El que tu i jo estàvem esperant!

Feia mesos que des de Tot Bèlit reclamàvem que es fes un campionat d'abast intercomarcal per tal d'afegir competitivitat al bèlit del Barcelonès i comarques veïnes. El bèlit local ja va demostrar al Campionat Universal de Sants i Rodalia, que podia deixar de ser la ventafocs belitaire, fins i tot amb borrasques i forts vents de component sud-nord. Calia l'existència d'una competició que aglutinés les formacions que s'han anat creant des de fa gairebé dos anys de revival belitaire pixapí.

Doncs bé, no ens hem quedat de braços creuats i avui mateix ha vist la llum el cartell del 1r Campionat de Bèlit de la Catalunya Central. Eres d'aquells o aquelles residents al Clot, Horta, Sant Cugat, Masnou, Sant Esteve Ses Rovires, Vilafranca del Penedès o Sabadell que sovint et trobaves amb nosaltres i afirmaves que estàveu creant un equip a la vostra localitat del qual mai més hem tornat a sentir a parlar?  Ara és el moment que les vostres afirmacions no es quedin en paraules i es tradueixin en llançaments, recollides i matades de cana. Només heu d'omplir aquesta fitxa d'inscripció i enviar-la a totbelit.bcn(a)gmail.com, juntament amb el vostre bonic logo. Tot Bèlit ha nascut per vèncer!

Incògnita sobre el segon clàssic de la temporada

Malgrat que havien dit que la data definitiva del segon clàssic s'anunciaria en les properes setmanes; aquesta encara no s'ha fet oficial, segons fonts consultades, degut a problemes d'agenda per la Festa Major de Les Corts. S'ignora si el partit serà dins del marc de la celebració o fora d'aquesta; ja que no pocs panarres estan involucrats en l'organització, el que dificultaria la seva presència.

Mentrestant, "l'altra cara dels Panarres" ha donat la volta al món ja que diversos mitjans belitaires internacionals s'han fet ressò de la ja cèlebre imatge. El conjunt santsenc, molest per aquest gest, ha reclamat celeritat a l'organització del segon partit, adduint que "qui riu l'últim, riu millor". 

Bilharda i pandolo

Mentrestant, la temporada comença a la que és una de les grans lligues del món: la gallega. Els gran favorits per aquesta competició són els campions de les dues passades edicions, Bateas, que defensaran el títol davant d'un nombrós conjunt d'equips repartits en sis conferències.

Per la seva part, Mimoza segueix dominant la competició a Eslovènia, ja que continua lider després de la jornada del 10 de setembre.

Com sempre, tota l'actualitat nacional i internacional del bèlit aquí, a Tot Bèlit.    

    

Can Barraca nou campió!

Des d'aquest diumenge el bèlit te un nou campió. Es tracta de Can Barraca, etern candidat al títol, que va haver d'esperar a la vuitena edició per aixecar el trofeu que l'acredita com a millor equip de l'any. Classificat per la via directa a la fase de lliga, va haver de patir fins l'últim moment per les seves derrotes davant Desibèlits AEPC i Mosquetes Mortes. Peró un resultat favorable davant Taronges els hi va assegurar el primer lloc a la classificació i per tant eludia la fase eliminatòria. Des de llavors, Can Barraca s'ha imposat amb autoritat als diferents rivals amb els que s'ha creuat.

Una fase final amb sorpreses

El sorteig va voler que els protagonistes de la final de la passada edició s'enfrontessin als quarts. El resultat va ser molt semblant: Los Primos guanyaven 750-510 a Taronges. Els Bons anaven directes a semifinals per incompareixença del contrari. Als altres dos partits, els protagonistes de la present edició mostraven maneres: Can Barraca guanyava 480-170 a Esplai Sant Narcís, i Construccions Cañí es desfeia d'un històric Obélit per 865-425.

Cap sorpresa a la semifinal que aparellava Can Barraca i Els Bons. L'equip grisenc va imposar la seva superioritat amb un 710-200.

En canvi, els vigents campions no van poder continuar lluitant per la defensa del títol perquè es va creuar al seu camí Construccions Cañí. Els enviats especials a Girona parlen d'un partit molt intens i molt igualat en el que qualsevol dels dos podria posar-se a la final. Malgrat partir com a favorits, Los Primos es van quedar a escasses 25 canes de la victòria davant d'un Construccions Cañí que ja s'havia proclamat per dret propi com a equip revelació de la temporada. El resultat ho diu tot: Los Primos 920 - Construccions Cañí 470.

Escac i mat

Tot plegat feia preveure una final d'infart. Però Can Barraca va anar per feina i va deixar clar des d'els primer llançament que volia sentenciar el partit. Al torn de Construccions Cañí, l'equip cardenal havia d'intentar igualar 675 canes. Si l'assumpte era complexe, Miquel Gil i Carri es van ocupar de posar-l'hi les coses encara més difícils amb sendes escapçades espectaculars. A la mitja part, Can Barraca semblava tenir la final encarrilada amb un resultat de 675-225.

Però a la segona part, els encerts defensius de l'equip cardenal van fer pensar als presents que els grisencs podien ensopegar. Can Barraca feien 210 canes més i un total de 885. Malgrat haver una distància significativa (660 canes) tothom estava alerta: Construccions Cañí te a les seves files Julian Vizcaino, el millor canador del campionat, o Juan A. González, el cinquè millor llançador. Tot era possible.

Però si els Cañí tenen un dels millors atacs del Campionat, Can Barraca te també una de les millors defenses. El conjunt grisenc va contenir reeixidament l'impuls ofensiu del seu rival. Les tres escapçades finals van deixar que Construccions Cañí només afegissin 245 canes al marcador. L'última jugada es pot veure aquí.

El resultat final deixava les coses en un Can Barraca 885 - Construccions Cañí 470. Els nous campions van traslladar la festa a la plaça principal de Sant Narcís, a on es van banyar a la font en una imatge que ha donat la volta al món.

Així acaba el 8é Campionat de Sant Narcís, l'edició més nombrosa a nivell d'equips. Queden per al record molts moments de gran bèlit, el bon nivell dels debutants, molts resultats inesperats i la gran remuntada de resultats de Belinqüència, el primer derbi pixapí a Girona o la gran cana matada de Xose Mari per la part barcelonina. Però sobretot queda el gran repte del 9é Campionat del Món per a la temporada vinent. Felicitats a l'organització i molt especialment als campions.

Actualitat internacional

I l'actualitat internacional ens porta un cop més a Galícia i a Eslovènia. En el primer cas, Galícia també ha tancat el seu campionat. No n'hi ha de novetats a nivell d'equips. Bateas segueix dominant la competició proclamant-se un any més campió per equips. A nivell de competició individual, el nou coroceiro nacional és Rubén Otero de Faísca (foto). La campiona femenina és Lu de Corredoiras. Finalment, el campió de varados és Xan Rodiño.

A Eslovènia encara queden jornades. El dissabte es va jugar la tercera, a on es va poder veure com Mimoza domina la classificació demostrant ser l'equip més en forma del campionat.   

Del Clot a Hrvatini, passant per Ovieu, Compostela i Sant Vicenç dels Horts.

Queda menys d'una setmana per al Festival de Jocs Populars i Tradicionals del Clot "Què t'hi jugues" i els amics i amigues de l'associació Xankikipugui fa dies que han assolit la xifra que marcaven per al finançament via micro-mecenatge. També han tret el cartell definitiu i la programació. Es confirma la presència del bèlit a la fira i a un taller del joc que es durà a terme el dia 12 a les 12:00 en el parc del Clot, a càrrec de Tot Bèlit. No es descarta la presència d'una altra associació belitaire: l'Associació Cultural i Esportiva "Anem de Bòlit", d'Anglesola. Pel que les perspectives de sinergies belitaires intercomarcals semblen ideals.

Però no només de bèlit viu l'home... Visitant el bloc del Festival podem trobar tot un seguit de mostres d'altres opcions lúdic-esportives com la morra, que ve de celebrar el seu 3er Campionat Internacional a Sant Carles de la Ràpita. Podeu consultar el programa complet aquí.

Meanwhile, in Sant Vicenç dels Horts...

No serà l'únic compromís dels i de les belitaires del Barcelonès, ja que aquell mateix dia, un escamot es dirigirà a una de les festes populars gallegues més conegudes: el magusto. El magusto és una celebració gallega, els arrels de la qual estan en el cap d'any preromà. També se celebra anualment a l'àrea de Barcelona. Fins fa poc, es feia a Les Planes. Enguany però, es farà a Sant Vicenç dels Horts. Com a les passades edicions, la bilharda hi serà present, també sota la modalitat del bèlit. Serà a les 12:00 al Parc del Pi Gros. S'integrarà la diàspora gallega als equips actualment existents al Barcelonès o, pel contrari, emularà als irlandesos de Glasgow creant un poderós Cèltic de Barna? Només el temps te la resposta.

El liriu (i el bèlit) a la premsa asturiana

El liriu segueix generat expectació a Astúries. Bona prova d'això és el reportatge publicat l'1 de novembre a El Correo sobre aquest esport germà del bèlit. De fet, des de Tot Bèlit hem considerat molt interessant l'enfocament, ja que destaca la dimensió internacional del joc, tot descobrint un nou país a l'Eix de la cana: Cuba!. A l'illa caribenya el joc sembla ser que rep el nom de quimbumbia.

També es fa esmena del Pic i Pala (País Valencià) i del bèlit. Més enllà d'això, ofereix una informació detallada de l'estat actual de la qüestió a Astúries i ofereix perspectives interessants per a l'enfortiment de la CNL.

Per altra banda, no tot són bones notícies. A Galícia, la bilharda sembla que està patint una campanya de desprestigi per part de determinats grupuscles espanyolistes que acusen al joc de ser poc menys que un entreteniment de nacionalistes radicals... I tant! Què esperaven? El dubte ofèn.

Tota la nostra solidaritat internacionalista belitaire amb l'excel·lent feina que estan desenvolupant els germans i germanes de la LNB.

El Pandolo

I de la Península Ibèrica, anem als Balcans; donat que tampoc els països eslaus són aliens al bèlit. Almenys a Eslovènia i Croàcia, es juga una modalitat de l'esport anomenada Pandolo. Poc sabem de l'estat del joc al segon país més enllà del fet que es juga amb un vestit tradicional. En canvi, Tot Bèlit ha trobat nombrosa informació del Pandolo a Eslovènia, a on tenen fins i tot una lliga nacional que domina per ara l'equip Mimoza (una mena de Can Barraca de Hrvatini). Altres equips destacats són el Pazipandolić, Mazza la Panda o Panda la Mazza d'Istra Sever.

La mecànica del joc es semblant a la del bèlit amb petites variants. Juguen amb 3 persones cada equip (tot i que l'equip pot tenir més jugadors o jugadores) i el camp està delimitat conformant un àrea triangular. Els llançaments es realitzen de la mateixa manera que a Catalunya, variant aspectes com el de matar les canes... I fins aquí arriba el nostre domini de l'eslovè!

Com passa cada cop que repassem la realitat d'aquest esport a nivell internacional, sorgeixen tot un seguit d'interrogants: Països Catalans - Galícia, Països Catalans - Astúries, Països Catalans - Cuba, Països Catalans - Eslovènia... per quan?