Bèlit al Festival DAU de Barcelona! (13 i 14-Des.)

Enguany el bèlit estarà present al Festival Dau de Barcelona! És una alegria per a Tot Bèlit poder-hi participar, i compartir amb tothom qui us animeu a venir-hi aquest gran esdeveniment del joc! Us hi esperem!

http://daubarcelona.bcn.cat/ 

"El dissabte 13 i el diumenge 14 de desembre es farà la tercera edició de Dau Barcelona, festival del joc a Fabra i Coats Fàbrica de creació (carrer Sant Adrià, 20), al barri de Sant Andreu de Barcelona. L'horari és de 10 a 20 hores els dos dies i l'entrada és gratuïta. Aquest any, a més, tornarem a fer l'Off Dau, és a dir que si voleu també podreu jugar tota la nit de dissabte a diumenge. 

Organitzat per la Direcció de Creativitat i Innovació de l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona, el festival s'adreça tant al públic familiar per mostrar-los els millors jocs d'ara mateix com als jugadors avesats, que podran provar a Dau Barcelona les últimes novetats. Enguany hem incorporat molt més tipus de jocs al programa del festival. Sobretot, estem contents de poder-vos oferir una bona mostra de jocs populars i tradicionals."

Enllaç al plànol del recinte: http://daubarcelona.bcn.cat/wp-content/uploads/planol-recinte.pdf 

El bèlit, que entra dins la mostra de jocs populars i tradicionals (on també hi trobarem el futbol botons, la morra, les bitlles catalanes, i més jocs tradicionals), hi estarem els dos matins, de 10:30 a 13:30 hores, i us destaquem el partit que tindrà lloc el dissabte a les 12:00 hores. Al llarg dels dos matins tothom qui ho desitgi podrà descobrir i practicar el bèlit en primera persona, i no podem evitar avisar-vos: vigileu, que enganxa! Ens hi veiem!

ReCASUS: 3er aniversari Casus Bèlit

PER FIRES A GIRONA!!!!

Per Fires, a Girona hi ha bèlit. Ho sabíeu? En aquest cas cinc persones que representaven al bo i millor del bèlit barceloní, pujaren a defensar l'honorabilitat dels cinc equips del Barcelonès que representaven (i, encara que només fossin jugadors/es del Casus Bèlit, aquell dia eren Tot Bèlit i eren jugadors/es que representaven a tothom).

El camp i els trofeus....

El cartell de Girona, on sempre compten amb nosaltres i no dubten en posar-nos a l'alçada del bo i millor de la ciutat de l'Onyar (però que per a properes ocasions, demanem i agrairem que abans ens ho consultin!), comptava amb la Selecció Gironina i amb un altre equip... els actuals campions del món: Els Taronges.

El "sorteig" semblava condemnar-nos de bon principi al paper de perdedors, però aixó no va fer res més que animar-nos la diada... Efectivament, com veureu més endavant, no van haver-hi novetats, cinc contra el bo i millor, poca sorpresa direu, i amb jugadors demanats i espectadors amics arrabassats per fer poder sortir al camp.... Algú dirà: potser hagués estat més digne no pujar-hi... i ara!! Què dieu, bojos!!! El bèlit és més que un joc, més que competitivitat... arribar i trobar bons amics que respecten el joc i es deixen hores organitzant-ho tot... això és digne de respecte i admiració i és per això que vam pujar, vam jugar i vam perdre amb dignitat (la dignitat és fer el que toca, i plantar cara encara que gairebé sempre es perdi i això, la nostra gent, ho hauria d'entendre bé... el perdedor de veritat és qui no arrisca, qui no lluita, qui no hi és).

Jugadors de la Selecció Barcelonina...

En fi... així i tot juguem al bèlit i, si més no, al camp donem el bo i millor de nosaltres. Amics meus, que mai ningú s'arronsi, mai digui que no cal fer l'esforç, que no hi sou a temps... el bèlit és un joc de vuit contra vuit i al camp pot passar qualsevol cosa. Nosaltres sempre hi som, nosaltres sempre lluitem, nosaltres som guanyadors perquè donem la cara i ens presentem a lluitar. I, dit això, aquesta és la crónica de Fires:

Primer partit: Selecció de Barcelona (SdB) contra Taronges.
Començà la SdB defensant, i sorpresa, a la primera jugada el capità barceloní demana mesurar i així fou que pujaren 65 canes extres al seu marcador. Els seus jugadors començaren fent poques canes: Rafa Ferrer 10, Xevi Eis 60... a l'Emili Bardera el Xosé de la SdB li va matar la cana.... no pintava malament... però... veieu que no és per res que són campions del món: Juan Cebrian pujava 150 canes portant els jugadors de la SdB al fons del camp i després seria el seu capità el Jaume García qui pujaria 175 canes amunt... Sumaven un total de 395 canes contra 65.... Tocava llençar i la moral estava ben baixa... així i tot es va fer el que es va poder: Ariadna, Arnau i Pep Pericot van ser escapçats i matacanats pel Juan i el Jaume dels Taronges que demostraven ser els millors dels seus. Només pujaren canes al marcador Chema i Sergio Martín (del col.legi de bèlit castellà de Fuenlabrada) amb 5 i 15 canes respectivament i Xosé amb 70... Pujaven al marcador 90 canes... A la segona tongada tornaren a arrasar: encara que Sergio de la SdB va matar dues canes eren imparables: Marcelo 60 canes, Xevi Eis 100, Emili Bardera 20 i el seu capità, en Jaume arribà al fons del camp i tornà a llençar pujant 200 canes al seu marcador... 380 canes en total... Acabàrem nosaltres amb tres bèlits escapçats i 55 canes obra de l'Ariadna i 20 d'en Chema... pujaven 75 canes... (resultat final: Taronges 775-SdB 230).

Alegria sempre!

Taronges en joc

La base ben afermada al terra....

Una jove promessa d'una gran familia de jugadors i campions (Miquel Gil -fill-)

Començaven el segon partit, ara tocava contra el bo i millor de Girona, la Selecció Gironina (SdG). Lluny d'abaixar-nos els ànims, ens haviem escalfat i començàrem llençant: Chema 70 canes, Arnau 60, Ariadna 45, Sergio 35, dos escapçats per l'Adrià Marcos i Juan Ángel González... sumàvem 210 canes... gens malament, estàvem contents.
Ells, a la seva vegada, començaren amb poques canes: Adrià Marcos 45 canes, Miquel Gil 35 canes, Carles Valeros 5 canes, al J.A.González li va escapçar Pep Pericot i la gran jugada va vindre de la mà de Julian Vizcaino amb 150 canes i de l'Albert Teixidor que acabà el torn amb 65 canes pujant al davant amb 300 canes.
Segon torn. Arnau pujà 45 canes amunt, Ariadna es lluí amb 70 canes, el company Eduard Niubó que ens donà un gran cop de mà 30 canes i Sergio 30 més. L'Albert Teixidó va escapçar a dos jugadors: Chema i Xosé... Resultat: 175 canes... Ara els tocava a ells i no els hi va tremolar la cana: Albert Teixidor 50 canes, Rafael Cost 40 canes, Miquel Gil pare 65, Pep Oller 50, Abel Picazo 100 canes amunt i Miquel Gil fill 70... tots puntuaren i tots amb moltes canes... total 375 canes... (resultat final: SdG 675-SdB 385).

La gran final, SdG contra Taronges va ser llarga i dura (parlem de bèlit) i fins a la fi el dubte va ser-hi present encara que fou la SdG qui s'endugué la victòria final. A la web de Va de Bèlit podreu llegir els detalls... Nosaltres només podem dir que veure partits com aquests ens retornen l'estima pel nostre joc i donem gràcies als nostres amics per tindre'ns sempre presents. També volem agrair als amics que ens vau donar un cop de mà, els d'altres equips i els amics que vau ser-hi, la vostra participació activa: Pep Pericot, Andreu Noguer, Carles Albert Barberà, Jana Gil, Eduard Niubó i Albert Cugat que no vau dubtar en ser al nostre costat.

Fent barrera al límit al fons del camp....

Aviat us volem veure a tots, el dia 25 de gener a Sants, a l'aniversari de l'equip degà del bèlit barceloní... Casus Bèlit de Sants us convida a un partit d'aniversari on els de Sants no tenen por d'enfrontar-se al món... Aviat més informació i sorpreses: Partit, dinar, audiovisuals, Quina... Salut i bèlit!!!

NO ESTAVEN MORTS...ESTAVEN JUGANT A BÈLIT!!!

Un any més arribaren les FMAS (0) i un cop més ens trobàvem amb dos clàssics: el concurs de paelles i el derbi on Casus Bèlit s’enfrontà amb un enemic acèrrim o amb un conjunt digne i amb prou ànims per enfrontar-s’hi. Aquest any, els de Sants s'enfrontaven a un conjunt format per altres jugadors pertanyents a equips de l’Univers Barceloní o, des de la perspectiva santsenca, dels afores o les rodalies de Sants… en definitiva, territori a annexionar en un futur no gaire llunyà.

 El derbi començà ja de bon matí als fogons i les paelles. Els de Sants amb la paella per nom “No estaven morts….que estaven fent paelles” s’enfrontaven a fer-ne una de 25 racions per la que es van endur el premi a la paella amb millor sabor…per l’altra banda, la colla barcelonina dels “Quatre Pedres”, van provar de

fer una paella amb peix, pebrots de Padrón i un ingredient picant que barrejat amb el socarrat no va deixar a ningú indiferent...

I ara, un cop paït, i al camp, començava el partit de debò.

Al sorteig els Casus escollien començar defensant… Sergio i Sule van escapçar els bèlits a Pato (1) i Toni respectivament.

A banda, la manca d’encert de jugadors novells va fer que el partit arribés sense més encert fins al penúltim canador. Li tocava  torn al Francesc Bernat del mini-equip d’Horta que  va desplegar tota la seva capacitat de tir i arribà a final de camp apuntant per al combinat de Bcn unes extraordinàries 160 canes que marcaven un punt d’inflexió, dit això, cal tenir en compte que la resta només va arribar a fer 15 canes (10  fetes per un veterà dels Caneshnikov: Miguel i 5 canes d’una mercenària de, segons va dir, l’Atlàntida (2)). Li tocava ara el torn als Casus… amb nombroses baixes i jugadors cedits a altres equips a l’estranger… anaven a la càrrega amb el signe de victòria o mort. Marc arrencava amb 80 canes deixant clar ser un dels millors canadors de Casus. Buscant el fons del camp la base amb l’escut dels Casus, es va trencar sota la trepitjada del capità dels Casus (força, presagi o li cal fer dieta?). Sule a continuació no va tenir sort i no va poder puntuar. Ariadna i Sergio però, sumaven cadascú 35 canes… Xavi sumava 10 canes més (tot suma) i  el darrer llançament li tocava al capità que va tenir el mal encert de deixar-la a la vora a punt de matar. Miguel dels Canesnikov no va deixar passar l’oportunitat de fer el paper de botxí. Amb això  arribaren a la mitja part amb un 160-175 contrari als Casus Bèlit. Anaven a perdre a casa?

Decebrien als Casus Parabellum que s’ho miraven tot de la grada estant amb la llagrimeta i el pet al cul? Es farà Messi una foto amb la samarreta dels Casus demanant els Jocs Olímpics per a Sants? Buahjaja!!!! bhuajajabhuajaja!!!!!
Arrencaven els Pixapins amb els ànims pujadets però… no els hi va durar gaire. Pato i Pau van ser escapçats als seus torns pel Sergio. La resta van anar puntuant: Carolina 5 canes, Toni 35 canes, Francesc, amb menys sort aquest cop, 75 bones canes i Lico, capità dels Caneshnikov de l’Hospitalet del Llobregat amb 20 canes. Va ser així que la gent del conjunt barceloní tancaven el seu torn amb 310 canes… Ara els Casus havien de superar una diferencia de 150 canes…res és impossible, però no semblava el dia adient… L'equip anava fent, això sí, i és molt important perquè el bèlit és un esport de vuit contra vuit i tots sumen i fan gran l'equip encara que perdi...

Arrencava Marc amb unes ben bones 60 canes, Xavi li va anar al darrera pujant al marcador 65 canes (amb trencadissa de cana inclosa i marxa posterior ràpida, després de puntuar, cap a les grades per estar amb la seva afició, la millor segons diuen). Ariadna va ser escapçada pel Miguel, el tret se li va quedar curt, i Sule amb un extraordinari tret recte, potent, a l’alçada dels genolls va ser enxampat per una encara més extraordinària escapçada de l’Albert Cugat de la Porca Belitaire. Nervis.

Ja estàvem a la penúltima jugada… una promesa del capità dels Casus cap els germans Martín del col·legi castellà d’àrbitres de Fuenlabrada, marcaria la diferència… ”aquell dels dos que superés les canes pendents per guanyar s’enduria un “Monster (3)” i si ja era fosc, un “Katxi gegant (4)”. Chema llençà i arrencà 25 canes… havien empatat… però no en tenien prou per anar on volien… potser amb el darrer jugador, en Sergio; amb ell sabrien si la motivació havia estat prou adient… i… segons va anar... semblà… que sí!… amb el primer tret va aconseguir les canes necessàries per guanyar.

  No calia arriscar més però… així i tot, tornà a llençar cap als arbres i pujà el tanteig a 70 magnífiques canes a risc d’anar, per l’empat si no sortia bé, a decidir-ho tot a la Cana d’or (5)…

Finalment Casus Bèlit de nou revalidà el seu títol!!!! 
Casus Bèlit 380 - Combinat Barceloní 310.

(CASUS BÈLIT UNIVERSE CHAMPIONS SINCE 2010)

Un cop més, fidels a la tradició, als seus grans “supporters”, als companys del Casus d'ahir, avui i demà, i al barri de Sants... havien guanyat. Amb patiment i sacrifici…com gairebé tot allò pel que paga la pena lluitar. Visca el Bèlit i amunt les canes!

(0)      Festes Majors Alternatives de Sants
(1)        Pato és un nom, o malnom en aquest cas. No es tracta ni d’un netejador de wc, ni d’un ànec que     sàpiga   jugar a bèlit –encara que molts jugador juguem  a l’aixopluc d’aquest estil.
(2)        Si l’Atlàntida queda a prop de Mèxic., doncs llavors sí.
(3)        Beguda energética hiperactiva.
(4)        Got de cervesa de litre fresqueta habitual a les FMAS.
(5)        En cas d’empat es decideix el partit amb un tir d’un jugador de cada equip. El que arribi més lluny guanya.

BÈLITS ENXOPATS A L'AROMA DE SANT NARCÍS AMB ENCENALLS DE CLAUS PERDUDES I PERFUM DE BON ROTLLO CASANOVA TEAM....

Tornàvem a ser a Sant Narcís, temps de flors i temps de bèlit i ens tocava jugar amb un equip emblemàtic de la història del campionat del món de bèlit: els CASANOVA TEAM.
Plovia i tronava de valent, el cel agombolat i plomís, l'herba mullada, brillant i esvaradissa, bèlits, canes i bases enxopats… i com no, els jugadors al camp disposats a lluitar de valent i donar el bo i millor de si mateixos.

Llença Casanova Team

Arrencà el primer partit…Totbèlit defensava. Tocava no deixar passar ni un bèlit. La pluja feia de les seves i els bèlits xops no arribaven prou lluny facilitant també que fessin efectes estranys i que a vegades rellisquessin de les mans… les bases mogudes al llarg dels partits feien que les mides canviessin i això va fer que a la primera part els Totbèlit s’enduessin 35 canes extres.

Mides amunt i avall

 Mullats i cansats arribàvem tots al final del primer partit amb un resultat favorable als de Can Fanga(és clar! Jugaven al seu hàbitat! Fanga… fang... pluja… lo pillas?) ...Totbèlit 360 – Casanova Team 210.

Començava el segon partit, la pluja no donava treva i Casanova Team tampoc, lluitadors de mena desplegaren la seva millor defensa i començaren les escapçades

Lico Attack

…així mateix, la pluja s'havia ficat a l'ànima de més d'un dels nostres canadors  i era visible com aquell dimoni atacava la seva moral afeblint-la… arribava el final de la segona ronda i encara no hi havia res decidit…

Luis caminha-ndo

Xops i cansats va arribar el final … Totbèlit 360 – Casanova Team 295….final ajustat i que deixava clar que en aquestes alçades del campionat no hi ha contrari accessible.

Envejable el coratge, capacitat de joc, ànims i alegria dels Casanova Team. Està clar que algú ha de guanyar els partits , però sap  més greu quan a qui guanyes et cauen especialment bé i són com són: Una gran família que no et fa sentir estrany. Una abraçada i merci per ensenyar-nos tant i ajudar-nos el dia que us vam necessitar. Quan necessiteu un cop de mà, només cal que ens ho digueu.

Tot Casanova Bèlit Team

 

Cal destacar la participació de Luis Caminha, un jugador vingut de la Conferència Nord de Galiza que es va afegir als de Barcelona i va jugar un molt bon paper…amb 62 anys ens va donar a tots una lliçó de joc, capacitat i “savoir faire” que donà fe de perquè és un jugador d'aquells que, si això fos beisbol, el seu cromo aniria ben buscat.

Luis Gran Palanador

Ens va fer una petita “demo” amb el seu “palan” i la seva “bilharda” de com juguen a terres gallegues (i com juguen!).

Anècdota: Algú va perdre les claus del cotxe (al camp… en principi) i això ens va facilitar una horeta i mitja més de gaudir de la pluja al camp de Sant Narcís…

Vam marxar a dinar, encara sense claus, encomanant-nos al sant i… tres horetes més tard van aparèixer a una jaqueta que estava fora de tota sospita... Sant Narcís Gloriós!!!

Ara toca anar a quarts… hi anirem per festes…jugarem com mai ho hem fet (bàsicament perquè mai no havíem arribat tan lluny) i provarem d'endur-nos cap a casa quelcom més que tot allò que ja ens enduem de gratis: bon joc, bones estones amb els amics i una experiència cada cop, cada any més enriquidora.

Els equips als que ens enfrontarem son el bo i millor i nosaltres els hi plantarem cara perquè… no acceptem ni la derrota ni altra cosa que no sigui guanyar… Sigui com sigui… patireu amb nosaltres!

I la ventafocs arribà a Girona i començà a pixar pins ...zum,zum!!!,zum,zum!!!

El cap de setmana de l'onze-dotze de maig l'equip del Barcelonès, l'equip de TotBèlit (una barreja del bo i millor de cadascuna de les cases participants del bèlit barceloní) s'estrenava a Girona... Nervis i moltes ganes de jugar.

L'estrena d'un nou capità inexpert i el fet de conjuntar en un equip jugadors que la resta de l'any s'enfronten, sumat a la desconeixença del camp per a molts dels que pujaven per primer cop a Girona, feien que els resultats de la jornada fossin tota una incògnita. Més encara tenint present  les anteriors edicions on els equips del Barcelonès i el Baix Llobregat participaren amb més aviat poca sort.
 I així arribà el primer partit... TotBèlit s'enfrontava als Belitaires. L'Equip del Barcelonès va irrompre al camp al so guerrer de la gaita i l'acordió per deixar clar que no donarien facilitats a ningú... no farien presoners.
Començà el primer partit... i va ser un partit on TotBèlit guanyà contra pronòstic: (Belitaires 55 -- Tot Bèlit 440) i deixava clar que era un equip amb molts jugadors regulars, que tothom sap fer de tot, que ningú ocupa el seu lloc sense preparació i ningú es dolent ni bo i sap copsar l'esperit del contrari només de mirar-lo als ulls (i sí... el cronista escombra cap a casa... i què?).

Després de la primera victòria els de TotBèlit anaven a dinar més tranquils...havien cobert l'expedient i així, amb aquest ànim, enfilaven el primer partit de la tarda amb la gent d' Obèlit... i novament guanyaven
(Obèlit 250 -- Totbèlit 440 ) (vés que els de Barcelona ni eren tan dolents però si que apuraven i anaven forts...es començava a córrer la veu pels mòbils i els albiradors dels altres equips anaven de bòlit per comunicar-ho...- ai senyor que em deixo endur per l'emoció! ...Oh-le-lé,oh-la-là! ser de Totbèlit éees... el millor que hi ha!!!!).

Encara faltava un altre partit i acabarien la jornada amb els Bons Revolution...encara que tots anaven amb la moral ben amunt, el cansament del desplaçament i els partits començaven a fer-se veure.....dues jugades es pot dir que van declinar la balança cap a la banda dels Bons...una arriscada aposta en les mesures del nou capità barceloní i un tercer llançament del jugador Marc a la linia de les 130 canes escapçat. Una llàstima...però el bèlit és així i a vegades en arriscar està la diferència.(Bons Revolution 505 -- Totbèlit 410).

Així patim les canes escapçades

I va arribar diumenge amb un primer partit de bon matí i en aquest cas amb la gent del Casal del Forn... la nit abans al local del Forn, on estaven reunides les dues esquadres, els locals no paraven de llençar corrandes i provaven de deixar-nos ben clar qui hauria de guanyar al matí i vés que: "Corrandes en són corrandes, corrandes en són cançons però per guanyar al bèlit els de Barna campions!!!"...no calia que la cantessin...perquè la van jugar i viure (juas,juas,juas!!! ho sento....el cronista no pot evitar-ho...pren partit i sempre cap a casa! què voleu?).En fi...tot sia dit que, encara que a la segona part el Forn revifava amb dues molt bones escapçades del seu capità....75 canes extres guanyades i bons trets i escapçades dels barcelonins els hi donaven novament la victòria (Totbèlit 505 -- El Forn 295).

Finalment... el darrer partit... els actuals campions del món: Can Barraca, raca,raca, raca!... si senyor, ells ja sabien que havíem fet els deures i van adoptar una postura conservadora a la vegada que arriscada en plantejaments...Així i tot, són molt grans i encara que els hi vam plantar cara i els nous bèlits donen menys opcions als trets llargs....van acabar guanyant ben merescudament amb jugades que fins i tot a nosaltres ens semblaren cosa de màgia (bé...o això, o els seus jugadors són atletes de gimnàstica rítmica de l'Est disfressats de jugadors de bèlit....- ep! no us penseu...una vegada...una vegada els vam guanyar a Barna! ......sí, va passar un cop...un de sol...però...si aneu a la viquipèdia ja hi surt -hehehe!!!!!!) (Can Barraca 505 -- TotBèlit 235).

Així i tot, classificats... tres partits de cinc guanyats i segons a la classificació del grup A amb 2.030 canes... gens malament!!! (cinc dies després encara es pot reconèixer els somriures de "no m'ho acabo de creure" dels jugadors Canfanganians...).

I ara... ja ho diuen... toca jugar-se-la... pugem el 19 al matí a Girona... dos partits a vida o mort per guanyar l'opció a passar a la següent eliminatòria. 
Els nostres antagonistes: Casanova Team.
Un honor, un plaer i infinit respecte pels amics amb qui ens enfrontem al camp i respectem i admirem per ser, d'essència i cor, belitaires de pro.

Guanyi qui guanyi...CANES AMUNT I BÈLIT AL COR!!!!

Entrenaments de Tot Bèlit pel campionat del mon i creació de la Comissió del Bèlit a Girona

Alerta!!!!!

Fills del bèlit del Barcelonés...sapigueu que comencem els entrenaments conjunts per anar a Girona. 

Apunteu-vos al Doodle que hem fet per anar al màxim d'entrenaments possibles. Els vostres capitans tenen l'enllaç i comencem aquest cap de setmana.

Ei! Encara no hem rebut noticies de la gent de Panarres. Us feu de pregar,oi? 

I una altra noticia: 

                           Sapigueu tots que a Girona acaba de apareixer la Comissió del Bèlit per a vetllar per al bon funcionament del joc. Grans mestres en formen part.

 

http://www.vadebelit.com/2013/03/comissio-del-belit.html

Jugadors de llegenda i mestres del bèlit