 |
| Estreno del nou capità santsenc |
Potser sí, no ho tenien clar, faltava encara una
setmana i tenien dubtes de si serien prou gent, però finalment:sí! El 26
de gener celebraven el segon aniversari del mític equip pare fundador
del bèlit barceloní. Com a descendents fidels, va venir a jugar gent en
representació del bo i millor dels equips de la constel·lació de
Barcelona: Panarres, Bèlit Nord, Canesnikov, l’equip mononuclear d’Horta
i el freaklance de la Porca Belitaire que va portar nous futurs
jugadors que van ser decisius al llarg de la jornada. Els partits es
varen jugar en una sola ronda per qüestió de temps.
I
eren les onze del matí quan va començar el primer partit. S’enfrontaven
dos mítics equips amics i rivals: Casus i Canesnikov. La sort va voler
que comencessin els Casus defensant i... de quina manera! El Miguel, un
bon jugador de bèlit (millor encara d’escacs), es va trobar amb el Marc a
primera línia, que li va escapçar el bèlit. Només era el principi: un
nou jugador, Nahuel, toparia amb la capacitat escapçadora del “Messi”
dels Casus, l’Aitor, que també va fer el mateix amb el Rucho i l’Anna,
que també va ser escapçada, en aquesta ocasió, pel Sergio... Hauríem de
destacar 60 canes del darrer fitxatge portuguès, el Jorge, i 60 canes
del Jordi, que van fer pujar el marcador dels Canesnikov fins a les
seves 120 canes finals.
I li tocava el torn als Casus.
Començà en Marc amb 50 canes fent-nos creure en una ràpida victòria
contra els Canesnikov, però l’Aitor va badar al seu torn i no va
puntuar. Qui sí que ho va fer va ser el Zule, que s’estrenava per primer
cop amb 25 canes. De mica en mica semblava possible, però el Miguel,
autèntic mur de l’equip visitant, va enxampar el bèlit del Chema. A dues
persones per llançar, el Casus estava a 50 canes de guanyar i dit i
fet!, de mans del Xavi van pujar 60 canes més al marcador. Faltava per
llançar l’Ariadna. Amb el seu llançament més a prop de les 10 canes que
de les 15, el novell capità dels Casus no va voler arriscar i va demanar
5 canes, assegurant així el triomf dels de casa amb 140 canes sumades.
Resultat final: Canesnikov 120-Casus 140.
El
segon partit es va fer amb un combinat que en direm Panarres, pero que
de fet tenia components de diferents orígens: Panarres, Bèlit Nord, el
freaklance de la Porca i un nou jugador, el Jaume (que passaria als
annals del bèlit: , però això ho explicarem més endavant), i els
Canesnikov, que ja venien escalfadets de l’anterior partit.
I
començaren defensant els Canesnikov sense pietat. Al Pep Toni li va
matar la cana l’Anna, a la Laura li va escapçar el Miguel, a l’Ariadna
li va matar la cana el Francesc d’Horta, al Carles li va recollir el
Nahuel i finalment el Joan no va aconseguir cap cana. Només el Marc va
aconseguir pujar 65 canes al marcador.
Els Canesnikov
no van tenir cap mirament amb els contrincants al seu torn de
llançaments. El Francesc va fer 60 canes, el Jorge, 65, el Nahuel, 10,
el Rucho, 35, el Miguel, 60, i el Jordi, normalment més encertat, va
punxar i no va fer-ne cap. Resultat final: Panarres 65-Canesnikov 230.
I
arribà el darrer partit de la jornada, dos equips, dos antagonistes,
rivals acèrrims: David i Goliat, l’independentisme i Garzón, Andi i
Lucas... en efecte: Casus Bèlit vs. Panares!!!
Van
guanyar el sorteig els Casus i van decidir defensar, així començaren a
llençar els Panarres: el Pep Toni, de Bèlit Nord, va arrencar amb 85
canes que van fer canviar la cara més d’un Casus i entreveure el
fantasma de la derrota. Aviat, però, la màquina defensiva dels Casus, de
les mans del Marc amb la seva màscara defensiva, es va posar en marxa
escapçant al Jaume el seu llançament, però els Panarres anaven a per
totes: no paraven de fer anar el bèlit amunt i avall fent canes sense
parar: el Marc, 45 canes, l’Ariadna, 50, el Carles, 75, i l’Albert, 40 i
amb polèmica, polèmica que va generar una incidència a l’acta del
partit: una queixa dels Panarres per joc brut del nou capità dels Casus,
que suposadament trigava massa temps a cridar: “Va!”. Aquesta
incidència (volguda, o no, no volem a la redacció de Tot Bèlit entrar en
valoracions) va portar a repetir la jugada del freaklance, que va
aconseguir així sumar les 40 canes al total, que quedava en 295, ja que
el novell jugador, el Jaume, no en va fer cap (encara que més tard es
faria famós a l’univers del Bèlit per una jugada mai vista).
Els
Casus, amb dificultat, s’enfrontaven al repte de superar gairebé 300
canes. Arrencava llançant i sumant l’Arnau amb 25 bones canes, i de
sobte arribà una de les jugades decisives del partit. L’Aitor, el
“Messi” dels Casus, va fer un llançament dels llargs. En aquesta ocasió,
en Jaume –recordem, jugador nouvingut- va agafar el bèlit a la línia de
les 80 canes per provar de matar la cana del jugador dels Casus, però
en anar a llençar li va relliscar de la mà i li va caure enrere. Així va
ser com l’Aitor arrencà els trets des de 80 canes, i sumà de nou fins
al bèlit tres, en un debatut “mixtu”, segons el jugador, torn perdut
segons l’arbitre.Tocava, ara, fer recompte: el capità dels Casus va
demanar 130 canes. El capità Panarra, influenciat per l’ombra de
l’antecessor (el Martí, altrament conegut a l’entorn dels Casus com “el
traïdor”), va decidir que calia mesurar malgrat l’advertiment del capità
contrari i de l’àrbitre, i efectivament es va equivocar, de manera que
260 canes pujaven al marcador dels Casus. L’empat ja hi era, però el
bèlit és un joc de vuit contra vuit
i res no es decideix fins a l’última jugada. El Zule llençà i pujà 35
noves canes, el Sergio, 20, l’Oihana, 30, que es van doblar, ja que de
nou van demanar de mesurar per error. Finalment llençava el Xose, que va
ser escapçat pel Pep Toni, del Bèlit Nord, amb facilitat.
Així arribà el final i el temps de fer balanç: Panarres 295- Casus 400.
Novament
els Casus guanyaven al seu camp, on son gairebé imbatibles, i deixaven
clar que el bèlit al Barcelonès té nom i cognom. Els Canesnikov
demostraren també que són la segona gran potència del bèlit al
Barcelonès i pel que fa a la resta d’equips representats, caldrà veure
si seran capaços d’aixecar el cap per batallar i desafiar els actuals
campions del Barcelonès.
Finalment,
al Casal Jaume Compte, de la vila Independent i sobirana de Sants, es
va fer un dinar de germanor amb tots plegats per deixar clar que el
bèlit és quelcom més que un joc.
