S’ havia de celebrar l’aniversari dels degans del bèlit al Barcelonès: els Casus Bèlit?

Estreno del nou capità santsenc

Potser sí, no ho tenien clar, faltava encara una setmana i tenien dubtes de si serien prou gent, però finalment:sí! El 26 de gener celebraven el segon aniversari del mític equip pare fundador del bèlit barceloní. Com a descendents fidels, va venir a jugar gent en representació del bo i millor dels equips de la constel·lació de Barcelona: Panarres, Bèlit Nord, Canesnikov, l’equip mononuclear d’Horta i el freaklance de la Porca Belitaire que va portar nous futurs jugadors que van ser decisius al llarg de la jornada. Els partits es varen jugar en una sola ronda per qüestió de temps.

I eren les onze del matí quan va començar el primer partit. S’enfrontaven dos mítics equips amics i rivals: Casus i Canesnikov. La sort va voler que comencessin els Casus defensant i... de quina manera! El Miguel, un bon jugador de bèlit (millor encara d’escacs), es va trobar amb el Marc a primera línia, que li va escapçar el bèlit. Només era el principi: un nou jugador, Nahuel, toparia amb la capacitat escapçadora del “Messi” dels Casus, l’Aitor, que també va fer el mateix amb el Rucho i l’Anna, que també va ser escapçada, en aquesta ocasió, pel Sergio... Hauríem de destacar 60 canes del darrer fitxatge portuguès, el Jorge, i 60 canes del Jordi, que van fer pujar el marcador dels Canesnikov fins a les seves 120 canes finals.

I li tocava el torn als Casus. Començà en Marc amb 50 canes fent-nos creure en una ràpida victòria contra els Canesnikov, però l’Aitor va badar al seu torn i no va puntuar. Qui sí que ho va fer va ser el Zule, que s’estrenava per primer cop amb 25 canes. De mica en mica semblava possible, però el Miguel, autèntic mur de l’equip visitant, va enxampar el bèlit del Chema. A dues persones per llançar, el Casus estava a 50 canes de guanyar i dit i fet!, de mans del Xavi van pujar 60 canes més al marcador. Faltava per llançar l’Ariadna. Amb el seu llançament més a prop de les 10 canes que de les 15, el novell capità dels Casus no va voler arriscar i va demanar 5 canes, assegurant així el triomf dels de casa amb 140 canes sumades. Resultat final: Canesnikov 120-Casus 140.

El segon partit es va fer amb un combinat que en direm Panarres, pero que de fet tenia components de diferents orígens: Panarres, Bèlit Nord, el freaklance de la Porca i un nou jugador, el Jaume (que passaria als annals del bèlit: , però això ho explicarem més endavant), i els Canesnikov, que ja venien escalfadets de l’anterior partit.

I començaren defensant els Canesnikov sense pietat. Al Pep Toni li va matar la cana l’Anna, a la Laura li va escapçar el Miguel, a l’Ariadna li va matar la cana el Francesc d’Horta, al Carles li va recollir el Nahuel i finalment el Joan no va aconseguir cap cana. Només el Marc va aconseguir pujar 65 canes al marcador.

Els Canesnikov no van tenir cap mirament amb els contrincants al seu torn de llançaments. El Francesc va fer 60 canes, el Jorge, 65, el Nahuel, 10, el Rucho, 35, el Miguel, 60, i el Jordi, normalment més encertat, va punxar i no va fer-ne cap. Resultat final: Panarres 65-Canesnikov 230.

I arribà el darrer partit de la jornada, dos equips, dos antagonistes, rivals acèrrims: David i Goliat, l’independentisme i Garzón, Andi i Lucas... en efecte: Casus Bèlit vs. Panares!!!

Van guanyar el sorteig els Casus i van decidir defensar, així començaren a llençar els Panarres: el Pep Toni, de Bèlit Nord, va arrencar amb 85 canes que van fer canviar la cara més d’un Casus i entreveure el fantasma de la derrota. Aviat, però, la màquina defensiva dels Casus, de les mans del Marc amb la seva màscara defensiva, es va posar en marxa escapçant al Jaume el seu llançament, però els Panarres anaven a per totes: no paraven de fer anar el bèlit amunt i avall fent canes sense parar: el Marc, 45 canes, l’Ariadna, 50, el Carles, 75, i l’Albert, 40 i amb polèmica, polèmica que va generar una incidència a l’acta del partit: una queixa dels Panarres per joc brut del nou capità dels Casus, que suposadament trigava massa temps a cridar: “Va!”. Aquesta incidència (volguda, o no, no volem a la redacció de Tot Bèlit entrar en valoracions) va portar a repetir la jugada del freaklance, que va aconseguir així sumar les 40 canes al total, que quedava en 295, ja que el novell jugador, el Jaume, no en va fer cap (encara que més tard es faria famós a l’univers del Bèlit per una jugada mai vista).

Els Casus, amb dificultat, s’enfrontaven al repte de superar gairebé 300 canes. Arrencava llançant i sumant l’Arnau amb 25 bones canes, i de sobte arribà una de les jugades decisives del partit. L’Aitor, el “Messi” dels Casus, va fer un llançament dels llargs. En aquesta ocasió, en Jaume –recordem, jugador nouvingut- va agafar el bèlit a la línia de les 80 canes per provar de matar la cana del jugador dels Casus, però en anar a llençar li va relliscar de la mà i li va caure enrere. Així va ser com l’Aitor arrencà els trets des de 80 canes, i sumà de nou fins al bèlit tres, en un debatut “mixtu”, segons el jugador, torn perdut segons l’arbitre.Tocava, ara, fer recompte: el capità dels Casus va demanar 130 canes. El capità Panarra, influenciat per l’ombra de l’antecessor (el Martí, altrament conegut a l’entorn dels Casus com “el traïdor”), va decidir que calia mesurar malgrat l’advertiment del capità contrari i de l’àrbitre, i efectivament es va equivocar, de manera que 260 canes pujaven al marcador dels Casus. L’empat ja hi era, però el bèlit és un joc de vuit contra vuit i res no es decideix fins a l’última jugada. El Zule llençà i pujà 35 noves canes, el Sergio, 20, l’Oihana, 30, que es van doblar, ja que de nou van demanar de mesurar per error. Finalment llençava el Xose, que va ser escapçat pel Pep Toni, del Bèlit Nord, amb facilitat.

Així arribà el final i el temps de fer balanç: Panarres 295- Casus 400.

Novament els Casus guanyaven al seu camp, on son gairebé imbatibles, i deixaven clar que el bèlit al Barcelonès té nom i cognom. Els Canesnikov demostraren també que són la segona gran potència del bèlit al Barcelonès i pel que fa a la resta d’equips representats, caldrà veure si seran capaços d’aixecar el cap per batallar i desafiar els actuals campions del Barcelonès.

Finalment, al Casal Jaume Compte, de la vila Independent i sobirana de Sants, es va fer un dinar de germanor amb tots plegats per deixar clar que el bèlit és quelcom més que un joc.