La Torre de Collserola va ser dijous passat testimoni d'excepció de les primeres canes assolides pel jovent vallvidrerenc a la primera presa de contacte amb el bèlit. Ni les baixes temperatures, ni l'alta pressió atmosfèrica, ni la capritxosa orografia dels terrenys circumdants van ser impediments per a que a tota la serra se sentís el so del xoc entre les fustes; no només de la cana contra el bèlit, sinó també de les bitlles catalanes escampant-se pel petit parc que hi ha al costat del Centre Cívic Vázquez Montalbán desprès dels encertats llançaments de la Vallvidrera més jove.
No resulta estrany que l'agitació que es vivia hagi cridat l'atenció de les noies que feien un taller de periodisme al Centre Cívic i que van aprofitar l'avinentesa per a preparar un extens reportatge sobre l'esdeveniment i, de pas, fer alguns tocs. Poques explicacions van caldre per a transmetre la dinàmica del joc, ja que la canalla semblava haver nascut amb una cana a la ma.I és que la inquietud que es respirava la setmana prèvia a les xarxes socials davant la possibilitat d'un equip a la part alta de la ciutat estava plenament justificada. No tant perquè aquesta possibilitat s'hagi de materialitzar en breu, sinó perquè l'habilitat en els llançaments de la cantera local prometen un futur equip Senglars Belitaires d'espectacle garantit. Així llavors, les muntanyes del Collserola projecten ombres sobre la còmoda placidesa del Pla de Barcelona...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada