Primera victòria del Casus i lluita de Belinqüència contra els elements

Aquest cap de setmana hem viscut el debut al 8è Campionat del Món d'un equip local, els Belitaires, i dels dos representants de la comarca del Barcelonès, Casus Bèlit i Belinqüència. Més enllà de l'agradable experiència belitaire al singular barri de Sant Narcís, el debut dels visitants ha estat marcat per la desorientació a l'hora d'aplicar les novetats normatives del joc, principalment en allò que es refereix a les mesures del bèlit. Belinqüència no s'ha volgut pronunciar sobre l'assumpte, però l'equip santsenc sí ha mostrat la seva incomoditat per jugar amb un bèlit "massa gran, lleuger i perillós" dissenyat seguint les indicacions de la normativa vigent, en lloc de picar la "estimada, petita i pesada peça de faig" que tradicionalment venien fent servir. Ignorant el caràcter orientatiu d'aquest requisit, el Casus portava dies intentant adequar el seu joc al bèlit de pi amb resultats gairebé desastrosos: Chema va estar a punt de ser baixa per un "petit incident" amb la nova eina. Davant de les nombroses trucades de les Chema Fan Girls, el club va haver de confirmar divendres que finalment tot havia quedat en un ensurt. En algunes balconades de Sants es van poder veure llençols amb lemes contra el que allà es denomina "bèlit modern"; conjunció de bèlits gegants, bipartidisme Can Barraca-Los Primos i mercantilització (encara molt incipient) de l'esport. Aquesta protesta sembla inspirada en moviments homòlegs en altres jocs populars. El seu efecte més immediat va ser l'adopció, per part de la primera línia defensiva dels dos representants del Barcelonès, d'una protecció facial semblant a la que fan servir els companys i companyes italianes del s-cianco o la mazza e pivezo.

Més enllà d'aquests aspectes extra-esportius, el Casus Bèlit va disputar quatre partits i Belinqüència tres. En general, no es pot dir que els equips del Barcelonès hagin tingut massa fortuna. Els de Sants van quedar a les portes de posar-se amb 9 punts en la taula amb dos resultats ajustadissos que, a l'últim segon, van beneficiar als seus rivals. Gairebé el mateix es podria dir del nou equip, Belinqüència, que a la sort desfavorable a l'hora de decantar la victòria cap al seu costat en partits molt igualats, van haver d'afegir el problema de les baixes; fins al punt, que van disputar la jornada amb 7 jugadors, i ocasionalment amb 6.

Partit dramàtic

El primer en iniciar la seva trajectòria per aquesta competició va ser Belinqüència, que s'havia preparat a consciència el partit contra El Forn. Els gironins venien de perdre dos encontres contra els ossos durs del Grup A, Los Primos (per 200 a 850) i La Família (per 280 a 700). Tot i així, els belinqüents no se'n refiaven d'ells arran de la trajectòria final de la lligueta de l'any passat quan, amb el nom de Cupdecana, van aconseguir tres victòries consecutives (contra Els Bons, l'Obèlit i el Límit 7). Aquesta ocasió, El Forn es va mostrar vacil·lant i en ocasions, erràtic. Bastant llunyà del Cupdecana que l'equip belinqüent havia estudiat als vídeos. Malgrat la inferioritat numèrica, Belinqüència va fer front al conjunt gironí apropant-se sense complexos a la victòria. Una mala caiguda de Jordi als inicis del partit va derivar en una dolorosa contusió al colze del que és una de les figures ofensives de l'equip. Es va haver de retirar durant bona part del joc deixant Belinqüència amb sis jugadors. No obstant això, en un admirable exemple de tenacitat, es va reincorporar per a ajudar a l'equip i es va atrevir a fer llançaments. Baixos per a no forçar el braç, en lloc dels llançaments llargs que són la seva especialitat. També van destacar jugadors com Francesc o Naqash, molt atents defensivament.

No va poder ser. Belinqüència es va quedar a escasses 25 canes de l'empat. Es va imposar per 235 a 210 un Forn en el que va brillar amb llum pròpia Josep Jovani. El matx encara tenia reservada una sorpresa poc agradable per al conjunt carmesí, ja que Nacho es va lesionar i seria baixa per als dos partits que els hi quedaven. Sense recanvis, Belinqüència havia d'afrontar el següent partit amb sis jugadors.

Ve d'un pam

A la finalització de l'anterior partit, Casus Bèlit i Belitaires van ocupar el camp principal. Els santsencs, amb un equip renovat, esperaven sorprendre a un rival amb el que ja s'havien trobat en dues ocasions. El balanç era positiu per als gironins, que es van imposar en ambdós havent de patir bastant. Aviat vam tenir motius per a l'esperança: el Casus Bèlit va desplegar una disciplina defensiva inèdita que va desorientar als locals. Resulta complicat destacar algun nom al conjunt verd-camuflatge donat que a l'hora de les escapçades tots van estar irreprotxables. Però a l'atac l'equip va fer llenya: tot i posar-se per davant al marcador no van aprofitar l'ocasió per a marcar distància.

El metre i el canòmetre es van convertir llavors en protagonistes. El jugador més jove dels Belitaires, veritable estrella del partit, va aconseguir una distància significativa per la que es van demanar 75 canes. El capità dels santsencs, intentant matar el partit, no les va donar. Va errar a l'aposta i l'equip blau marí va assolir 150 canes. Al final del segon torn de llançaments dels Belitaires, aquests n'havien fet 275. La distància era assumible, però un torn irregular de llançaments dels santsencs va complicar les coses. A falta de dos jugadors, el marcador era de 275-230. El penúltim llançador santsenc va fallar i el capità Ângelo va haver de carregar amb la responsabilitat d'arreglar el problema que havia generat la seva aposta aconseguint 45 canes per a l'empat. Havent superat el tir per a guanyar-se el dret a jugar, el primer llançament va col·locar el bèlit a una distància òptima per als objectius del Casus. Però la sort no els va somriure: un bon llançament ras que superava visiblement les 45 canes necessàries va ser rebutjat amb celeritat per una atenta defensa blau-marina obligant a l'atacant a retrocedir. En la seva última oportunitat, Ângelo va situar el bèlit entre dues referències topogràfiques més o menys conegudes pels equips del campionat (35 i 50 canes). Sense gaire convenciment, va apostar per l'empat a 275 (45 canes) que el capità dels Belitaires va rebutjar.

El silenci es va instal·lar a Sant Narcís, ja que només dos resultats eren possibles: o la victòria de Casus Bèlit per 275-320, o la de Belitaires per 320-230. Va ser aquest últim el resultat final perquè el Casus Bèlit es va quedar a només 12 centímetres dels 18 metres necessaris. Una certa decepció es va instal·lar a l'equip ja que Belitaires ha esdevingut la bèstia negra dels santsencs. Tampoc la tercera va poder ser i també per una distància molt reduïda.

Belinqüència no es rendeix

Simultàniament, l'equip carmesí va tractar de tu a tu a Nemberguan malgrat la inferioritat numèrica. Lico, Naqash, Jordi, Francesc, Anna i Albert van plantejar un partit molt seriós fins al punt que, acabada la segona ronda de llançaments dels visitants, l'equip llima-llimona havia d'igualar 515 canes. La segona ronda de llançaments del Nemberguan va ser una guerra psicològica entre ambdós capitans, que van intentar que l'estratègia fos clau a l'hora d'inclinar la balança. Lico va donar 75 canes dubtoses a Valerós esperant que un excés de confiança traís l'equip local i fallés una aposta decisiva. Però el Nemberguan no va caure al parany. Amb canes segures va contenir la seva ambició demanant per sota. Així, poc a poc, el conjunt de Carlos Valerós es va posar lleugerament per sobre en el marcador. A l'últim llançador, el resultat era de 515-545; 30 canes per sobre de Belinqüència. A l'última aposta, el capità del Nemberguan va demanar 80 canes. Lico, en un intent in extremis de capgirar el marcador, no les va donar. Les 80 hi eren i el Nemberguan va sumar 160 canes, quedant el resultat en 515-705. Un resultat que no reflexa el joc desplegat al camp. Ja ho sabem, el bèlit és així...

El Casus Bèlit no s'arronsa envers Los Primos

Malgrat el resultat desfavorable contra els Belitaires i el precedent del partit de Bescanó contra els vigents campions del món, el Casus Bèlit va sortir al camp molt motivat. Ni rastre de desànim per un inici de campionat que havia començat amb mal peu i que els hi deparava un segon enfrontament contra un equip sensiblement superior. El conjunt verd-camuflatge va tornar a desplegar un curiós sistema defensiu de notable èxit en el partit precedent, però molt arriscat en aquesta ocasió. I va funcionar a la primera part. Fins a tres accions defensives (una escapçada de Fricot i dues canes matades d'en Marc) van aconseguir que només la meitat dels llançadors rivals puntuessin. Tot i així, el marcador a la primera part reflectia un 270 a 120, ja que la defensa verd-camuflatge no va poder contenir les 110 canes de Paco Cortés. En qualsevol cas, estaven a només 150 canes per sota, el que ja era d'alguna manera una sorpresa. Però el Casus Bèlit patia dificultats visibles a l'atac. A més d'això, el capità, potser encara condicionat per les apostes del primer partit, no va voler arriscar en cap moment; el que en ocasions va ser criticat per la resta de l'equip, principalment quan va demanar 130 canes per en Dídac un cop que aquest havia enviat el bèlit molt lluny de la base. El jugador santsenc va ser el principal argument ofensiu del Casus Bèlit sumant en total 180 canes.

A manca de l'últim torn de llançaments de l'equip de la Font de la Pólvora, els santsencs anaven per davant per 270-360. Havien de contenir l'atac de Los Primos fins al límit que no puntuessin 90 canes. Una missió impossible i més quan el conjunt cian va atacar a fons fent forat a l'ordenada defensa santsenca. Ni més ni menys que 495 canes són les que van fer a la segona meitat, amb un Miguelón gegantí. Així, 765-360 en un partit ple d'anècdotes divertides. Els jugadors visitants, amb més "moral que l'alcoià", es van acomiadar de Los Primos amb un profètic "fins a la final!".

Arriba la primera victòria

Amb les baixes de Dídac, Fricot i Aitor, l'equip santsenc va haver de matinar per a jugar, a primera hora de diumenge, un partit que venia precedit de polèmica. Aficionats i jugadors del Casus Bèlit i d'El Forn feia temps que escalfaven el matx. Més enllà dels desencontres puntuals, la presència a l'equip gironí del panarra Oriol, ha acabat per donar certa morbositat a l'enfrontament. Durant el desenvolupament d'aquest, les pressions psicològiques i les picades entre jugadors han estat constants, tot i que sempre dins de l'esperit sa del joc.

Més enllà dels aspectes extra-esportius, el partit va començar amb un cop d'efecte del Casus Bèlit. El primer atacant, el santsenc Marc, va errar el primer llançament. Li sobrava: amb els dos restants va superar la defensa gironina i va tocar paret assolint 170 canes. Oriol en mata una, i el capità Ângelo veu el seu bèlit escapçat per Josep Jovani. Tot i així, amb una mitjana de canes baixa, el Casus es posava a 235 per dalt. Llavors, l'atac gironí es va estavellar contra la fèrria defensa santsenca en la que s'estrenava Oihana, procedent de la txirikila, que va reivindicar un lloc de titular amb un joc ofensiu i defensiu molt bo. Només puntuen Oriol (10), Lluc (25) i Josep (25). A la mitja part Casus Bèlit 235 - El Forn 60.

L'equip verd-camuflatge es va relaxar i el conjunt negre es va ficar al partit. El Forn va escapçar tres bèlits (Lluc, Josep i Joan) i va matar una cana (Josep). Només puntuen dos jugadors santsencs afegint a penes 50 canes. Però si el Casus Bèlit va perdre una bona oportunitat per a resoldre el partit, no va desaprofitar l'ocasió per a impedir el joc dels locals. Un cop més, els gironins no van saber contraatacar per a assolir la remuntada. Els dos primers llançadors no puntuen. La Carla aconsegueix 5 canes i Franki 15 després de cometre l'error de no demanar bèlit. Desprès de l'escapçada a Aniol, el capità te la tasca gairebé inviable d'assolir 205 canes per a l'empat. En fa 40 més i deixa el resultat en el definitiu Casus Bèlit 285 - El Forn 120. Tres punts vitals per al Casus en un partit ofensivament poc brillant i amb un protagonisme fonamental de les defenses.

Un altre cop el metre!

El Casus Bèlit tancava la jornada contra un equip històric al campionat: el Casanova Team. L'equip groc venia de guanyar a l'Esplai Sant Narcís i de caure canejat per Los Primos. Així que el joc que desenvoluparia era encara una incògnita per als santsencs, que van sortir amb optimisme del resultat anterior. Va ser un partit bo en un ambient molt agradable. La igualtat va ser la tònica dominant durant tot el matx. Pels grocs va destacar el capità, Carles Casanova, i la nova incorporació de l'equip. Pels verd-camuflatge van destacar Ariadna, Oihana i Arnau en els llançaments i Xose Mari i Marc en el plànol defensiu. A l'últim torn de llançaments, el Casanova Team va escurçar la distància que els separava del Casus Bèlit reflectint al marcador un 340-290 favorable a aquests últims, a falta de tres jugadors. Malgrat que la distància de 50 canes semblava factible, els santsencs van impedir que puntuessin els dos llançadors següents, deixant tota la pressió per al capità rival. Aquest es va apropar a les canes necessàries fins que a l'últim llançament hi va haver una jugada polèmica en un rebuig d'Ângelo desautoritzat per l'àrbitre, que va considerar que el bèlit estava parat. La distància era molt ajustada i la resolució va ser ràpida: Carles va demanar 55 canes (la victòria) i Ângelo no les va donar. Els santsencs semblaven segurs d'haver guanyat el partit però, per segon cop, escassos centímetres van donar la raó al rival. El marcador final: Casus Bèlit 340 - Casanova Team 400.

Tancament de jornada agre

Belinqüencia va tancar el cap de setmana jugant contra un dels equips revelació del campionat: La Família. Malgrat la incorporació a última hora de Xavi i la disposició de set jugadors per part de Belinqüència, les perspectives no eren massa optimistes. La Família venia de canejar els Belitaires i a excepció de la sorpresa contra l'Esplai Sant Narcís, compta els seus partits com pallisses als rivals. Molt probablement, l'equip escarlata disputarà la classificació directa amb Los Primos i estarà entre els millor d'enguany.
El partit es va trencar aviat. Començaven llençant els del Barcelonès que van veure com jugador rere jugador eren eliminats en múltiples escapçades d'una defensa excèntrica: dues línies de quatre corpulents jugadors situats a mitja distància. Només Lico va fer un petit forat de 10 canes. Sense cap tipus de pietat, La Família va fer palès el seu temible potencial ofensiu superant sovint l'esquena de l'última línia defensiva belinqüent i arribant en diverses ocasions a la paret. A la mitja part, el partit estava sentenciat. El segon torn va ser una rèplica del primer: la doble muralla familiar va ser inexpugnable. Ni els llançaments llargs de Jordi, Xavi o Francesc, ni els curts col·locats d'Anna o Albert van fer mossa. Un altre cop Lico, molt actiu durant tot el partit i una mica sol a la primera línia defensiva, va aconseguir 50 canes. L'atac posterior de l'equip escarlata va arrodonir la canejada: La Família 1070 - Belinqüència 60. Poc van poder fer contra el nou bèlit romaní, així que esperem que Belinqüència se sobreposi aviat d'aquest resultat, ja que amb cinc partits per al final de la lligueta, encara tindrà oportunitats per a compensar aquest inici accidentat de competició.

Recapitulant...

La primera victòria de l'equip santsenc ha insuflat optimisme de cara als quatre partits que li queden; probablement perquè la renovació del conjunt ha funcionat defensivament i perquè en lloc de tres punts, podrien haver estat nou si haguessin tingut una mica de fortuna al final dels encontres contra Belitaires i Casanova Team. Hauran de resoldre algunes ensopegades freqüents en els llançaments per a fer front a Belinqüència, Esplai Sant Narcís i Nemberguan; que a hores d'ara, són rivals directes en la lluita per evitar l'eliminació. El 6 de maig, també veurem com resol el "tràngol" de jugar contra La Família.

Belinqüència encara ha de jugar contra Belitaires, Casanova Team, Esplai Sant Narcís i Casus Bèlit; rivals directes per a evitar les dues últimes places. Tot i que, el seu principal enemic són les baixes. Esperem que el solucionin ben aviat per a poder gaudir de tot el potencial que té aquest conjunt. També tindran el seu "tràngol" particular. En el seu cas seran Los Primos.

La classificació per a la fase eliminatòria és relativament complexa donada la igualtat entre la zona mitja i la baixa de la lliga. Una jornada fonamental serà la del 14 i 15 d'abril, amb fins a cinc partits que ajudaran a perfilar contra qui es jugaran la continuïtat en la competició els del Barcelonès. En el que no hi sembla haver dubtes és que, més enllà de la morbositat que aixeca aquest tipus de partits, el derbi Casus Bèlit vs Belinqüència emergeix poc a poc com una parada fonamental en aquest camí.