Font de la foto: Va de BèlitQuarts de final
Però la fase final va començar amb una altra sorpresa: l'eliminació dels Decibèlits a mans dels Taronges per 855 a 485. Els subcampions de Bescanó i un dels equips favorits per a la final de Sant Narcís es va trobar un escenari que només pot descriure en Pedro Piqueras. Els Taronges van superar de manera contundent als de Pare Claret afavorits per les canes no donades per aquests. Al final, en declaracions a Va de Bèlit TV, el capità dels Decibèlits va agrair el suport rebut i va dedicar una afectuosa salutació al Casus Bèlit de Sants. Esperem veure'ls ben aviat pel Barcelonès.
A l'altre encontre inaugural, Can Barraca va presentar la seva candidatura al títol derrotant a les Mosquetes Mortes per 430 a 220, en un partit disputat que enfrontava a dues generacions de la família Gil. Les Mosquetes es van quedar aquest any a quarts, però com a l'edició anterior, deixant molt bones sensacions.
Els Obélit, l'equip que venia de derrotar al Casus Bèlit en la fase eliminatòria, també es va classificar per a les semifinals superant al Nemberguan. El partit va ser molt i molt igualat com reflecteix el marcador: 310 a 290. Només 20 canes de diferència que li van valdre als grisencs per a trobar-se els Taronges a la semifinal.
El partit restant enfrontava els dos últims equips que havien superat la fase eliminatòria: els Minibons, que havien superat a un Cupdecana amb moltes baixes; i Los Primos, que venien de guanyar a unes Nenes molt motivades. Els campions de l'edició anterior es van literalment estavellar contra la espectacular potència de Los Primos, que ja anunciaven com anirien les coses. El resultat és prou explícit: 830 a 255 i els Minibons que es quedaven sense poder revalidar el títol.
Semifinals
Els primers en presentar-se a la final van ser els Taronges, que van superar els Obélit per 500 a 305. Els grisencs han realitzat un bon campionat assolint la 4a posició, però poc van poder fer envers d'uns Taronges encapçalats per Jaume Garcia, espectacular en els llançaments i matant canes.
L'altra semifinal va ser probablement el millor partit del Campionat. La igualtat va ser la nota dominant en un joc que va haver de tot: impressionants llançaments, escapçades, canes matades, alguna polèmica arbitral, algun accident amb el bèlit, tensió, intriga... L'espectacle viscut per l'enfrontament entre Can Barraca i Los Primos entrarà amb lletres daurades en l'historia del bèlit i va fer pensar al nombrós públic assistent que s'estava envers la veritable final de la competició. Fins a l'últim minut es va mantenir la incògnita del guanyador per una jugada polèmica (un rebuig del Can Barraca abans que el llançador de Los Primos hagués tocat el bèlit amb la cana). Al final, Los Primos es van quedar amb el partit per només 10 canes (570-580) mentre que el públic embogia. Una de les jugades destacades va ser protagonitzada per Miquel Gil, que va aconseguir 150 canes en un torn de llançament i les va dedicar al públic santsenc que s'havia desplaçat fins allà.
Final
Així, s'arribà a la final amb els Taronges i Los Primos. Els de Vilaroja i Font de la Pólvora van dominar l'encontre i es van imposar justament als Taronges que nogensmenys van arribar al seu segon torn amb possibilitats de remuntada. Aquest segon torn tancava el partit, i l'equip taronja havia de superar 410 canes. Semblaria una distància important de no ser pels bons llançadors que tenen entre les seves files. De fet, el primer llançador va assolir 110 canes fent somniar al seu equip, qui acabaria amb Jaume Garcia, tota una garantia cap a la suma de punts. Però la resta dels llançadors no va tenir fortuna envers uns Primos molt encertats en les escapçades. Quan va arribar el torn de Jaume Garcia poc va poder fer qui, no obstant això, va guanyar el títol de màxim llançador. Al final, els Taronges es van quedar a 200 canes d'uns eufòrics Primos.
Fins l'any que ve!
El 7è Campionat conclou així amb una justa victòria de Los Primos, que van construir la seva hegemonia sobre la base dels potents llançaments de tots els seus jugadors sense excepció. La final va ser el preludi de l'arrossada popular de Sant Narcís i de la projecció del documental "Va de bòlit", excel·lent treball de difusió d'aquest jocque intentarem projectar pròximament en les comarques barcelonines. Durant tot el cap de setmana, l'expedició santsenca es va sentir aclaparada per l'extraordinària hospitalitat de la gent de Sant Narcís. No tenim paraules.
Internacional
I a Galícia també s'ha acabat el campionat de bilharda, amb la victòria de Ivan Puente a nivell individual, en una final molt disputada amb Markytos. Com guanyador, va vestir el coroceiro nacional, una peça de gran valor etnogràfic i simbòlic avantpassada de l'impermeable. Per equips, va guanyar Bateas e una edició marcada per algunes polèmiques sobre la mesura dels palans (les seves canes). Esperem que aviat puguin resoldre aquestes diferències pel bé de l'extraordinari èxit que aquest joc està tenint en terres gallegues. I també pel bé de la Txampions ibèrica que des d'allà proposen insistentment!
Font de la imatge: obert de Cuntis Per altra banda, ha aparegut una revista per tal de difondre la bilharda a Portugal, a on sembla que també es jugava (o es juga?). El nom de la revista és precisament aquest, Bilharda, i ja porta dos números. Els responsables són gent de la LNB, que porten una militància admirable per a la recuperació d'aquest esport.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada