Victòria dels Països Catalans per 25 canes

La selecció dels Països Catalans es va imposar de manera justa a la selecció de Galiza que, no obstant això, va fer patir al combinat català a l'última ronda de llançaments.

Tal i com es preveia, la selecció catalana va aprofitar el seu potencial als llançaments i va dominar el partit envers una selecció visitant molt afectada per les baixes. Sigui com sigui, el conjunt gallec va compensar la manca d'experiència de molts dels seus jugadors amb unes apostes arriscades que el van ficar en el partit i ans li van donar la possibilitat de donar la sorpresa.

Però comencem per parts.

Derbi gallec i menjar de confraternitat

La jornada per a la selecció gallega començava molt abans, ja que els jugadors i jugadores visitants havien quedat per a viure l'enfrontament clàssic futbolístic entre el Celta i el Dépor al Casal Independentista de Sants - Jaume Compte. Malgrat la tensió que acompanya aquests partits, l'ambient que es va crear va ser d'esportivitat i entesa. En aquesta ocasió, els corunyesos van guanyar per 2-3.

Acabat el partit de futbol, el Casal es va acondicionar per acollir un dinar de germanor entre jugadors i jugadores catalanes i gallegues, i les respectives aficions. El menú estava compost per diverses empanades, un plat de sorça i postres.











El dinar es va realitzar en un ambient molt agradable, l'únic motiu de tensió va ser la climatologia que, malgrat les darreres previsions, amenaçava amb tempestes...


Fort començament català i acceptable resposta gallega

Davant els dubtes inicials sobre la viabilitat del partit, els jugadors i jugadores d'ambdues seleccions van decidir continuar amb la convocatòria malgrat el plovisqueig. Aviat van tenir el seu premi: instants desprès de l'inici del matx, el cel es va obrir conjurant el perill de suspensió.

El sorteig entre capitans va decidir que començaria atacant els Països Catalans, que va anar decididament per la victòria. Arnau començava amb 60 canes. Naqash no va puntuar perquè va veure el seu bèlit escapçat pel gallec Suso, dels Remourelle Bulls. Un desconegut Ismael va sorprendre a la grada i a l'endarrerida defensa gallega amb 105 canes. Anna no va tenir sort ja que Miguel, molt atent, va recollir el seu llançament. El jugador panarra Carlos, va fer tres bons llançaments i el capità català Marc, va demanar 110. El seu homòleg gallec Ângelo va dubtar si donar-les, instal·lant el nerviosisme al camp. Finalment les va donar per a evitar que els Països Catalans obrissin una escletxa insalvable al marcador. L'últim llançador, el també panarra Roger, va arrodonir el resultat assolint 75 canes més i establint una distància total de 350.

La selecció gallega no ho tenia gens fàcil. Al bon resultat català en els llançaments havia de minimitzar la manca d'experiència d'alguns jugadors. Tot i així, se'n va sortir prou bé. Lico començava amb 70 importants canes. El debutant Jesus no va tenir sort, malgrat un llançament notable, va veure el seu bèlit en les mans d'Arnau. Desprès d'aquesta escapçada, arriba la primera jugada polèmica. Malgrat les dificultats que la defensa catalana li va posar, Aitor aconsegueix 35 canes. O això era el que demanava el capità gallec Ângelo. Marc no les va donar. El mesurament va ser favorable als interessos gallecs que escurçaven 35 canes extra. L'altre debutant d'aquest torn no va tenir sort. Desprès d'un parell d'intents fallits, va aconseguir connectar el tercer; però Marc, amb molta punteria, li va matar la cana. Suso va fer 45 canes i Miguel 30 més. El resultat a la mitja part: Països Catalans 350 - Galiza 215. L'aposta en el llançament d'Aitor va ser fonamental per a que Galiza no perdés el tren del partit.

Una segona ronda enverinada

Els Països Catalans van afrontar la segona ronda de llançaments amb el mateix esperit que la primera. Ja Xavi, el primer llançador, va anar amb força assolint 85 canes. La intervenció de la seleccionadora Ariadna va ser més discreta. La defensa gallega va ajuntar línies i va estar atenta als rebutjos fent que la gironina només sumés 10 canes. Sule també ho va intentar, però un altre cop Miguel va escapçar el seu bèlit. Dídac va donar mostres de perquè és un dels jugadors emergents del bèlit del Barcelonès i va assolir les 85 canes. Els dos últims llançadors dels Països Catalans, Marc i Francesc, es van estavellar amb la defensa gallega, una mica més centrada a la segona part. El primer va aconseguir 20 canes i el segon 25. Així, un torn de llançaments una mica més discret que el precedent que afegia 225 canes i establia una distància de 360 a respecte dels gallecs.

A priori, el partit estava força encarrilat per als catalans. Però encara hi va haver temps per a algun ensurt. Lico va intentar apropar la seva selecció però es va trobar un Xavi atent que va frustrar el seu llançament. Llavors arriba Aitor. No només no li maten la cana, sinó que guanya 10 canes aproximades per a fer el seu primer llançament. Després dels seus tres trets, Ângelo demana 80 i Marc no les dona. Els mateixos protagonistes de la primera aposta i el mateix resultat desprès de la mesura: les 80 hi són per una sola cana. El capità gallec salta d'alegria, però la selecció catalana en bloc reclama un segon mesurament entenent que no s'ha fet en línia recta. Malgrat les protestes dels gallecs, els germans Martín Alcántara del Col·legi Castellà d'Àrbitres accedeixen. S'ha de destacar el paper conciliador dels col·legiats que han evitat en tot moment que se'ls regirés el partit i que han passat prou desapercebuts, el que d'alguna manera s'agraeix ja que dona el protagonisme als equips en el joc. Aquesta va ser la polèmica més destacada a la que van fer front. El segon mesurament confirma el primer i Galiza suma 160 punts vitals. La distància es redueix a 200 canes a falta de quatre llançadors, el que fa pensar en una possible remuntada dels gallecs. Però els nervis pesen en els visitants. Ni Suso, ni Xiana aconsegueixen sumar cap cana; el que deixa la remuntada en mans de Xose Mari i Ângelo. El primer, tot i fallar el seu tercer llançament, escurça 95 canes desfermant l'emoció en les grades. Marc va estar a punt de no donar-les, el que hauria arriscat la victòria catalana; però tement una aposta fallida com les precedents, les va concedir. Arribat el torn d'Ângelo, són 105 les canes que haurien igualat el marcador. Difícil, tot i que no impossible.

Ângelo comença bé, guanyant el dret a jugar i aconseguint una bona distància en un primer llançament molt ajustat a la banda dreta de l'atac. La defensa catalana es va col·locar molt bé intentant cobrir els vuits. En una posició difícil, el gallec intenta guanyar metres al segon llançament però el capità català, molt avançat intercepta la trajectòria del bèlit amb el seu cos fent que aquest no avanci més de deu canes. Els segons que van precedir al tercer llançament d'Ângelo van instal·lar el silenci a tot l'estadi. El tret del gallec va superar la primera línia defensiva dels catalans però es va estavellar contra uns matolls molt propers a l'indret a on abans s'havien demanat 80 canes per l'Aitor. El propi capità català li va suggerir el resultat al seu homòleg, que va acceptar resignat les 80. Així, el gallecs es quedaven a escasses 25 canes de donar un disgust a la selecció amfitriona mercè a unes apostes molt arriscades. El resultat final: Països Catalans 575 - Galiza 550.