El que tu i jo estàvem esperant!

Feia mesos que des de Tot Bèlit reclamàvem que es fes un campionat d'abast intercomarcal per tal d'afegir competitivitat al bèlit del Barcelonès i comarques veïnes. El bèlit local ja va demostrar al Campionat Universal de Sants i Rodalia, que podia deixar de ser la ventafocs belitaire, fins i tot amb borrasques i forts vents de component sud-nord. Calia l'existència d'una competició que aglutinés les formacions que s'han anat creant des de fa gairebé dos anys de revival belitaire pixapí.

Doncs bé, no ens hem quedat de braços creuats i avui mateix ha vist la llum el cartell del 1r Campionat de Bèlit de la Catalunya Central. Eres d'aquells o aquelles residents al Clot, Horta, Sant Cugat, Masnou, Sant Esteve Ses Rovires, Vilafranca del Penedès o Sabadell que sovint et trobaves amb nosaltres i afirmaves que estàveu creant un equip a la vostra localitat del qual mai més hem tornat a sentir a parlar?  Ara és el moment que les vostres afirmacions no es quedin en paraules i es tradueixin en llançaments, recollides i matades de cana. Només heu d'omplir aquesta fitxa d'inscripció i enviar-la a totbelit.bcn(a)gmail.com, juntament amb el vostre bonic logo. Tot Bèlit ha nascut per vèncer!

Incògnita sobre el segon clàssic de la temporada

Malgrat que havien dit que la data definitiva del segon clàssic s'anunciaria en les properes setmanes; aquesta encara no s'ha fet oficial, segons fonts consultades, degut a problemes d'agenda per la Festa Major de Les Corts. S'ignora si el partit serà dins del marc de la celebració o fora d'aquesta; ja que no pocs panarres estan involucrats en l'organització, el que dificultaria la seva presència.

Mentrestant, "l'altra cara dels Panarres" ha donat la volta al món ja que diversos mitjans belitaires internacionals s'han fet ressò de la ja cèlebre imatge. El conjunt santsenc, molest per aquest gest, ha reclamat celeritat a l'organització del segon partit, adduint que "qui riu l'últim, riu millor". 

Bilharda i pandolo

Mentrestant, la temporada comença a la que és una de les grans lligues del món: la gallega. Els gran favorits per aquesta competició són els campions de les dues passades edicions, Bateas, que defensaran el títol davant d'un nombrós conjunt d'equips repartits en sis conferències.

Per la seva part, Mimoza segueix dominant la competició a Eslovènia, ja que continua lider després de la jornada del 10 de setembre.

Com sempre, tota l'actualitat nacional i internacional del bèlit aquí, a Tot Bèlit.    

    

Can Barraca nou campió!

Des d'aquest diumenge el bèlit te un nou campió. Es tracta de Can Barraca, etern candidat al títol, que va haver d'esperar a la vuitena edició per aixecar el trofeu que l'acredita com a millor equip de l'any. Classificat per la via directa a la fase de lliga, va haver de patir fins l'últim moment per les seves derrotes davant Desibèlits AEPC i Mosquetes Mortes. Peró un resultat favorable davant Taronges els hi va assegurar el primer lloc a la classificació i per tant eludia la fase eliminatòria. Des de llavors, Can Barraca s'ha imposat amb autoritat als diferents rivals amb els que s'ha creuat.

Una fase final amb sorpreses

El sorteig va voler que els protagonistes de la final de la passada edició s'enfrontessin als quarts. El resultat va ser molt semblant: Los Primos guanyaven 750-510 a Taronges. Els Bons anaven directes a semifinals per incompareixença del contrari. Als altres dos partits, els protagonistes de la present edició mostraven maneres: Can Barraca guanyava 480-170 a Esplai Sant Narcís, i Construccions Cañí es desfeia d'un històric Obélit per 865-425.

Cap sorpresa a la semifinal que aparellava Can Barraca i Els Bons. L'equip grisenc va imposar la seva superioritat amb un 710-200.

En canvi, els vigents campions no van poder continuar lluitant per la defensa del títol perquè es va creuar al seu camí Construccions Cañí. Els enviats especials a Girona parlen d'un partit molt intens i molt igualat en el que qualsevol dels dos podria posar-se a la final. Malgrat partir com a favorits, Los Primos es van quedar a escasses 25 canes de la victòria davant d'un Construccions Cañí que ja s'havia proclamat per dret propi com a equip revelació de la temporada. El resultat ho diu tot: Los Primos 920 - Construccions Cañí 470.

Escac i mat

Tot plegat feia preveure una final d'infart. Però Can Barraca va anar per feina i va deixar clar des d'els primer llançament que volia sentenciar el partit. Al torn de Construccions Cañí, l'equip cardenal havia d'intentar igualar 675 canes. Si l'assumpte era complexe, Miquel Gil i Carri es van ocupar de posar-l'hi les coses encara més difícils amb sendes escapçades espectaculars. A la mitja part, Can Barraca semblava tenir la final encarrilada amb un resultat de 675-225.

Però a la segona part, els encerts defensius de l'equip cardenal van fer pensar als presents que els grisencs podien ensopegar. Can Barraca feien 210 canes més i un total de 885. Malgrat haver una distància significativa (660 canes) tothom estava alerta: Construccions Cañí te a les seves files Julian Vizcaino, el millor canador del campionat, o Juan A. González, el cinquè millor llançador. Tot era possible.

Però si els Cañí tenen un dels millors atacs del Campionat, Can Barraca te també una de les millors defenses. El conjunt grisenc va contenir reeixidament l'impuls ofensiu del seu rival. Les tres escapçades finals van deixar que Construccions Cañí només afegissin 245 canes al marcador. L'última jugada es pot veure aquí.

El resultat final deixava les coses en un Can Barraca 885 - Construccions Cañí 470. Els nous campions van traslladar la festa a la plaça principal de Sant Narcís, a on es van banyar a la font en una imatge que ha donat la volta al món.

Així acaba el 8é Campionat de Sant Narcís, l'edició més nombrosa a nivell d'equips. Queden per al record molts moments de gran bèlit, el bon nivell dels debutants, molts resultats inesperats i la gran remuntada de resultats de Belinqüència, el primer derbi pixapí a Girona o la gran cana matada de Xose Mari per la part barcelonina. Però sobretot queda el gran repte del 9é Campionat del Món per a la temporada vinent. Felicitats a l'organització i molt especialment als campions.

Actualitat internacional

I l'actualitat internacional ens porta un cop més a Galícia i a Eslovènia. En el primer cas, Galícia també ha tancat el seu campionat. No n'hi ha de novetats a nivell d'equips. Bateas segueix dominant la competició proclamant-se un any més campió per equips. A nivell de competició individual, el nou coroceiro nacional és Rubén Otero de Faísca (foto). La campiona femenina és Lu de Corredoiras. Finalment, el campió de varados és Xan Rodiño.

A Eslovènia encara queden jornades. El dissabte es va jugar la tercera, a on es va poder veure com Mimoza domina la classificació demostrant ser l'equip més en forma del campionat.   

Festes alternatives i liriu

La repressió no s'atura, el bèlit tampoc!

El Casus Bèlit ja ha tornat a Sants des de Galícia per a preparar el partit de les Festes Alternatives del barri, que recentment han presentat el cartell amb la programació d'enguany. Com ve sent tradicional, la darrera setmana d'agost estarà plena de concerts, dinars populars i d'altres activitats d'interès per al veïnatge santsenc. I malauradament, com és ja també una tradició, el líder local del PP, Alberto Fernández Díaz, ha demanat la seva prohibició.

No cal dir que, a l'igual que a Compostel·la, el partit de bèlit a Sants se celebrarà. Bàsicament, perquè el bèlit, així com les festes que organitza l'Assemblea del Barri de Sants, estan inspirades en importants valors integradors més necessaris que mai; com l'anti-racisme, l'antifeixisme, l'anti-sexisme, el respecte per la diversitat o la defensa de la cultura popular. Valors que el partit que representa el senyor Díaz menysprea de manera notable.

Es manté la incògnita sobre el partit

Al cartell de les 17es Festes Alternatives de Sants no desvelen qui serà el rival de l'equip local, al que es refereixen com a "equip convidat". Tot i així, es confirma que la identitat dels dos conjunts ja està tancada i fonts de tota confiança suggereixen que a més del Casus Bèlit, l'altre conjunt es podria tractar d'un equip nou d'una població que té un bèlit en el seu escut.

Quirinal Liriu Sport es proclama campió d'Astúries

Ens arriben notícies d'Astúries, a on sembla ser que l'equip d'Avilès Quirinal Liriu Sport s'ha proclamat vencedor del 3er Campionatu d'Asturies de Liriu per primer cop a la seva història, desbancant a l'equip d'Uvieu Espor[a], campió de les passades edicions. Ambdós equips, campió i subcampió, són fundadors del Conceyu Nacional de Liriu.

En aquest punt, sorgeixen un seguit de preguntes: qui guanyaria, Quirinal o els Taronges? Can Barraca o Bateas? Obélit o Espor[a]? Fins quan hem d'esperar a veure un Los Primos - Sant Michele de Nàpols? Tenint en compte la creixent atenció mediàtica que se li concedeix a aquest esport (un bon exemple, el liriu) i considerant la també creixent interrelació entre proto-federacions de diferents latituds geogràfiques, el poble treballador reclama una Champions Belitaire.

But mishto!

Font de la foto: Va de Bèlit

Una nova dinastia reina al bèlit: Los Primos es van proclamar campions del 7è Campionat del Món el dia 5 a Sant Narcís, en el marc de les festes d'aquest barri gironí. Va ser arribar i moldre: l'equip blau es va situar a la final en la seva primera participació i sense perdre cap partit. Sens dubte, la sorpresa de l'any.

Quarts de final

Però la fase final va començar amb una altra sorpresa: l'eliminació dels Decibèlits a mans dels Taronges per 855 a 485. Els subcampions de Bescanó i un dels equips favorits per a la final de Sant Narcís es va trobar un escenari que només pot descriure en Pedro Piqueras. Els Taronges van superar de manera contundent als de Pare Claret afavorits per les canes no donades per aquests. Al final, en declaracions a Va de Bèlit TV, el capità dels Decibèlits va agrair el suport rebut i va dedicar una afectuosa salutació al Casus Bèlit de Sants. Esperem veure'ls ben aviat pel Barcelonès.

A l'altre encontre inaugural, Can Barraca va presentar la seva candidatura al títol derrotant a les Mosquetes Mortes per 430 a 220, en un partit disputat que enfrontava a dues generacions de la família Gil. Les Mosquetes es van quedar aquest any a quarts, però com a l'edició anterior, deixant molt bones sensacions.

Els Obélit, l'equip que venia de derrotar al Casus Bèlit en la fase eliminatòria, també es va classificar per a les semifinals superant al Nemberguan. El partit va ser molt i molt igualat com reflecteix el marcador: 310 a 290. Només 20 canes de diferència que li van valdre als grisencs per a trobar-se els Taronges a la semifinal.

El partit restant enfrontava els dos últims equips que havien superat la fase eliminatòria: els Minibons, que havien superat a un Cupdecana amb moltes baixes; i Los Primos, que venien de guanyar a unes Nenes molt motivades. Els campions de l'edició anterior es van literalment estavellar contra la espectacular potència de Los Primos, que ja anunciaven com anirien les coses. El resultat és prou explícit: 830 a 255 i els Minibons que es quedaven sense poder revalidar el títol.

Semifinals

Els primers en presentar-se a la final van ser els Taronges, que van superar els Obélit per 500 a 305. Els grisencs han realitzat un bon campionat assolint la 4a posició, però poc van poder fer envers d'uns Taronges encapçalats per Jaume Garcia, espectacular en els llançaments i matant canes.

L'altra semifinal va ser probablement el millor partit del Campionat. La igualtat va ser la nota dominant en un joc que va haver de tot: impressionants llançaments, escapçades, canes matades, alguna polèmica arbitral, algun accident amb el bèlit, tensió, intriga... L'espectacle viscut per l'enfrontament entre Can Barraca i Los Primos entrarà amb lletres daurades en l'historia del bèlit i va fer pensar al nombrós públic assistent que s'estava envers la veritable final de la competició. Fins a l'últim minut es va mantenir la incògnita del guanyador per una jugada polèmica (un rebuig del Can Barraca abans que el llançador de Los Primos hagués tocat el bèlit amb la cana). Al final, Los Primos es van quedar amb el partit per només 10 canes (570-580) mentre que el públic embogia. Una de les jugades destacades va ser protagonitzada per Miquel Gil, que va aconseguir 150 canes en un torn de llançament i les va dedicar al públic santsenc que s'havia desplaçat fins allà.

Final

Així, s'arribà a la final amb els Taronges i Los Primos. Els de Vilaroja i Font de la Pólvora van dominar l'encontre i es van imposar justament als Taronges que nogensmenys van arribar al seu segon torn amb possibilitats de remuntada. Aquest segon torn tancava el partit, i l'equip taronja havia de superar 410 canes. Semblaria una distància important de no ser pels bons llançadors que tenen entre les seves files. De fet, el primer llançador va assolir 110 canes fent somniar al seu equip, qui acabaria amb Jaume Garcia, tota una garantia cap a la suma de punts. Però la resta dels llançadors no va tenir fortuna envers uns Primos molt encertats en les escapçades. Quan va arribar el torn de Jaume Garcia poc va poder fer qui, no obstant això, va guanyar el títol de màxim llançador. Al final, els Taronges es van quedar a 200 canes d'uns eufòrics Primos.

Fins l'any que ve!

El 7è Campionat conclou així amb una justa victòria de Los Primos, que van construir la seva hegemonia sobre la base dels potents llançaments de tots els seus jugadors sense excepció. La final va ser el preludi de l'arrossada popular de Sant Narcís i de la projecció del documental "Va de bòlit", excel·lent treball de difusió d'aquest jocque intentarem projectar pròximament en les comarques barcelonines. Durant tot el cap de setmana, l'expedició santsenca es va sentir aclaparada per l'extraordinària hospitalitat de la gent de Sant Narcís. No tenim paraules.

Internacional

I a Galícia també s'ha acabat el campionat de bilharda, amb la victòria de Ivan Puente a nivell individual, en una final molt disputada amb Markytos. Com guanyador, va vestir el coroceiro nacional, una peça de gran valor etnogràfic i simbòlic avantpassada de l'impermeable. Per equips, va guanyar Bateas e una edició marcada per algunes polèmiques sobre la mesura dels palans (les seves canes). Esperem que aviat puguin resoldre aquestes diferències pel bé de l'extraordinari èxit que aquest joc està tenint en terres gallegues. I també pel bé de la Txampions ibèrica que des d'allà proposen insistentment!

Font de la imatge: obert de Cuntis

Per altra banda, ha aparegut una revista per tal de difondre la bilharda a Portugal, a on sembla que també es jugava (o es juga?). El nom de la revista és precisament aquest, Bilharda, i ja porta dos números. Els responsables són gent de la LNB, que porten una militància admirable per a la recuperació d'aquest esport.