per algunes polèmiques sobre la mesura dels palans (les seves canes). Esperem que aviat puguin resoldre aquestes diferències pel bé de l'extraordinari èxit que aquest joc està tenint en terres gallegues. I també pel bé de la Txampions ibèrica que des d'allà proposen insistentment!

Font de la imatge: obert de Cuntis

Per altra banda, ha aparegut una revista per tal de difondre la bilharda a Portugal, a on sembla que també es jugava (o es juga?). El nom de la revista és precisament aquest, Bilharda, i ja porta dos números. Els responsables són gent de la LNB, que porten una militància admirable per a la recuperació d'aquest esport.