NO ESTAVEN MORTS...ESTAVEN JUGANT A BÈLIT!!!

Un any més arribaren les FMAS (0) i un cop més ens trobàvem amb dos clàssics: el concurs de paelles i el derbi on Casus Bèlit s’enfrontà amb un enemic acèrrim o amb un conjunt digne i amb prou ànims per enfrontar-s’hi. Aquest any, els de Sants s'enfrontaven a un conjunt format per altres jugadors pertanyents a equips de l’Univers Barceloní o, des de la perspectiva santsenca, dels afores o les rodalies de Sants… en definitiva, territori a annexionar en un futur no gaire llunyà.

 El derbi començà ja de bon matí als fogons i les paelles. Els de Sants amb la paella per nom “No estaven morts….que estaven fent paelles” s’enfrontaven a fer-ne una de 25 racions per la que es van endur el premi a la paella amb millor sabor…per l’altra banda, la colla barcelonina dels “Quatre Pedres”, van provar de

fer una paella amb peix, pebrots de Padrón i un ingredient picant que barrejat amb el socarrat no va deixar a ningú indiferent...

I ara, un cop paït, i al camp, començava el partit de debò.

Al sorteig els Casus escollien començar defensant… Sergio i Sule van escapçar els bèlits a Pato (1) i Toni respectivament.

A banda, la manca d’encert de jugadors novells va fer que el partit arribés sense més encert fins al penúltim canador. Li tocava  torn al Francesc Bernat del mini-equip d’Horta que  va desplegar tota la seva capacitat de tir i arribà a final de camp apuntant per al combinat de Bcn unes extraordinàries 160 canes que marcaven un punt d’inflexió, dit això, cal tenir en compte que la resta només va arribar a fer 15 canes (10  fetes per un veterà dels Caneshnikov: Miguel i 5 canes d’una mercenària de, segons va dir, l’Atlàntida (2)). Li tocava ara el torn als Casus… amb nombroses baixes i jugadors cedits a altres equips a l’estranger… anaven a la càrrega amb el signe de victòria o mort. Marc arrencava amb 80 canes deixant clar ser un dels millors canadors de Casus. Buscant el fons del camp la base amb l’escut dels Casus, es va trencar sota la trepitjada del capità dels Casus (força, presagi o li cal fer dieta?). Sule a continuació no va tenir sort i no va poder puntuar. Ariadna i Sergio però, sumaven cadascú 35 canes… Xavi sumava 10 canes més (tot suma) i  el darrer llançament li tocava al capità que va tenir el mal encert de deixar-la a la vora a punt de matar. Miguel dels Canesnikov no va deixar passar l’oportunitat de fer el paper de botxí. Amb això  arribaren a la mitja part amb un 160-175 contrari als Casus Bèlit. Anaven a perdre a casa?

Decebrien als Casus Parabellum que s’ho miraven tot de la grada estant amb la llagrimeta i el pet al cul? Es farà Messi una foto amb la samarreta dels Casus demanant els Jocs Olímpics per a Sants? Buahjaja!!!! bhuajajabhuajaja!!!!!
Arrencaven els Pixapins amb els ànims pujadets però… no els hi va durar gaire. Pato i Pau van ser escapçats als seus torns pel Sergio. La resta van anar puntuant: Carolina 5 canes, Toni 35 canes, Francesc, amb menys sort aquest cop, 75 bones canes i Lico, capità dels Caneshnikov de l’Hospitalet del Llobregat amb 20 canes. Va ser així que la gent del conjunt barceloní tancaven el seu torn amb 310 canes… Ara els Casus havien de superar una diferencia de 150 canes…res és impossible, però no semblava el dia adient… L'equip anava fent, això sí, i és molt important perquè el bèlit és un esport de vuit contra vuit i tots sumen i fan gran l'equip encara que perdi...

Arrencava Marc amb unes ben bones 60 canes, Xavi li va anar al darrera pujant al marcador 65 canes (amb trencadissa de cana inclosa i marxa posterior ràpida, després de puntuar, cap a les grades per estar amb la seva afició, la millor segons diuen). Ariadna va ser escapçada pel Miguel, el tret se li va quedar curt, i Sule amb un extraordinari tret recte, potent, a l’alçada dels genolls va ser enxampat per una encara més extraordinària escapçada de l’Albert Cugat de la Porca Belitaire. Nervis.

Ja estàvem a la penúltima jugada… una promesa del capità dels Casus cap els germans Martín del col·legi castellà d’àrbitres de Fuenlabrada, marcaria la diferència… ”aquell dels dos que superés les canes pendents per guanyar s’enduria un “Monster (3)” i si ja era fosc, un “Katxi gegant (4)”. Chema llençà i arrencà 25 canes… havien empatat… però no en tenien prou per anar on volien… potser amb el darrer jugador, en Sergio; amb ell sabrien si la motivació havia estat prou adient… i… segons va anar... semblà… que sí!… amb el primer tret va aconseguir les canes necessàries per guanyar.

  No calia arriscar més però… així i tot, tornà a llençar cap als arbres i pujà el tanteig a 70 magnífiques canes a risc d’anar, per l’empat si no sortia bé, a decidir-ho tot a la Cana d’or (5)…

Finalment Casus Bèlit de nou revalidà el seu títol!!!! 
Casus Bèlit 380 - Combinat Barceloní 310.

(CASUS BÈLIT UNIVERSE CHAMPIONS SINCE 2010)

Un cop més, fidels a la tradició, als seus grans “supporters”, als companys del Casus d'ahir, avui i demà, i al barri de Sants... havien guanyat. Amb patiment i sacrifici…com gairebé tot allò pel que paga la pena lluitar. Visca el Bèlit i amunt les canes!

(0)      Festes Majors Alternatives de Sants
(1)        Pato és un nom, o malnom en aquest cas. No es tracta ni d’un netejador de wc, ni d’un ànec que     sàpiga   jugar a bèlit –encara que molts jugador juguem  a l’aixopluc d’aquest estil.
(2)        Si l’Atlàntida queda a prop de Mèxic., doncs llavors sí.
(3)        Beguda energética hiperactiva.
(4)        Got de cervesa de litre fresqueta habitual a les FMAS.
(5)        En cas d’empat es decideix el partit amb un tir d’un jugador de cada equip. El que arribi més lluny guanya.