Pocs i poques imaginaven a les 10:00 del matí del dissabte 28 de gener com es desenvoluparien els esdeveniments emmarcats en la jornada d'aniversari del Casus Bèlit de Sants; sobretot pel que fa al Campionat Universal de Sants i Rodalia.Ja de bon matí, es va realitzar un nou sorteig d'aparellaments per a les semifinals, ja que existien veus que posaven en qüestió la neteja del realitzat dos dies abans. Sigui com sigui, aquest nou sorteig no va comportar canvis respecte del precedent: Casus Bèlit s'hauria d'enfrontar a la seva nèmesi, els Panarres de Les Corts; mentre que a l'equip eixamplí del Bèlit Nord li tocaria la difícil tasca d'intentar guanyar al vigent campió de Bescanó, Can Barraca.
El tercer clàssic, resolt al penúltim llançament
Els partits entre el Casus Bèlit i els Panarres son sempre sinònims d'espectacle. El balanç, fins al moment, donava una victòria a ambdós equips, la del Casus Bèlit a la Festa Major de Sants (450-345), i la dels Panarres a la Festa Major de Les Corts (520-365). Aquest cop, l'espectacle ha estat condicionat per la dura climatologia, amb pluges persistents que van fer patir per la continuïtat de la competició.El sorteig va determinar que llançarien primer els locals. Es va fer palès els nervis amb els que partien els de Sants quan Dídac va estar a punt de no puntuar. Tot i així, el santsenc es va sobreposar i va donar 90 canes al seu equip. Sergio no va puntuar per una escapçada de Joan. Fricot, amb potents llançaments baixos va sumar 110 que al final serien decisives. Chema, un dels noms del campionat, va afegir unes altres 70. Arran d'això, el joc santsenc va declinar. El llançament d'Ariadna va ser escapçat per Xavi i Marc no va poder marcar per una aposta dolenta del capità que va regalar 35 canes als Panarres.
Per la part cortsenca, Roger també va iniciar el torn de llançaments amb 90 canes. Aina i Laura no van poder sumar canes perquè Chema estava intractable com a matacanes dels santsencs. Xavi, en va afegir unes altres 90 al marcador. Llavors, Martí va tornar el regal dels santsencs en forma de 45 canes que pujaven al marcador verd-camuflatge degut a una aposta dolenta. Carlos amb les seves 70 canes deixava un marcador molt igualat al descans: 315 a 275, els locals 40 per sobre.
La intensa pluja que queia va fe
r suspendre el partit durant mitja hora i va fer perillar el torneig. Finalment els equips van decidir continuar malgrat l'important retard sobre l'horari previst. Marc es va desfer del mal sabor de boca al primer torn amb les seves primeres 50 canes. Dídac en va aconseguir unes altres 80 amb llançaments ben col·locats. Fricot amb els seus llançaments rasos feia 60. Els del Casus Bèlit no van poder fer ple degut a una jugada polèmica protagonitzada per Xose Mari i que va ser molt protestada. El jugador local i la defensa Panarra es van rebutjar en diverses ocasions el bèlit, un dels rebutjos va ser un d'espectacular amb la pròpia cana d'en Xose Mari. Nogensmenys, el bèlit va sortir fora del camp en línia amb la base. Mentre que els de Sants reclamaven comptar les canes des del punt de sortida a la base, els de Les Corts reclamaven que no es puntués. L'àrbitre va resoldre la tangana conseqüent sense necessitat de treure targetes i a favor dels visitants. Aitor va continuar amb 50 canes i, finalment, el capità Ângelo en va fer 45. El marcador estava 600 a 275, i la victòria panarra encara era possible.L'equip
violat es va posar seriosament a buscar la remuntada. Joan va fer 65 canes. David no va poder puntuar per una escapçada d'en Dídac. Andreu només va poder fer 15, però Pablo ho va compensar sobtadament amb 100 canes. Quedaven dos jugadors panarres per llançar i una distància de 145 canes. Després dels tres tirs d'en Roger, semblava que el conjunt violat podia apropar-se significativament. Llavors, el capità panarra Martí va voler deixar l'encontre resolt per a l'últim llançador i, arriscant-se, va demanar 100 canes, el que deixaria el marcador a només 45 canes de l'empat. La tensió es va allargar durant el que semblava una eternitat. El capità de l'equip santsenc va resoldre finalment no donar-les creant la jugada del partit: si hi eren, els Panarres sumarien 200 i es posarien 55 per davant a falta d'un llançador; si no hi eren, el Casus Bèlit incrementaria la seva distància a 245 canes, fent gairebé impossible la remuntada. El mesurament va durar, un altre cop, el que semblava una eternitat. Ângelo i Dídac van aixecar els braços en senyal de victòria quan el metro estava a tocar del bèlit, el que certificava provisionalment un resultat de 700 a 455 a falta del llançament de Carlos. Aquest no es va deixar arronsar per les circumstàncies i va fer 100 canes més que deixaven el marcador en 700 a 555; una mica enganyós considerant la gran igualtat que va imperar durant el transcurs del partit.
Bon partit del Bèlit Nord envers el totpoderós Can BarracaInesperada igualtat
a l'altra semifinal del torneig. Malgrat que l'equip de l'Eixample Nord ja ha donat bones proves del que és capaç de fer amb els seus potents llançaments i les escapçades de Parra, el fet d'enfrontar-se a un equip que es postula com a futur campió a Girona dóna la idea que el partit no seria gens fàcil per al Bèlit Nord.Amb tot, els eixamplins van fer un primer torn irreprotxable, amb 85 canes de Xavi, 20 de Muntsa, 50 de Parra i unes altres 50 de Víctor. Seo, que ve destacant als últims partits com un gran llançador, no va tenir sort en aquesta ocasió gràcies a una escapçada d'en Jordi Serra. Tampoc l'alcaldable Monge va tenir fortuna degut a una escapçada d'en Miquel. Tot i així, 210 canes que pujaven al marcador a l'espera del que poguessin fer el gironins.
I els gironins van desplegar el seu joc: 25 canes d'en Pitu, 90 d'Alberto i Carri, 85 d'en Jordi Rico i 20 d'en Miquel. L'equip gironí no va poder fer un ple en els llançaments perquè, un cop més, Parra va mostrar les seves habilitats defensives interceptant el llançament de Carles. A la mitja part, Can Barraca 310 - Bèlit Nord 210. Un centenar de canes que ho deixaven tot obert.
Al segon torn, el Bèlit Nord no perd el ritme de la primera part, sent Marta i Parra els dos únics jugadors que no van puntuar per sendes canes matades de Berto i Miquel. Seo va aconseguir aquest cop 75 canes, Xavi 80, l'alcaldable Monge 70 i Muntsa 25. D'aquesta manera, afegien 250 canes que feien un total de 460.
Els gironins havien de fer 150 canes per igualar el
matx, cosa que era probable que fes un sol dels seus jugadors. De fet, Jordi Serra començava amb 90. Joanot no va poder continuar la remuntada per una cana matada per l'alcaldable Monge. Carri, deixava en 10, la distància que els separava del Bèlit Nord amb les seves 50 canes. Malgrat la concentració dels eixamplins, l'aparició de Berto va ser definitiva: 100 canes que situaven als de Girona 90 per sobre a falta de dos llançadors. Cares de resignació al Bèlit Nord que, malgrat tot, va impedir que els dos últims jugadors del Can Barraca puntuessin amb dues escapçades de Víctor i Parra. Al final: Can Barraca 550 - Bèlit Nord 460.
Incidents i tercer lloc per als Panarres
La pluja no amainava i el campionat anava molt fora de temps, si no es prenia alguna determinació, la foscor de la tarda, quan hi havia prevista la final, faria impossible la visibilitat del bèlit. Així que abans de jugar, els combinats de l'Eixample i de Les Corts van acordar que el partit es reduiria a un temps i a tres llançadors per equip. Però abans d'ocupar el terreny de joc, membres del Casus Parabellum, aficionats radicals del Casus Bèlit van saltar al camp amb dues pancartes que caricaturitzaven els escuts dels seus rivals al Barcelonès. Els hi van calar foc i van descobrir els escuts del Casus Bèlit i del Casus Parabellum amb els lemes "Gran equip... millor afició!". Els espontanis van abandonar el terreny de joc sense que es registressin més incidents. Tot i així, durant tota la jornada hi va haver un ambient molt hostil amb càntics i les ja habituals pancartes que caracteritzen la rivalitat entre els equips del Pla de Barcelona. Potser amb l'afegit aquesta vegada de les polèmiques declaracions del Bèlit Nord sobre els seus rivals.
A l'aspecte purament esportiu,
el partit es va resoldre amb la celeritat esperada. Els Panarres van escollir a Carlos, Pablo i Roger per als llançaments. El primer va fer 80 canes, mentre que el segon va veure el seu bèlit interceptat per Víctor. Roger va marcar distància amb 115 canes que deixava el marcador de l'equip violat a 195.
Per la seva part, el Bèlit Nord va escollir a Xavi, a l'alcaldable Monge i a Victor. Xavi donava esperances als eixamplins amb 60 canes. Però l'alcaldable no va poder puntuar i Victor tampoc, gràcies a una escapçada de Laura. Es desfermava l'alegria cortsenca, encara que amb una notable satisfacció eixamplina que, malgrat tot, ha fet un paper molt digne en aquesta competició.
Final apoteòsica
Corrents cap al Casal Independentista de Sants - Jaume Compte per escapar de la pluja persistent, els jugadors, jugadores i afició dels quatre equips contendents van trobar un deliciós dinar a càrrec d'aquesta associació santsenca. Allà van poder gaudir de les primeres imatges en exclusiva de la jornada matinal.
Sense deixar gaire marge, i per tal de jugar la final abans que no es fes fosc, els equips es van desplaçar cap a l'Ecspanya Industrial Stadium, fent una parada sota les grades perquè la pluja va atacar amb duresa. Entre els dubtes sobre la viabilitat de l'encontre sota aquelles condicions, Can Barraca i el Casus Bèlit van prendre la determinació de tirar pel dret i disputar la final tant anhelada.
Realitzat el sorteig, a l'equip verd-camuflatge li va tocar llançar primer. I ho va fer amb contundència. Marc va aconseguir 80 canes, Aitor 75 i Dídac 35. Xose Mari no va puntuar perquè va veure la seva cana matada per Miquel. Van concloure el torn Ariadna amb 40 canes i Ângelo amb 55. La resposta del Can Barraca va començar a deixar dubtes sobre el possible resultat del partit que, a priori, semblava molt favorable als visitants. Carri i Jordi Serra no van poder puntuar, destacant una esc
apçada d'en Dídac. En el llançament de Pitu, el capità Miquel va voler retallar les distàncies amb una aposta arriscada de 100 canes. El seu homònim santsenc no les va donar encertadament fent que aquestes pugessin al marcador dels locals. Als tres últims llançaments, el Can Barraca va compensar la tendència amb 25 canes de Joanot, 100 de Berto i 80 d'en Miquel Gil. A la primera part, guanyava el Casus Bèlit 385 a 205.
No
es va voler relaxar el conjunt santsenc, conscient que la diferència de 185 canes era insuficient per als seus objectius. Fricot va aconseguir 50 canes. Chema no va estar encertat i no en va aconseguir cap. Sergio, en va fer 50, però en Marc tampoc va poder en aquesta ocasió puntuar. Dídac va assolir les 75 canes i el capità Ângelo va veure amb sorpresa com la seva cana era matada de manera espectacular per Miquel. Com durant tot el partit per a ambdós conjunts, la irregularitat en els llançaments va ser la tònica habitual. A les 50 i 25 canes assolides inicialment per Carles i Jordi per al Can Barraca, Pitu no va aconseguir puntuar. Tampoc Carri, que va veure com en Chema li matava la cana fent callar les veus que apuntaven a que no estava en condicions per a jugar. Les coses semblaven francament de cara per als locals, que malgrat tot, seguien molt atents al joc gironí pensant que la distància de 280 canes era assolible pels visitants. No en va, l'única ocasió en la que es van enfrontar, els gironins els hi van fer 440 canes en un sol torn de llançaments. Berto senyalava aquesta tendència amb les seves 100 canes deixant al capità Miquel amb la difícil tasca d'aconseguir 180. No va ser possible: el seu llançament va ser escapçat en una mostra de reflexes per Chema, que feia concloure el partit amb una inesperada victòria local.
Fi de festa
Els congreg
ats van anar al Casal, a on es realitzava l'entrega de trofeus en un to festiu A més de la peça escultòrica commemorativa realitzada per Xose Mari i Mariana, els Panarres i el Bèlit Nord van ser obsequiats cadascú amb un parxís "per a que practiquin un altre joc amb que el que puguin conrear èxits". El capità Ângelo va dirigir unes paraules agraint el suport del Casus Parabellum, l'assistència del públic i dels equips, molt especialment Can Barraca, que venia de Girona i que va tenir el detall, en la línia de generositat que els caracteritza, de portar obsequis (cava i fuet) per als seus rivals. Després, tothom va anar a Can 
Vies, a on el PD Belitaire i el PD Fumantxú van fer gaudir als assistents amb clàssics d'ahir, avui i sempre.
Claus del campionat
El Bèlit Nord mostra que malgrat els resultats en aquest campionat, segueix en un excel·lent estat de forma. Poc va poder fer davant del Can Barraca i la sort no li va somriure a l'estrany partit contra els Panarres. Va destacar Xavi en els llançaments, i un cop més, Parra en les escapçades.
Els Panarres es recuperen de la derrota patida precisament contra el Bèlit Nord. En el primer partit contra el Casus Bèlit van estar a un nivell bastant equilibrat amb el rival. Si l'aposta d'en Martí no fos tant arriscada, el resultat podia haver estat diferent. Van destacar Carlos i Roger, tant en tasques ofensives com defensives.
El Can Barraca venia amb algunes baixes, el que potser explica un menor rendiment esportiu. Tot i així, la presència de jugadors com Berto o Miquel asseguraven importants arguments ofensius i defensius. També van mostrar que tenen una cantera prometedora amb noms com el de Lluc.
El Casus B
èlit ha donat la campanada en aquest torneig amb un equip molt equilibrat en el que van destacar Fricot i Dídac a l'aspecte dels llançaments, i Chema en les canes matades i escapçades. Seva va ser l'escapçada providencial que va donar la victòria al seu equip davant ni més ni menys que el Can Barraca. També cal mencionar la guerra psicològica desplegada pel capità Ângelo davant dels seus homònims panarra i gironí. Malgrat 35 canes regalades als Panarres en el primer partit, va aconseguir 245 canes a les apostes.
Tot plegat obre un futur prometedor per al bèlit del Barcelonès cap a les competicions que es desenvoluparan al llarg de l'any.
A l'aspecte purament esportiu,
el partit es va resoldre amb la celeritat esperada. Els Panarres van escollir a Carlos, Pablo i Roger per als llançaments. El primer va fer 80 canes, mentre que el segon va veure el seu bèlit interceptat per Víctor. Roger va marcar distància amb 115 canes que deixava el marcador de l'equip violat a 195.Per la seva part, el Bèlit Nord va escollir a Xavi, a l'alcaldable Monge i a Victor. Xavi donava esperances als eixamplins amb 60 canes. Però l'alcaldable no va poder puntuar i Victor tampoc, gràcies a una escapçada de Laura. Es desfermava l'alegria cortsenca, encara que amb una notable satisfacció eixamplina que, malgrat tot, ha fet un paper molt digne en aquesta competició.
Final apoteòsica
Corrents cap al Casal Independentista de Sants - Jaume Compte per escapar de la pluja persistent, els jugadors, jugadores i afició dels quatre equips contendents van trobar un deliciós dinar a càrrec d'aquesta associació santsenca. Allà van poder gaudir de les primeres imatges en exclusiva de la jornada matinal.Sense deixar gaire marge, i per tal de jugar la final abans que no es fes fosc, els equips es van desplaçar cap a l'Ecspanya Industrial Stadium, fent una parada sota les grades perquè la pluja va atacar amb duresa. Entre els dubtes sobre la viabilitat de l'encontre sota aquelles condicions, Can Barraca i el Casus Bèlit van prendre la determinació de tirar pel dret i disputar la final tant anhelada.
Realitzat el sorteig, a l'equip verd-camuflatge li va tocar llançar primer. I ho va fer amb contundència. Marc va aconseguir 80 canes, Aitor 75 i Dídac 35. Xose Mari no va puntuar perquè va veure la seva cana matada per Miquel. Van concloure el torn Ariadna amb 40 canes i Ângelo amb 55. La resposta del Can Barraca va començar a deixar dubtes sobre el possible resultat del partit que, a priori, semblava molt favorable als visitants. Carri i Jordi Serra no van poder puntuar, destacant una esc
apçada d'en Dídac. En el llançament de Pitu, el capità Miquel va voler retallar les distàncies amb una aposta arriscada de 100 canes. El seu homònim santsenc no les va donar encertadament fent que aquestes pugessin al marcador dels locals. Als tres últims llançaments, el Can Barraca va compensar la tendència amb 25 canes de Joanot, 100 de Berto i 80 d'en Miquel Gil. A la primera part, guanyava el Casus Bèlit 385 a 205.No
es va voler relaxar el conjunt santsenc, conscient que la diferència de 185 canes era insuficient per als seus objectius. Fricot va aconseguir 50 canes. Chema no va estar encertat i no en va aconseguir cap. Sergio, en va fer 50, però en Marc tampoc va poder en aquesta ocasió puntuar. Dídac va assolir les 75 canes i el capità Ângelo va veure amb sorpresa com la seva cana era matada de manera espectacular per Miquel. Com durant tot el partit per a ambdós conjunts, la irregularitat en els llançaments va ser la tònica habitual. A les 50 i 25 canes assolides inicialment per Carles i Jordi per al Can Barraca, Pitu no va aconseguir puntuar. Tampoc Carri, que va veure com en Chema li matava la cana fent callar les veus que apuntaven a que no estava en condicions per a jugar. Les coses semblaven francament de cara per als locals, que malgrat tot, seguien molt atents al joc gironí pensant que la distància de 280 canes era assolible pels visitants. No en va, l'única ocasió en la que es van enfrontar, els gironins els hi van fer 440 canes en un sol torn de llançaments. Berto senyalava aquesta tendència amb les seves 100 canes deixant al capità Miquel amb la difícil tasca d'aconseguir 180. No va ser possible: el seu llançament va ser escapçat en una mostra de reflexes per Chema, que feia concloure el partit amb una inesperada victòria local.
Fi de festa
Els congreg
ats van anar al Casal, a on es realitzava l'entrega de trofeus en un to festiu A més de la peça escultòrica commemorativa realitzada per Xose Mari i Mariana, els Panarres i el Bèlit Nord van ser obsequiats cadascú amb un parxís "per a que practiquin un altre joc amb que el que puguin conrear èxits". El capità Ângelo va dirigir unes paraules agraint el suport del Casus Parabellum, l'assistència del públic i dels equips, molt especialment Can Barraca, que venia de Girona i que va tenir el detall, en la línia de generositat que els caracteritza, de portar obsequis (cava i fuet) per als seus rivals. Després, tothom va anar a Can 
Vies, a on el PD Belitaire i el PD Fumantxú van fer gaudir als assistents amb clàssics d'ahir, avui i sempre.Claus del campionat
El Bèlit Nord mostra que malgrat els resultats en aquest campionat, segueix en un excel·lent estat de forma. Poc va poder fer davant del Can Barraca i la sort no li va somriure a l'estrany partit contra els Panarres. Va destacar Xavi en els llançaments, i un cop més, Parra en les escapçades.
Els Panarres es recuperen de la derrota patida precisament contra el Bèlit Nord. En el primer partit contra el Casus Bèlit van estar a un nivell bastant equilibrat amb el rival. Si l'aposta d'en Martí no fos tant arriscada, el resultat podia haver estat diferent. Van destacar Carlos i Roger, tant en tasques ofensives com defensives.
El Can Barraca venia amb algunes baixes, el que potser explica un menor rendiment esportiu. Tot i així, la presència de jugadors com Berto o Miquel asseguraven importants arguments ofensius i defensius. També van mostrar que tenen una cantera prometedora amb noms com el de Lluc.
El Casus B
èlit ha donat la campanada en aquest torneig amb un equip molt equilibrat en el que van destacar Fricot i Dídac a l'aspecte dels llançaments, i Chema en les canes matades i escapçades. Seva va ser l'escapçada providencial que va donar la victòria al seu equip davant ni més ni menys que el Can Barraca. També cal mencionar la guerra psicològica desplegada pel capità Ângelo davant dels seus homònims panarra i gironí. Malgrat 35 canes regalades als Panarres en el primer partit, va aconseguir 245 canes a les apostes.Tot plegat obre un futur prometedor per al bèlit del Barcelonès cap a les competicions que es desenvoluparan al llarg de l'any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada