dissabte, 28 d’abril del 2012

Exhibició de bèlit a la Sagrada Familia

Aquest matí, al marc de la Festassa (o Festa Major de la Sagrada Família), s'ha realitzat una exhibició de bèlit a càrrec de l'equip local Bèlit Nord i el Casus Bèlit de Sants; tot i que també s'han vist altres cares conegudes del món belitaire, molt especialment del Caneshnikov. Els més agosarats i les més agosarades es van atrevir a fer els seus primers llançaments sota l'atenta mirada dels cercapromeses del Bèlit Nord, sempre disposats a reforçar el seu conjunt amb nous i noves belitaires per assestar el cop definitiu al bèlit del Barcelonès.

Després d'uns tocs inicials, ambdós equips han accedir a fer un partidet malgrat que les condicions del terreny no eren les més idònies (espai reduït, asfalt i proximitat de turistes). Tot sigui pel joc.


Poc a destacar del matx, en el que ambdós equips han aprofitat per a introduir nous participants o assajar disposicions tàctiques. Els locals s'han imposat per un discret 330-180. Al Casus Bèlit cal destacar les nombroses escapçades d'en Sergio. Al Bèlit Nord destacar un Titus molt inspirat.


Una setmana per al derbi?

Durant aquests últims caps de setmana s'ha estat jugant el 8é Campionat del Món a Girona. La gran novetat, tot i que previsible, és que ja hi ha un primer equip directament classificat per a la fase final sense passar per l'eliminatòria. Es tracta del Can Barraca que, amb 14 punts, s'assegura el primer lloc del Grup B.


Mentrestant, al Grup A continua el domini de Los Primos i de La Família. El cap de setmana passat es van enfrontar amb el resultat de 1470 - 720 favorables a Los Primos. Tot i que restem a l'espera del relat del cronista que la lia parda, imaginem pel resultat un partit molt vibrant. Los Primos no sembla que hagin de patir per a la classificació directa, mentre que La Família molt probablement obtinguin una merescuda i meritòria segona posició proclamant-se ferms candidats a la part alta del Campionat.

La sort que per ara estan tenint els equips del Barcelonès és escassa, tot i que sembla que la victòria davant de El Forn situa el conjunt santsenc en una posició una mica més relaxada. El proper dissabte, el Casus es trobarà a Nemberguan en un partit vital per a les aspiracions dels verd-camuflatge. Una victòria obriria una petita escletxa, potser definitiva, en la lluita per a la classificació per a l'eliminatòria. El diumenge es trobaran un complicat Esplai Sant Narcís i la màquina destructora de La Família.

Belinqüència, per la seva part, tanca la classificació. D'acabar així, implicaria la seva eliminació. Tot i que és complicat per resultats desfavorables contra rivals directes, el conjunt belinqüent només ha disputat tres partits. Una bona actuació el cap de setmana encara els podria situar dins de la fase eliminatòria. Els seus rivals seran Belitaires, Casanova Team i un partit extraordinàriament difícil contra Los Primos. No se sap encara quan jugaran contra Esplai Sant Narcís, que va ser ajornat.

L'altre partit que queda per determinar no és un altre que el derbi entre Belinqüència i Casus Bèlit. S'especulava amb la possibilitat que aquest encontre es disputés a algun indret del Barcelonès, possibilitat que ambdós equips han descartat pel risc d'incidents i per les molèsties que els hi poguessin causar a l'organització del Campionat. Així, el més probable és que sigui aquest mateix cap de setmana. A l'interès que desperta tot derbi, s'ha d'afegir la polèmica de l'encontre entre dos rivals directes en la lluita per la classificació a l'eliminatòria.

Pandolo, un altre cop

Fa alguns mesos parlàvem de la varietat eslovena i croata del bèlit. Recentment, han pujat a la xarxa un vídeo resum del campionat de l'any passat. En ell, es poden trobar algunes de les peculiaritats nacionals que el joc ha adquirit en aquests països. 



         

dilluns, 16 d’abril del 2012

Victòria dels Països Catalans per 25 canes

La selecció dels Països Catalans es va imposar de manera justa a la selecció de Galiza que, no obstant això, va fer patir al combinat català a l'última ronda de llançaments.

Tal i com es preveia, la selecció catalana va aprofitar el seu potencial als llançaments i va dominar el partit envers una selecció visitant molt afectada per les baixes. Sigui com sigui, el conjunt gallec va compensar la manca d'experiència de molts dels seus jugadors amb unes apostes arriscades que el van ficar en el partit i ans li van donar la possibilitat de donar la sorpresa.

Però comencem per parts.

Derbi gallec i menjar de confraternitat

La jornada per a la selecció gallega començava molt abans, ja que els jugadors i jugadores visitants havien quedat per a viure l'enfrontament clàssic futbolístic entre el Celta i el Dépor al Casal Independentista de Sants - Jaume Compte. Malgrat la tensió que acompanya aquests partits, l'ambient que es va crear va ser d'esportivitat i entesa. En aquesta ocasió, els corunyesos van guanyar per 2-3.

Acabat el partit de futbol, el Casal es va acondicionar per acollir un dinar de germanor entre jugadors i jugadores catalanes i gallegues, i les respectives aficions. El menú estava compost per diverses empanades, un plat de sorça i postres.











El dinar es va realitzar en un ambient molt agradable, l'únic motiu de tensió va ser la climatologia que, malgrat les darreres previsions, amenaçava amb tempestes...


Fort començament català i acceptable resposta gallega

Davant els dubtes inicials sobre la viabilitat del partit, els jugadors i jugadores d'ambdues seleccions van decidir continuar amb la convocatòria malgrat el plovisqueig. Aviat van tenir el seu premi: instants desprès de l'inici del matx, el cel es va obrir conjurant el perill de suspensió.

El sorteig entre capitans va decidir que començaria atacant els Països Catalans, que va anar decididament per la victòria. Arnau començava amb 60 canes. Naqash no va puntuar perquè va veure el seu bèlit escapçat pel gallec Suso, dels Remourelle Bulls. Un desconegut Ismael va sorprendre a la grada i a l'endarrerida defensa gallega amb 105 canes. Anna no va tenir sort ja que Miguel, molt atent, va recollir el seu llançament. El jugador panarra Carlos, va fer tres bons llançaments i el capità català Marc, va demanar 110. El seu homòleg gallec Ângelo va dubtar si donar-les, instal·lant el nerviosisme al camp. Finalment les va donar per a evitar que els Països Catalans obrissin una escletxa insalvable al marcador. L'últim llançador, el també panarra Roger, va arrodonir el resultat assolint 75 canes més i establint una distància total de 350.

La selecció gallega no ho tenia gens fàcil. Al bon resultat català en els llançaments havia de minimitzar la manca d'experiència d'alguns jugadors. Tot i així, se'n va sortir prou bé. Lico començava amb 70 importants canes. El debutant Jesus no va tenir sort, malgrat un llançament notable, va veure el seu bèlit en les mans d'Arnau. Desprès d'aquesta escapçada, arriba la primera jugada polèmica. Malgrat les dificultats que la defensa catalana li va posar, Aitor aconsegueix 35 canes. O això era el que demanava el capità gallec Ângelo. Marc no les va donar. El mesurament va ser favorable als interessos gallecs que escurçaven 35 canes extra. L'altre debutant d'aquest torn no va tenir sort. Desprès d'un parell d'intents fallits, va aconseguir connectar el tercer; però Marc, amb molta punteria, li va matar la cana. Suso va fer 45 canes i Miguel 30 més. El resultat a la mitja part: Països Catalans 350 - Galiza 215. L'aposta en el llançament d'Aitor va ser fonamental per a que Galiza no perdés el tren del partit.

Una segona ronda enverinada

Els Països Catalans van afrontar la segona ronda de llançaments amb el mateix esperit que la primera. Ja Xavi, el primer llançador, va anar amb força assolint 85 canes. La intervenció de la seleccionadora Ariadna va ser més discreta. La defensa gallega va ajuntar línies i va estar atenta als rebutjos fent que la gironina només sumés 10 canes. Sule també ho va intentar, però un altre cop Miguel va escapçar el seu bèlit. Dídac va donar mostres de perquè és un dels jugadors emergents del bèlit del Barcelonès i va assolir les 85 canes. Els dos últims llançadors dels Països Catalans, Marc i Francesc, es van estavellar amb la defensa gallega, una mica més centrada a la segona part. El primer va aconseguir 20 canes i el segon 25. Així, un torn de llançaments una mica més discret que el precedent que afegia 225 canes i establia una distància de 360 a respecte dels gallecs.

A priori, el partit estava força encarrilat per als catalans. Però encara hi va haver temps per a algun ensurt. Lico va intentar apropar la seva selecció però es va trobar un Xavi atent que va frustrar el seu llançament. Llavors arriba Aitor. No només no li maten la cana, sinó que guanya 10 canes aproximades per a fer el seu primer llançament. Després dels seus tres trets, Ângelo demana 80 i Marc no les dona. Els mateixos protagonistes de la primera aposta i el mateix resultat desprès de la mesura: les 80 hi són per una sola cana. El capità gallec salta d'alegria, però la selecció catalana en bloc reclama un segon mesurament entenent que no s'ha fet en línia recta. Malgrat les protestes dels gallecs, els germans Martín Alcántara del Col·legi Castellà d'Àrbitres accedeixen. S'ha de destacar el paper conciliador dels col·legiats que han evitat en tot moment que se'ls regirés el partit i que han passat prou desapercebuts, el que d'alguna manera s'agraeix ja que dona el protagonisme als equips en el joc. Aquesta va ser la polèmica més destacada a la que van fer front. El segon mesurament confirma el primer i Galiza suma 160 punts vitals. La distància es redueix a 200 canes a falta de quatre llançadors, el que fa pensar en una possible remuntada dels gallecs. Però els nervis pesen en els visitants. Ni Suso, ni Xiana aconsegueixen sumar cap cana; el que deixa la remuntada en mans de Xose Mari i Ângelo. El primer, tot i fallar el seu tercer llançament, escurça 95 canes desfermant l'emoció en les grades. Marc va estar a punt de no donar-les, el que hauria arriscat la victòria catalana; però tement una aposta fallida com les precedents, les va concedir. Arribat el torn d'Ângelo, són 105 les canes que haurien igualat el marcador. Difícil, tot i que no impossible.

Ângelo comença bé, guanyant el dret a jugar i aconseguint una bona distància en un primer llançament molt ajustat a la banda dreta de l'atac. La defensa catalana es va col·locar molt bé intentant cobrir els vuits. En una posició difícil, el gallec intenta guanyar metres al segon llançament però el capità català, molt avançat intercepta la trajectòria del bèlit amb el seu cos fent que aquest no avanci més de deu canes. Els segons que van precedir al tercer llançament d'Ângelo van instal·lar el silenci a tot l'estadi. El tret del gallec va superar la primera línia defensiva dels catalans però es va estavellar contra uns matolls molt propers a l'indret a on abans s'havien demanat 80 canes per l'Aitor. El propi capità català li va suggerir el resultat al seu homòleg, que va acceptar resignat les 80. Així, el gallecs es quedaven a escasses 25 canes de donar un disgust a la selecció amfitriona mercè a unes apostes molt arriscades. El resultat final: Països Catalans 575 - Galiza 550.


divendres, 13 d’abril del 2012

Tot enllestit per a la jornada de diumenge

Segons fonts meteorològiques consultades per Tot Bèlit, sembla que el cel donarà una treva aquest diumenge permetent la pràctica del bèlit. Durant la setmana es temia per la inestabilitat meteorològica, però previsions més recents indiquen que no haurem de patir.

A la memòria encara està viu el diluvi universal de finals de gener, quan al torneig sanstsenc equips i afició van ser castigats durament per la climatologia.

Sembla que l'Ecspanya Industrial Stadium no tornarà a viure una jornada d'aquestes característiques demà.

Així doncs, tot a punt per al gran partit que enfrontarà a les seleccions dels Països Catalans i de Galiza. La seleccionadora Ariadna ha convocat una multitud de jugadors i jugadores entre els equips que no disputen la jornada del Campionat del Món, fins al punt que tindrà la capacitat de renovar la totalitat de l'equip a la mitja part. El perfil del combinat nacional és netament ofensiu, preveient-se llançaments llargs. L'absència de jugadors i jugadores dels equips punters a Girona no sembla que l'hagi d'afectar massa en principi. Els Països Catalans es veuen com a favorits, no només per l'únic precedent d'aquesta convocatòria, sinó per les dificultats per a conformar un equip dels rivals i pel factor camp.

Per la seva part, la selecció visitant ve una mica més ajustada. Ângelo, que substitueix en aquest partit al seleccionador gallec habitual Paco Flores, ha convocat un equip conformat principalment per jugadors gallecs d'equips catalans, per alguns noms desconeguts per al gran públic i alguna incorporació de la lliga gallega com Suso (Remourelle Bulls). Aquesta selecció sui generis servirà per a mesurar el rendiment de belitaires emergents cap al compromís que Galiza té a casa davant Euskal Herria en els propers mesos. I més singularitats: O Varal informa que la selecció gallega no vestirà el blau habitual. En el seu lloc, vestirà de negre en senyal de dol pels recents incendis a les Fragas do Eume i en protesta per la política de la Xunta. I és que bèlit i reivindicació social van de la ma, com no podria ser d'una altra manera.


Abans del començament del matx hem de lamentar un fet: davant l'expectació generada al voltant de l'encontre, esperaven que Tot Bèlit TV pogués retransmetre en directe la jornada via streaming per a Galiza i per als catalans i catalanes que no es puguin desplaçar a Sants. Malauradament, és molt probable que no pugui ser així finalment. Sigui com sigui, convidem a la gent twittaire que informin del desenvolupament del partit a #PPCCvsGZ o #BelitBilharda. Com sempre, a la seva conclusió Tot Bèlit oferirà un ampli reportatge.

dimecres, 11 d’abril del 2012

Mirant al cel

Els preparatius per al partit internacional que enfrontarà les seleccions catalana i gallega segueixen el seu curs. La selecció visitant, desprès d'una actuació irregular al Bierzo que hom va atribuir a una ingesta descontrolada de botelo, està preparant un plat de sorça amb el que oferit els nutrients calòrics adients per a l'encontre. Segons informa O Varal, comptarà entre les seves files principalment amb jugadors que desenvolupen la seva carrera belitaire a Catalunya, perquè estan més familiaritzats amb les normes catalanes i perquè la realitat d'un esport amateur no permet grans desplaçaments... No obstant això, la selecció catalana també haurà d'improvisar un combinat en el que tindran un pes específic els jugadors i jugadores del Barcelonès donat que estem en ple Campionat del Món.

Però aquestes no són les úniques dificultats: serveis meteorològics consultats preveuen literalment "ruixats, tempestes, fred i vent". Una climatologia no gaire adient per a la pràctica del bèlit. Hi ha el precedent del Trofeu Universal del gener jugat en aquestes circumstàncies. El dia desprès hi va haver una epidèmia d'indisposicions entre la població belitaire del Barcelonès. Clar que una versió alternativa dels fets atribueix aquesta epidèmia a la "gresca belitaire" que havia programada desprès...

Consultada, l'organització afirma que manté la convocatòria i que, en tot cas, serà el temps de les hores anteriors al partit el que marcarà la decisió final i que serà degudament anunciada.

dilluns, 9 d’abril del 2012

Partit internacional el diumenge 15 d'abril!

Envers la manca de competicions internacionals de caràcter regular, les classes populars catalanes reclamaven tornar a veure la seva selecció ni que fos en un partit amistós. Des del 29 de gener de 2011 que tal eventualitat no es dona. Llavors, els Països Catalans derrotaven a Galícia per 450 a 200 en un encontre a l'Ecspanya Industrial Stadium que donava el tret de sortida per a Tot Bèlit. Si et vas perdre aquest magne episodi de la història belitaire, el 15 d'abril d'enguany a les 17:00 al mateix escenari no pots deixar de veure la segona edició d'aquest partit contra el mateix rival.

Donat que estem a mig Campionat del Món i que la disponibilitat de jugadors autòctons no és la desitjable, la improvisada selecció catalana no ho tindrà gens fàcil a davant d'una selecció gallega ja familiaritzada amb la variant del bèlit català. Durant la setmana anirem informant dels detalls d'allò que es preveu com una tarda de bon bèlit.

El que ha unit el bèlit, que no el separi el futbol

O O que uniu a bilharda, que nom o separe o futebol. Aquesta és la consigna que han seguit els gallecs per a demanar un partit als Països Catalans; demanda que està a l'origen d'aquesta convocatòria. I és que el mateix dia es juga a Balaídos el partit corresponent a la jornada 34 de la segona divisió (masculina) de futbol entre el Celta de Vigo i el Desportivo da Corunha. A més de ser els equips més forts de la categoria, també son els conjunts més representatius de Galiza; el que es tradueix en una rivalitat ancestral que es remunta al primer quart del segle XX.

Així, l'origen d'aquest Països Catalans - Galiza estaria en la pretensió d'evitar que els aficionats i aficionades gallegues es disgreguin en disputes localistes i s'ajuntin per animar a la seva selecció; fent bona aquella famosa frase que sentenciava: "El bèlit és l'MDMA del poble".


diumenge, 1 d’abril del 2012

Primera victòria del Casus i lluita de Belinqüència contra els elements

Aquest cap de setmana hem viscut el debut al 8è Campionat del Món d'un equip local, els Belitaires, i dels dos representants de la comarca del Barcelonès, Casus Bèlit i Belinqüència. Més enllà de l'agradable experiència belitaire al singular barri de Sant Narcís, el debut dels visitants ha estat marcat per la desorientació a l'hora d'aplicar les novetats normatives del joc, principalment en allò que es refereix a les mesures del bèlit. Belinqüència no s'ha volgut pronunciar sobre l'assumpte, però l'equip santsenc sí ha mostrat la seva incomoditat per jugar amb un bèlit "massa gran, lleuger i perillós" dissenyat seguint les indicacions de la normativa vigent, en lloc de picar la "estimada, petita i pesada peça de faig" que tradicionalment venien fent servir. Ignorant el caràcter orientatiu d'aquest requisit, el Casus portava dies intentant adequar el seu joc al bèlit de pi amb resultats gairebé desastrosos: Chema va estar a punt de ser baixa per un "petit incident" amb la nova eina. Davant de les nombroses trucades de les Chema Fan Girls, el club va haver de confirmar divendres que finalment tot havia quedat en un ensurt. En algunes balconades de Sants es van poder veure llençols amb lemes contra el que allà es denomina "bèlit modern"; conjunció de bèlits gegants, bipartidisme Can Barraca-Los Primos i mercantilització (encara molt incipient) de l'esport. Aquesta protesta sembla inspirada en moviments homòlegs en altres jocs populars. El seu efecte més immediat va ser l'adopció, per part de la primera línia defensiva dels dos representants del Barcelonès, d'una protecció facial semblant a la que fan servir els companys i companyes italianes del s-cianco o la mazza e pivezo.

Més enllà d'aquests aspectes extra-esportius, el Casus Bèlit va disputar quatre partits i Belinqüència tres. En general, no es pot dir que els equips del Barcelonès hagin tingut massa fortuna. Els de Sants van quedar a les portes de posar-se amb 9 punts en la taula amb dos resultats ajustadissos que, a l'últim segon, van beneficiar als seus rivals. Gairebé el mateix es podria dir del nou equip, Belinqüència, que a la sort desfavorable a l'hora de decantar la victòria cap al seu costat en partits molt igualats, van haver d'afegir el problema de les baixes; fins al punt, que van disputar la jornada amb 7 jugadors, i ocasionalment amb 6.

Partit dramàtic

El primer en iniciar la seva trajectòria per aquesta competició va ser Belinqüència, que s'havia preparat a consciència el partit contra El Forn. Els gironins venien de perdre dos encontres contra els ossos durs del Grup A, Los Primos (per 200 a 850) i La Família (per 280 a 700). Tot i així, els belinqüents no se'n refiaven d'ells arran de la trajectòria final de la lligueta de l'any passat quan, amb el nom de Cupdecana, van aconseguir tres victòries consecutives (contra Els Bons, l'Obèlit i el Límit 7). Aquesta ocasió, El Forn es va mostrar vacil·lant i en ocasions, erràtic. Bastant llunyà del Cupdecana que l'equip belinqüent havia estudiat als vídeos. Malgrat la inferioritat numèrica, Belinqüència va fer front al conjunt gironí apropant-se sense complexos a la victòria. Una mala caiguda de Jordi als inicis del partit va derivar en una dolorosa contusió al colze del que és una de les figures ofensives de l'equip. Es va haver de retirar durant bona part del joc deixant Belinqüència amb sis jugadors. No obstant això, en un admirable exemple de tenacitat, es va reincorporar per a ajudar a l'equip i es va atrevir a fer llançaments. Baixos per a no forçar el braç, en lloc dels llançaments llargs que són la seva especialitat. També van destacar jugadors com Francesc o Naqash, molt atents defensivament.

No va poder ser. Belinqüència es va quedar a escasses 25 canes de l'empat. Es va imposar per 235 a 210 un Forn en el que va brillar amb llum pròpia Josep Jovani. El matx encara tenia reservada una sorpresa poc agradable per al conjunt carmesí, ja que Nacho es va lesionar i seria baixa per als dos partits que els hi quedaven. Sense recanvis, Belinqüència havia d'afrontar el següent partit amb sis jugadors.

Ve d'un pam

A la finalització de l'anterior partit, Casus Bèlit i Belitaires van ocupar el camp principal. Els santsencs, amb un equip renovat, esperaven sorprendre a un rival amb el que ja s'havien trobat en dues ocasions. El balanç era positiu per als gironins, que es van imposar en ambdós havent de patir bastant. Aviat vam tenir motius per a l'esperança: el Casus Bèlit va desplegar una disciplina defensiva inèdita que va desorientar als locals. Resulta complicat destacar algun nom al conjunt verd-camuflatge donat que a l'hora de les escapçades tots van estar irreprotxables. Però a l'atac l'equip va fer llenya: tot i posar-se per davant al marcador no van aprofitar l'ocasió per a marcar distància.

El metre i el canòmetre es van convertir llavors en protagonistes. El jugador més jove dels Belitaires, veritable estrella del partit, va aconseguir una distància significativa per la que es van demanar 75 canes. El capità dels santsencs, intentant matar el partit, no les va donar. Va errar a l'aposta i l'equip blau marí va assolir 150 canes. Al final del segon torn de llançaments dels Belitaires, aquests n'havien fet 275. La distància era assumible, però un torn irregular de llançaments dels santsencs va complicar les coses. A falta de dos jugadors, el marcador era de 275-230. El penúltim llançador santsenc va fallar i el capità Ângelo va haver de carregar amb la responsabilitat d'arreglar el problema que havia generat la seva aposta aconseguint 45 canes per a l'empat. Havent superat el tir per a guanyar-se el dret a jugar, el primer llançament va col·locar el bèlit a una distància òptima per als objectius del Casus. Però la sort no els va somriure: un bon llançament ras que superava visiblement les 45 canes necessàries va ser rebutjat amb celeritat per una atenta defensa blau-marina obligant a l'atacant a retrocedir. En la seva última oportunitat, Ângelo va situar el bèlit entre dues referències topogràfiques més o menys conegudes pels equips del campionat (35 i 50 canes). Sense gaire convenciment, va apostar per l'empat a 275 (45 canes) que el capità dels Belitaires va rebutjar.

El silenci es va instal·lar a Sant Narcís, ja que només dos resultats eren possibles: o la victòria de Casus Bèlit per 275-320, o la de Belitaires per 320-230. Va ser aquest últim el resultat final perquè el Casus Bèlit es va quedar a només 12 centímetres dels 18 metres necessaris. Una certa decepció es va instal·lar a l'equip ja que Belitaires ha esdevingut la bèstia negra dels santsencs. Tampoc la tercera va poder ser i també per una distància molt reduïda.

Belinqüència no es rendeix

Simultàniament, l'equip carmesí va tractar de tu a tu a Nemberguan malgrat la inferioritat numèrica. Lico, Naqash, Jordi, Francesc, Anna i Albert van plantejar un partit molt seriós fins al punt que, acabada la segona ronda de llançaments dels visitants, l'equip llima-llimona havia d'igualar 515 canes. La segona ronda de llançaments del Nemberguan va ser una guerra psicològica entre ambdós capitans, que van intentar que l'estratègia fos clau a l'hora d'inclinar la balança. Lico va donar 75 canes dubtoses a Valerós esperant que un excés de confiança traís l'equip local i fallés una aposta decisiva. Però el Nemberguan no va caure al parany. Amb canes segures va contenir la seva ambició demanant per sota. Així, poc a poc, el conjunt de Carlos Valerós es va posar lleugerament per sobre en el marcador. A l'últim llançador, el resultat era de 515-545; 30 canes per sobre de Belinqüència. A l'última aposta, el capità del Nemberguan va demanar 80 canes. Lico, en un intent in extremis de capgirar el marcador, no les va donar. Les 80 hi eren i el Nemberguan va sumar 160 canes, quedant el resultat en 515-705. Un resultat que no reflexa el joc desplegat al camp. Ja ho sabem, el bèlit és així...

El Casus Bèlit no s'arronsa envers Los Primos

Malgrat el resultat desfavorable contra els Belitaires i el precedent del partit de Bescanó contra els vigents campions del món, el Casus Bèlit va sortir al camp molt motivat. Ni rastre de desànim per un inici de campionat que havia començat amb mal peu i que els hi deparava un segon enfrontament contra un equip sensiblement superior. El conjunt verd-camuflatge va tornar a desplegar un curiós sistema defensiu de notable èxit en el partit precedent, però molt arriscat en aquesta ocasió. I va funcionar a la primera part. Fins a tres accions defensives (una escapçada de Fricot i dues canes matades d'en Marc) van aconseguir que només la meitat dels llançadors rivals puntuessin. Tot i així, el marcador a la primera part reflectia un 270 a 120, ja que la defensa verd-camuflatge no va poder contenir les 110 canes de Paco Cortés. En qualsevol cas, estaven a només 150 canes per sota, el que ja era d'alguna manera una sorpresa. Però el Casus Bèlit patia dificultats visibles a l'atac. A més d'això, el capità, potser encara condicionat per les apostes del primer partit, no va voler arriscar en cap moment; el que en ocasions va ser criticat per la resta de l'equip, principalment quan va demanar 130 canes per en Dídac un cop que aquest havia enviat el bèlit molt lluny de la base. El jugador santsenc va ser el principal argument ofensiu del Casus Bèlit sumant en total 180 canes.

A manca de l'últim torn de llançaments de l'equip de la Font de la Pólvora, els santsencs anaven per davant per 270-360. Havien de contenir l'atac de Los Primos fins al límit que no puntuessin 90 canes. Una missió impossible i més quan el conjunt cian va atacar a fons fent forat a l'ordenada defensa santsenca. Ni més ni menys que 495 canes són les que van fer a la segona meitat, amb un Miguelón gegantí. Així, 765-360 en un partit ple d'anècdotes divertides. Els jugadors visitants, amb més "moral que l'alcoià", es van acomiadar de Los Primos amb un profètic "fins a la final!".

Arriba la primera victòria

Amb les baixes de Dídac, Fricot i Aitor, l'equip santsenc va haver de matinar per a jugar, a primera hora de diumenge, un partit que venia precedit de polèmica. Aficionats i jugadors del Casus Bèlit i d'El Forn feia temps que escalfaven el matx. Més enllà dels desencontres puntuals, la presència a l'equip gironí del panarra Oriol, ha acabat per donar certa morbositat a l'enfrontament. Durant el desenvolupament d'aquest, les pressions psicològiques i les picades entre jugadors han estat constants, tot i que sempre dins de l'esperit sa del joc.

Més enllà dels aspectes extra-esportius, el partit va començar amb un cop d'efecte del Casus Bèlit. El primer atacant, el santsenc Marc, va errar el primer llançament. Li sobrava: amb els dos restants va superar la defensa gironina i va tocar paret assolint 170 canes. Oriol en mata una, i el capità Ângelo veu el seu bèlit escapçat per Josep Jovani. Tot i així, amb una mitjana de canes baixa, el Casus es posava a 235 per dalt. Llavors, l'atac gironí es va estavellar contra la fèrria defensa santsenca en la que s'estrenava Oihana, procedent de la txirikila, que va reivindicar un lloc de titular amb un joc ofensiu i defensiu molt bo. Només puntuen Oriol (10), Lluc (25) i Josep (25). A la mitja part Casus Bèlit 235 - El Forn 60.

L'equip verd-camuflatge es va relaxar i el conjunt negre es va ficar al partit. El Forn va escapçar tres bèlits (Lluc, Josep i Joan) i va matar una cana (Josep). Només puntuen dos jugadors santsencs afegint a penes 50 canes. Però si el Casus Bèlit va perdre una bona oportunitat per a resoldre el partit, no va desaprofitar l'ocasió per a impedir el joc dels locals. Un cop més, els gironins no van saber contraatacar per a assolir la remuntada. Els dos primers llançadors no puntuen. La Carla aconsegueix 5 canes i Franki 15 després de cometre l'error de no demanar bèlit. Desprès de l'escapçada a Aniol, el capità te la tasca gairebé inviable d'assolir 205 canes per a l'empat. En fa 40 més i deixa el resultat en el definitiu Casus Bèlit 285 - El Forn 120. Tres punts vitals per al Casus en un partit ofensivament poc brillant i amb un protagonisme fonamental de les defenses.

Un altre cop el metre!

El Casus Bèlit tancava la jornada contra un equip històric al campionat: el Casanova Team. L'equip groc venia de guanyar a l'Esplai Sant Narcís i de caure canejat per Los Primos. Així que el joc que desenvoluparia era encara una incògnita per als santsencs, que van sortir amb optimisme del resultat anterior. Va ser un partit bo en un ambient molt agradable. La igualtat va ser la tònica dominant durant tot el matx. Pels grocs va destacar el capità, Carles Casanova, i la nova incorporació de l'equip. Pels verd-camuflatge van destacar Ariadna, Oihana i Arnau en els llançaments i Xose Mari i Marc en el plànol defensiu. A l'últim torn de llançaments, el Casanova Team va escurçar la distància que els separava del Casus Bèlit reflectint al marcador un 340-290 favorable a aquests últims, a falta de tres jugadors. Malgrat que la distància de 50 canes semblava factible, els santsencs van impedir que puntuessin els dos llançadors següents, deixant tota la pressió per al capità rival. Aquest es va apropar a les canes necessàries fins que a l'últim llançament hi va haver una jugada polèmica en un rebuig d'Ângelo desautoritzat per l'àrbitre, que va considerar que el bèlit estava parat. La distància era molt ajustada i la resolució va ser ràpida: Carles va demanar 55 canes (la victòria) i Ângelo no les va donar. Els santsencs semblaven segurs d'haver guanyat el partit però, per segon cop, escassos centímetres van donar la raó al rival. El marcador final: Casus Bèlit 340 - Casanova Team 400.

Tancament de jornada agre

Belinqüencia va tancar el cap de setmana jugant contra un dels equips revelació del campionat: La Família. Malgrat la incorporació a última hora de Xavi i la disposició de set jugadors per part de Belinqüència, les perspectives no eren massa optimistes. La Família venia de canejar els Belitaires i a excepció de la sorpresa contra l'Esplai Sant Narcís, compta els seus partits com pallisses als rivals. Molt probablement, l'equip escarlata disputarà la classificació directa amb Los Primos i estarà entre els millor d'enguany.
El partit es va trencar aviat. Començaven llençant els del Barcelonès que van veure com jugador rere jugador eren eliminats en múltiples escapçades d'una defensa excèntrica: dues línies de quatre corpulents jugadors situats a mitja distància. Només Lico va fer un petit forat de 10 canes. Sense cap tipus de pietat, La Família va fer palès el seu temible potencial ofensiu superant sovint l'esquena de l'última línia defensiva belinqüent i arribant en diverses ocasions a la paret. A la mitja part, el partit estava sentenciat. El segon torn va ser una rèplica del primer: la doble muralla familiar va ser inexpugnable. Ni els llançaments llargs de Jordi, Xavi o Francesc, ni els curts col·locats d'Anna o Albert van fer mossa. Un altre cop Lico, molt actiu durant tot el partit i una mica sol a la primera línia defensiva, va aconseguir 50 canes. L'atac posterior de l'equip escarlata va arrodonir la canejada: La Família 1070 - Belinqüència 60. Poc van poder fer contra el nou bèlit romaní, així que esperem que Belinqüència se sobreposi aviat d'aquest resultat, ja que amb cinc partits per al final de la lligueta, encara tindrà oportunitats per a compensar aquest inici accidentat de competició.

Recapitulant...

La primera victòria de l'equip santsenc ha insuflat optimisme de cara als quatre partits que li queden; probablement perquè la renovació del conjunt ha funcionat defensivament i perquè en lloc de tres punts, podrien haver estat nou si haguessin tingut una mica de fortuna al final dels encontres contra Belitaires i Casanova Team. Hauran de resoldre algunes ensopegades freqüents en els llançaments per a fer front a Belinqüència, Esplai Sant Narcís i Nemberguan; que a hores d'ara, són rivals directes en la lluita per evitar l'eliminació. El 6 de maig, també veurem com resol el "tràngol" de jugar contra La Família.

Belinqüència encara ha de jugar contra Belitaires, Casanova Team, Esplai Sant Narcís i Casus Bèlit; rivals directes per a evitar les dues últimes places. Tot i que, el seu principal enemic són les baixes. Esperem que el solucionin ben aviat per a poder gaudir de tot el potencial que té aquest conjunt. També tindran el seu "tràngol" particular. En el seu cas seran Los Primos.

La classificació per a la fase eliminatòria és relativament complexa donada la igualtat entre la zona mitja i la baixa de la lliga. Una jornada fonamental serà la del 14 i 15 d'abril, amb fins a cinc partits que ajudaran a perfilar contra qui es jugaran la continuïtat en la competició els del Barcelonès. En el que no hi sembla haver dubtes és que, més enllà de la morbositat que aixeca aquest tipus de partits, el derbi Casus Bèlit vs Belinqüència emergeix poc a poc com una parada fonamental en aquest camí.