dilluns, 30 de setembre del 2013

NO ESTAVEN MORTS...ESTAVEN JUGANT A BÈLIT!!!




Un any més arribaren les FMAS (0) i un cop més ens trobàvem amb dos clàssics: el concurs de paelles i el derbi on Casus Bèlit s’enfrontà amb un enemic acèrrim o amb un conjunt digne i amb prou ànims per enfrontar-s’hi. Aquest any, els de Sants s'enfrontaven a un conjunt format per altres jugadors pertanyents a equips de l’Univers Barceloní o, des de la perspectiva santsenca, dels afores o les rodalies de Sants… en definitiva, territori a annexionar en un futur no gaire llunyà.

 El derbi començà ja de bon matí als fogons i les paelles. Els de Sants amb la paella per nom “No estaven morts….que estaven fent paelles” s’enfrontaven a fer-ne una de 25 racions per la que es van endur el premi a la paella amb millor sabor…per l’altra banda, la colla barcelonina dels “Quatre Pedres”, van provar de
fer una paella amb peix, pebrots de Padrón i un ingredient picant que barrejat amb el socarrat no va deixar a ningú indiferent...

I ara, un cop paït, i al camp, començava el partit de debò.

Al sorteig els Casus escollien començar defensant… Sergio i Sule van escapçar els bèlits a Pato (1) i Toni respectivament.


A banda, la manca d’encert de jugadors novells va fer que el partit arribés sense més encert fins al penúltim canador. Li tocava  torn al Francesc Bernat del mini-equip d’Horta que  va desplegar tota la seva capacitat de tir i arribà a final de camp apuntant per al combinat de Bcn unes extraordinàries 160 canes que marcaven un punt d’inflexió, dit això, cal tenir en compte que la resta només va arribar a fer 15 canes (10  fetes per un veterà dels Caneshnikov: Miguel i 5 canes d’una mercenària de, segons va dir, l’Atlàntida (2)).
Li tocava ara el torn als Casus… amb nombroses baixes i jugadors cedits a altres equips a l’estranger… anaven a la càrrega amb el signe de victòria o mort. Marc arrencava amb 80 canes deixant clar ser un dels millors canadors de Casus. Buscant el fons del camp la base amb l’escut dels Casus, es va trencar sota la trepitjada del capità dels Casus (força, presagi o li cal fer dieta?). Sule a continuació no va tenir sort i no va poder puntuar. Ariadna i Sergio però, sumaven cadascú 35 canes… Xavi sumava 10 canes més (tot suma) i  el darrer llançament li tocava al capità que va tenir el mal encert de deixar-la a la vora a punt de matar. Miguel dels Canesnikov no va deixar passar l’oportunitat de fer el paper de botxí. Amb això  arribaren a la mitja part amb un 160-175 contrari als Casus Bèlit. Anaven a perdre a casa?
Decebrien als Casus Parabellum que s’ho miraven tot de la grada estant amb la llagrimeta i el pet al cul? Es farà Messi una foto amb la samarreta dels Casus demanant els Jocs Olímpics per a Sants? Buahjaja!!!! bhuajajabhuajaja!!!!!

Arrencaven els Pixapins amb els ànims pujadets però… no els hi va durar gaire. Pato i Pau van ser escapçats als seus torns pel Sergio. La resta van anar puntuant: Carolina 5 canes, Toni 35 canes, Francesc, amb menys sort aquest cop, 75 bones canes i Lico, capità dels Caneshnikov de l’Hospitalet del Llobregat amb 20 canes. Va ser així que la gent del conjunt barceloní tancaven el seu torn amb 310 canes… Ara els Casus havien de superar una diferencia de 150 canes…res és impossible, però no semblava el dia adient… L'equip anava fent, això sí, i és molt important perquè el bèlit és un esport de vuit contra vuit i tots sumen i fan gran l'equip encara que perdi...

Arrencava Marc amb unes ben bones 60 canes, Xavi li va anar al darrera pujant al marcador 65 canes (amb trencadissa de cana inclosa i marxa posterior ràpida, després de puntuar, cap a les grades per estar amb la seva afició, la millor segons diuen). Ariadna va ser escapçada pel Miguel, el tret se li va quedar curt, i Sule amb un extraordinari tret recte, potent, a l’alçada dels genolls va ser enxampat per una encara més extraordinària escapçada de l’Albert Cugat de la Porca Belitaire. Nervis.
Ja estàvem a la penúltima jugada… una promesa del capità dels Casus cap els germans Martín del col·legi castellà d’àrbitres de Fuenlabrada, marcaria la diferència… ”aquell dels dos que superés les canes pendents per guanyar s’enduria un “Monster (3)” i si ja era fosc, un “Katxi gegant (4)”.
Chema llençà i arrencà 25 canes… havien empatat… però no en tenien prou per anar on volien… potser amb el darrer jugador, en Sergio; amb ell sabrien si la motivació havia estat prou adient… i… segons va anar... semblà… que sí!… amb el primer tret va aconseguir les canes necessàries per guanyar.
  No calia arriscar més però… així i tot, tornà a llençar cap als arbres i pujà el tanteig a 70 magnífiques canes a risc d’anar, per l’empat si no sortia bé, a decidir-ho tot a la Cana d’or (5)…
Finalment Casus Bèlit de nou revalidà el seu títol!!!! 
Casus Bèlit 380 - Combinat Barceloní 310.
(CASUS BÈLIT UNIVERSE CHAMPIONS SINCE 2010)

Un cop més, fidels a la tradició, als seus grans “supporters”, als companys del Casus d'ahir, avui i demà, i al barri de Sants... havien guanyat. Amb patiment i sacrifici…com gairebé tot allò pel que paga la pena lluitar. Visca el Bèlit i amunt les canes!



(0)      Festes Majors Alternatives de Sants
(1)        Pato és un nom, o malnom en aquest cas. No es tracta ni d’un netejador de wc, ni d’un ànec que     sàpiga   jugar a bèlit –encara que molts jugador juguem  a l’aixopluc d’aquest estil.
(2)        Si l’Atlàntida queda a prop de Mèxic., doncs llavors sí.
(3)        Beguda energética hiperactiva.
(4)        Got de cervesa de litre fresqueta habitual a les FMAS.
(5)        En cas d’empat es decideix el partit amb un tir d’un jugador de cada equip. El que arribi més lluny guanya.

dimarts, 28 de maig del 2013

BÈLITS ENXOPATS A L'AROMA DE SANT NARCÍS AMB ENCENALLS DE CLAUS PERDUDES I PERFUM DE BON ROTLLO CASANOVA TEAM....

Tornàvem a ser a Sant Narcís, temps de flors i temps de bèlit i ens tocava jugar amb un equip emblemàtic de la història del campionat del món de bèlit: els CASANOVA TEAM.
Plovia i tronava de valent, el cel agombolat i plomís, l'herba mullada, brillant i esvaradissa, bèlits, canes i bases enxopats… i com no, els jugadors al camp disposats a lluitar de valent i donar el bo i millor de si mateixos.
Llença Casanova Team

Arrencà el primer partit…Totbèlit defensava. Tocava no deixar passar ni un bèlit. La pluja feia de les seves i els bèlits xops no arribaven prou lluny facilitant també que fessin efectes estranys i que a vegades rellisquessin de les mans… les bases mogudes al llarg dels partits feien que les mides canviessin i això va fer que a la primera part els Totbèlit s’enduessin 35 canes extres.
Mides amunt i avall
 Mullats i cansats arribàvem tots al final del primer partit amb un resultat favorable als de Can Fanga(és clar! Jugaven al seu hàbitat! Fanga… fang... pluja… lo pillas?) ...Totbèlit 360 – Casanova Team 210.

Començava el segon partit, la pluja no donava treva i Casanova Team tampoc, lluitadors de mena desplegaren la seva millor defensa i començaren les escapçades
Lico Attack
…així mateix, la pluja s'havia ficat a l'ànima de més d'un dels nostres canadors  i era visible com aquell dimoni atacava la seva moral afeblint-la… arribava el final de la segona ronda i encara no hi havia res decidit…
Luis caminha-ndo

Xops i cansats va arribar el final … Totbèlit 360 – Casanova Team 295….final ajustat i que deixava clar que en aquestes alçades del campionat no hi ha contrari accessible.

Envejable el coratge, capacitat de joc, ànims i alegria dels Casanova Team. Està clar que algú ha de guanyar els partits , però sap  més greu quan a qui guanyes et cauen especialment bé i són com són: Una gran família que no et fa sentir estrany. Una abraçada i merci per ensenyar-nos tant i ajudar-nos el dia que us vam necessitar. Quan necessiteu un cop de mà, només cal que ens ho digueu.

Tot Casanova Bèlit Team
 

Cal destacar la participació de Luis Caminha, un jugador vingut de la Conferència Nord de Galiza que es va afegir als de Barcelona i va jugar un molt bon paper…
amb 62 anys ens va donar a tots una lliçó de joc, capacitat i “savoir faire” que donà fe de perquè és un jugador d'aquells que, si això fos beisbol, el seu cromo aniria ben buscat.
Luis Gran Palanador
Ens va fer una petita “demo” amb el seu “palan” i la seva “bilharda” de com juguen a terres gallegues (i com juguen!).


Anècdota: Algú va perdre les claus del cotxe (al camp… en principi) i això ens va facilitar una horeta i mitja més de gaudir de la pluja al camp de Sant Narcís…

Vam marxar a dinar, encara sense claus, encomanant-nos al sant i… tres horetes més tard van aparèixer a una jaqueta que estava fora de tota sospita... Sant Narcís Gloriós!!!

Ara toca anar a quarts… hi anirem per festes…jugarem com mai ho hem fet (bàsicament perquè mai no havíem arribat tan lluny) i provarem d'endur-nos cap a casa quelcom més que tot allò que ja ens enduem de gratis: bon joc, bones estones amb els amics i una experiència cada cop, cada any més enriquidora.


Els equips als que ens enfrontarem son el bo i millor i nosaltres els hi plantarem cara perquè… no acceptem ni la derrota ni altra cosa que no sigui guanyar… Sigui com sigui… patireu amb nosaltres!

divendres, 17 de maig del 2013

I la ventafocs arribà a Girona i començà a pixar pins ...zum,zum!!!,zum,zum!!!

El cap de setmana de l'onze-dotze de maig l'equip del Barcelonès, l'equip de TotBèlit (una barreja del bo i millor de cadascuna de les cases participants del bèlit barceloní) s'estrenava a Girona... Nervis i moltes ganes de jugar.
L'estrena d'un nou capità inexpert i el fet de conjuntar en un equip jugadors que la resta de l'any s'enfronten, sumat a la desconeixença del camp per a molts dels que pujaven per primer cop a Girona, feien que els resultats de la jornada fossin tota una incògnita. Més encara tenint present  les anteriors edicions on els equips del Barcelonès i el Baix Llobregat participaren amb més aviat poca sort.
 I així arribà el primer partit... TotBèlit s'enfrontava als Belitaires. L'Equip del Barcelonès va irrompre al camp al so guerrer de la gaita i l'acordió per deixar clar que no donarien facilitats a ningú... no farien presoners.
Començà el primer partit... i va ser un partit on TotBèlit guanyà contra pronòstic: (Belitaires 55 -- Tot Bèlit 440) i deixava clar que era un equip amb molts jugadors regulars, que tothom sap fer de tot, que ningú ocupa el seu lloc sense preparació i ningú es dolent ni bo i sap copsar l'esperit del contrari només de mirar-lo als ulls (i sí... el cronista escombra cap a casa... i què?).

Després de la primera victòria els de TotBèlit anaven a dinar més tranquils...havien cobert l'expedient i així, amb aquest ànim, enfilaven el primer partit de la tarda amb la gent d' Obèlit... i novament guanyaven
(Obèlit 250 -- Totbèlit 440 ) (vés que els de Barcelona ni eren tan dolents però si que apuraven i anaven forts...es començava a córrer la veu pels mòbils i els albiradors dels altres equips anaven de bòlit per comunicar-ho...- ai senyor que em deixo endur per l'emoció! ...Oh-le-,oh-la-! ser de Totbèlit éees... el millor que hi ha!!!!).

Encara faltava un altre partit i acabarien la jornada amb els Bons Revolution...encara que tots anaven amb la moral ben amunt, el cansament del desplaçament i els partits començaven a fer-se veure.....dues jugades es pot dir que van declinar la balança cap a la banda dels Bons...una arriscada aposta en les mesures del nou capità barceloní i un tercer llançament del jugador Marc a la linia de les 130 canes escapçat. Una llàstima...però el bèlit és així i a vegades en arriscar està la diferència.(Bons Revolution 505 -- Totbèlit 410).

Així patim les canes escapçades
I va arribar diumenge amb un primer partit de bon matí i en aquest cas amb la gent del Casal del Forn... la nit abans al local del Forn, on estaven reunides les dues esquadres, els locals no paraven de llençar corrandes i provaven de deixar-nos ben clar qui hauria de guanyar al matí i vés que: "Corrandes en són corrandes, corrandes en són cançons però per guanyar al bèlit els de Barna campions!!!"...no calia que la cantessin...perquè la van jugar i viure (juas,juas,juas!!! ho sento....el cronista no pot evitar-ho...pren partit i sempre cap a casa! què voleu?).En fi...tot sia dit que, encara que a la segona part el Forn revifava amb dues molt bones escapçades del seu capità....75 canes extres guanyades i bons trets i escapçades dels barcelonins els hi donaven novament la victòria (Totbèlit 505 -- El Forn 295).
Finalment... el darrer partit... els actuals campions del món: Can Barraca, raca,raca, raca!... si senyor, ells ja sabien que havíem fet els deures i van adoptar una postura conservadora a la vegada que arriscada en plantejaments...Així i tot, són molt grans i encara que els hi vam plantar cara i els nous bèlits donen menys opcions als trets llargs....van acabar guanyant ben merescudament amb jugades que fins i tot a nosaltres ens semblaren cosa de màgia (bé...o això, o els seus jugadors són atletes de gimnàstica rítmica de l'Est disfressats de jugadors de bèlit....- ep! no us penseu...una vegada...una vegada els vam guanyar a Barna! ......sí, va passar un cop...un de sol...però...si aneu a la viquipèdia ja hi surt -hehehe!!!!!!) (Can Barraca 505 -- TotBèlit 235).

Així i tot, classificats... tres partits de cinc guanyats i segons a la classificació del grup A amb 2.030 canes... gens malament!!! (cinc dies després encara es pot reconèixer els somriures de "no m'ho acabo de creure" dels jugadors Canfanganians...).

I ara... ja ho diuen... toca jugar-se-la... pugem el 19 al matí a Girona... dos partits a vida o mort per guanyar l'opció a passar a la següent eliminatòria

Els nostres antagonistes: Casanova Team.
Un honor, un plaer i infinit respecte pels amics amb qui ens enfrontem al camp i respectem i admirem per ser, d'essència i cor, belitaires de pro.

Guanyi qui guanyi...CANES AMUNT I BÈLIT AL COR!!!!







dimarts, 2 d’abril del 2013

Entrenaments de Tot Bèlit pel campionat del mon i creació de la Comissió del Bèlit a Girona

Alerta!!!!!

Fills del bèlit del Barcelonés...sapigueu que comencem els entrenaments conjunts per anar a Girona. 
Apunteu-vos al Doodle que hem fet per anar al màxim d'entrenaments possibles. Els vostres capitans tenen l'enllaç i comencem aquest cap de setmana.

Ei! Encara no hem rebut noticies de la gent de Panarres. Us feu de pregar,oi? 

I una altra noticia: 
                           Sapigueu tots que a Girona acaba de apareixer la Comissió del Bèlit per a vetllar per al bon funcionament del joc. Grans mestres en formen part.
 
http://www.vadebelit.com/2013/03/comissio-del-belit.html

Jugadors de llegenda i mestres del bèlit

dimecres, 20 de març del 2013

JA TENIM AQUÍ EL CALENDARI DEL 9è CAMPIONAT DEL MON DE BÈLIT

BELITAIRES DEL BARCELONÈS....
JA ESTÀ AQUÍ EL CALENDARI DEL 9è
CAMPIONAT DEL MÓN DE BÈLIT!!!

Efectivament... ja podeu consultar quin dia i a quines hores ens enfrontarem al camp de l'honor amb els equips de Girona. Lloc: República Independent de Sant Narcís.
Aviat us convocarem per a un entrenament conjunt de tots els lluitadors del barcelonès i establir estratègies conjuntes. Comença la lluita!

Més informació: http://www.vadebelit.com/2013/03/belitaires-obelit-partit-inaugural-del.html 


11 i 12 de maig...Tot Bèlit i cinc partits a guanyar...

dimarts, 19 de març del 2013

Anem a la batalla, anem al 9è Campionat del Món de Bèlit... vols ser un dels nostres combatents?


ANEM A LA BATALLA...

I NECESSITEM COMBATENTS...

Resultat del sorteig i equips gironins que ens faran front al Grup A
Alguns potser ja n'estareu al corrent i d'altres no, però perquè tothom ho sàpiga:
Enguany es van obrir fa unes setmanes les inscripcions per al 9è Campionat del Món de Bèlit de Girona, i a ultimíssima hora, es va entrar la inscripció per a un equip barcelonès, amb el nom de Tot Bèlit, ja que no és de cap equip en concret, sinó de tots els i les belitaires que correm per terres barcelonines i ens agrada jugar de tant en tant a aquest apassionant joc.

De manera que un cop inscrits, l'organització del campionat des de Girona ha demanat que concretéssim un cap de setmana en el que ens hi posarien els 5 partits de la fase de lliga perquè amb un cap de setmana els poguéssim fer tots. I al final, aquest cap de setmana serà el dels dies 11 i 12 de maig.

Per tant, AQUEST MISSATGE ÉS UNA CRIDA A TOTS ELS BELITAIRES DEL BARCELONÈS A FORMAR PART DE LA NOSTRA ARMADA!!!!, és una crida a tots els germans belitaires del barcelonès perquè tothom qui s'animi a anar a Girona a jugar a bèlit, que ho digui! Que no us faci vergonya, feu un pas endavant, i atreviu-vos a tastar l'ambient d'un campionat mundial de bèlit! És altament recomanable! I estaria molt bé que hi hagués una representació de cada un dels equips barcelonins haguts i per haver!

Així doncs, esteu avisats i avisades!, i qui avisa no és traïdor. Així, només cal que ho digueu!
Contacteu amb nosaltres a: totbelit.bcn@gmail.com

Ah!, per a més informació del 9è Campionat del Món de Bèlit de Girona, només cal que mireu les últimes entrades del Va de Bèlit:


El color de les nostres samarretes serà el negre... anirem de dol pels equips gironins...

GLÒRIA I HONOR ALS BELITAIRES DEL BARCELONÈS,   ENDAVANT TOT BÈLIT!

dilluns, 11 de febrer del 2013

S’ havia de celebrar l’aniversari dels degans del bèlit al Barcelonès: els Casus Bèlit?

Estreno del nou capità santsenc
Potser sí, no ho tenien clar, faltava encara una setmana i tenien dubtes de si serien prou gent, però finalment:sí! El 26 de gener celebraven el segon aniversari del mític equip pare fundador del bèlit barceloní. Com a descendents fidels, va venir a jugar gent en representació del bo i millor dels equips de la constel·lació de Barcelona: Panarres, Bèlit Nord, Canesnikov, l’equip mononuclear d’Horta i el freaklance de la Porca Belitaire que va portar nous futurs jugadors que van ser decisius al llarg de la jornada. Els partits es varen jugar en una sola ronda per qüestió de temps.

I eren les onze del matí quan va començar el primer partit. S’enfrontaven dos mítics equips amics i rivals: Casus i Canesnikov. La sort va voler que comencessin els Casus defensant i... de quina manera! El Miguel, un bon jugador de bèlit (millor encara d’escacs), es va trobar amb el Marc a primera línia, que li va escapçar el bèlit. Només era el principi: un nou jugador, Nahuel, toparia amb la capacitat escapçadora del “Messi” dels Casus, l’Aitor, que també va fer el mateix amb el Rucho i l’Anna, que també va ser escapçada, en aquesta ocasió, pel Sergio... Hauríem de destacar 60 canes del darrer fitxatge portuguès, el Jorge, i 60 canes del Jordi, que van fer pujar el marcador dels Canesnikov fins a les seves 120 canes finals.

I li tocava el torn als Casus. Començà en Marc amb 50 canes fent-nos creure en una ràpida victòria contra els Canesnikov, però l’Aitor va badar al seu torn i no va puntuar. Qui sí que ho va fer va ser el Zule, que s’estrenava per primer cop amb 25 canes. De mica en mica semblava possible, però el Miguel, autèntic mur de l’equip visitant, va enxampar el bèlit del Chema. A dues persones per llançar, el Casus estava a 50 canes de guanyar i dit i fet!, de mans del Xavi van pujar 60 canes més al marcador. Faltava per llançar l’Ariadna. Amb el seu llançament més a prop de les 10 canes que de les 15, el novell capità dels Casus no va voler arriscar i va demanar 5 canes, assegurant així el triomf dels de casa amb 140 canes sumades. Resultat final: Canesnikov 120-Casus 140.


El segon partit es va fer amb un combinat que en direm Panarres, pero que de fet tenia components de diferents orígens: Panarres, Bèlit Nord, el freaklance de la Porca i un nou jugador, el Jaume (que passaria als annals del bèlit: , però això ho explicarem més endavant), i els Canesnikov, que ja venien escalfadets de l’anterior partit.

I començaren defensant els Canesnikov sense pietat. Al Pep Toni li va matar la cana l’Anna, a la Laura li va escapçar el Miguel, a l’Ariadna li va matar la cana el Francesc d’Horta, al Carles li va recollir el Nahuel i finalment el Joan no va aconseguir cap cana. Només el Marc va aconseguir pujar 65 canes al marcador.

Els Canesnikov no van tenir cap mirament amb els contrincants al seu torn de llançaments. El Francesc va fer 60 canes, el Jorge, 65, el Nahuel, 10, el Rucho, 35, el Miguel, 60, i el Jordi, normalment més encertat, va punxar i no va fer-ne cap. Resultat final: Panarres 65-Canesnikov 230.

I arribà el darrer partit de la jornada, dos equips, dos antagonistes, rivals acèrrims: David i Goliat, l’independentisme i Garzón, Andi i Lucas... en efecte: Casus Bèlit vs. Panares!!!

Van guanyar el sorteig els Casus i van decidir defensar, així començaren a llençar els Panarres: el Pep Toni, de Bèlit Nord, va arrencar amb 85 canes que van fer canviar la cara més d’un Casus i entreveure el fantasma de la derrota. Aviat, però, la màquina defensiva dels Casus, de les mans del Marc amb la seva màscara defensiva, es va posar en marxa escapçant al Jaume el seu llançament, però els Panarres anaven a per totes: no paraven de fer anar el bèlit amunt i avall fent canes sense parar: el Marc, 45 canes, l’Ariadna, 50, el Carles, 75, i l’Albert, 40 i amb polèmica, polèmica que va generar una incidència a l’acta del partit: una queixa dels Panarres per joc brut del nou capità dels Casus, que suposadament trigava massa temps a cridar: “Va!”. Aquesta incidència (volguda, o no, no volem a la redacció de Tot Bèlit entrar en valoracions) va portar a repetir la jugada del freaklance, que va aconseguir així sumar les 40 canes al total, que quedava en 295, ja que el novell jugador, el Jaume, no en va fer cap (encara que més tard es faria famós a l’univers del Bèlit per una jugada mai vista).

Els Casus, amb dificultat, s’enfrontaven al repte de superar gairebé 300 canes. Arrencava llançant i sumant l’Arnau amb 25 bones canes, i de sobte arribà una de les jugades decisives del partit. L’Aitor, el “Messi” dels Casus, va fer un llançament dels llargs. En aquesta ocasió, en Jaume –recordem, jugador nouvingut- va agafar el bèlit a la línia de les 80 canes per provar de matar la cana del jugador dels Casus, però en anar a llençar li va relliscar de la mà i li va caure enrere. Així va ser com l’Aitor arrencà els trets des de 80 canes, i sumà de nou fins al bèlit tres, en un debatut “mixtu”, segons el jugador, torn perdut segons l’arbitre.Tocava, ara, fer recompte: el capità dels Casus va demanar 130 canes. El capità Panarra, influenciat per l’ombra de l’antecessor (el Martí, altrament conegut a l’entorn dels Casus com “el traïdor”), va decidir que calia mesurar malgrat l’advertiment del capità contrari i de l’àrbitre, i efectivament es va equivocar, de manera que 260 canes pujaven al marcador dels Casus. L’empat ja hi era, però el bèlit és un joc de vuit contra vuit i res no es decideix fins a l’última jugada. El Zule llençà i pujà 35 noves canes, el Sergio, 20, l’Oihana, 30, que es van doblar, ja que de nou van demanar de mesurar per error. Finalment llençava el Xose, que va ser escapçat pel Pep Toni, del Bèlit Nord, amb facilitat.

Així arribà el final i el temps de fer balanç: Panarres 295- Casus 400.

Novament els Casus guanyaven al seu camp, on son gairebé imbatibles, i deixaven clar que el bèlit al Barcelonès té nom i cognom. Els Canesnikov demostraren també que són la segona gran potència del bèlit al Barcelonès i pel que fa a la resta d’equips representats, caldrà veure si seran capaços d’aixecar el cap per batallar i desafiar els actuals campions del Barcelonès.

Finalment, al Casal Jaume Compte, de la vila Independent i sobirana de Sants, es va fer un dinar de germanor amb tots plegats per deixar clar que el bèlit és quelcom més que un joc.

dijous, 31 de gener del 2013

Torna el Bèlit al Barcelonès… vés quina cosa!

I més concretament va tornar el 12 de gener a la República Independent de Sants de la mà de jugadors veterans d’equips que ja formen part de l’Olimp belitaire: Casus Bèlit, Caneshnikov, l’equip d’Horta i el “freelance de la Porca Belitaire”…En aquesta ocasió vam tornar amb motiu de donar a conèixer el joc i les regles a uns jugadors d’un nou equip que està a punt de nàixer al mític barri de Gràcia. Son la gent de l’Ateneu Roig i, encara que no tenen un nom, ja son prou gent per muntar equip i tenen capacitat per plantar batalla a qui calgui. El fet de què molts d’ells siguin gallecs ens fa pensar que el derbi Selecció Catalana ns. Selecció Galega d’aquest any serà molt disputat i els catalans potser tindrà que suar més la cansalada si volen guanyar de nou.


Encara que diferent de la billarda, el bèlit no els hi resultava aliè a la majoría,ja que durant una celebració anual que ells fan: el “Magosto” ,van participar més de 40 persones al taller de bèlit i es van fer un parell de partits improvisats on es va veure destacar un gran nombre de futurible jugadors de l’espai gracienc. També hi havia personal de Sants que va fer una ullada i uns quants tocs… Finalment es va fer un partidet on ens vam repartir els jugadors dels diferents equips del Barcelonès i els nouvinguts. I val a dir que es van estrenar més que dignament. A destacar: Manuel Ruido amb 110 canes, Millán amb 70, Ester amb 65 i Fausto amb 5 bones canes (que no tothom les fa). Dels veterans les millors puntuacions van ser per Ariadna (Casus) amb 150 canes , Lico (Canesnikov) amb 100 canes, Albert (Porca Belitaire) amb 85 canes i Anna (Canesnikov) amb 30. Destacar com a màxima matacanes a Anna dels Canesnikov que es va carregar un parell de jugadors i Sergio (Casus) que en va escapçar fins a 3 cops a veterans del bèlit de casa nostra. Resultat final: 435-210. El més important: ha nascut un nou equip de Bèlit al Barcelonès i tot fa creure que els de Gràcia venen per a fer molt de mal.