dimarts, 30 d’agost de 2011

Les millors jugades del derbi

El derbi del passat dissabte que enfrontava al Casus Bèlit de Sants contra els Panarres de Les Corts ha estat, sens dubte, el primer gran esdeveniment de la temporada; i així ho reflecteixen les xifres de visites a aquest bloc. Tant l'entrada en la que s'anunciava el partit, com la de #escalfantelderbi estan entre les més llegides. La crònica del partit és a hores d'ara la més vista vorejant les 200 visites. Malgrat la gran assistència de públic al Parc de l'Espanya Industrial, és ben segur que molts amics i amigues no van poder venir per a gaudir de l'espectacle. És per això que a la present entrada oferirem uns tastets audiovisuals del que és ja per mèrits propis, el clàssic del Barcelonès.

Com ja hem explicat en aquest espai, el partit es va jugar dins i fora del camp. Ans abans del dia i l'hora previstes. L'intercanvi de declaracions pujades de to va ser constant malgrat algunes crides a la calma per part dels jugadors i les jugadores. Moltes d'aquestes declaracions giraven al voltant d'en Martí, ex-jugador de l'equip santsenc ara a les files panarres. Aquest jugador no es va estalviar etzibar la polèmica. Com a mostra, les declaracions al reporter ocasional Xose Mari hores abans del derbi.




I ja arribant al moment del partit, també fora del camp, comencen a arribar les aficions santsenca i cortsenca amb l'intercanvi de càntics propi d'un derbi d'aquestes característiques.







I anant directament a matèria esportiva, els Panarres van començar posant contra les cordes al Casus Bèlit amb llançaments potents com aquest de Roger, qui acabaria enviant el bèlit al llac del parc.



Al final del torn de llançaments va arribar la polèmica. Martí, ex-jugador del Casus Bèlit, llança contra el seu antic equip. Els Casus Pababel·lum Hools li llencen cansalada i l'afició cortsenca respon llançant pa. Martí no s'arronsaria i sumaria 90 canes. Al final de la primera part, els Panarres guanyaven de manera justa per 175 a 235.




Però a la segona part, els encerts defensius del Casus Bèlit van evitar que els Panarres s'allunyessin massa al marcador. Un dels protagonistes d'aquesta defensa va ser Aitor, fitxatge gallec del Casus Bèlit, que va realitzar les 4 escapçades del seu equip; i la participació del qual, va motivar un reportatge especial dels nostres germans i germanes de O Varal titulat "Aitor, dels Palanganas de Vigo a la Bundeslliga, i ara desembarca a la potent lliga dels Països Catalans com a fitxatge estrella del Casus Bèlit de Sants"; a on, a més de parlar del seu joc, destaca les seves qualitats intel·lectuals.





Amb el marcador 175 a 345, el Casus Bèlit estava a 170 canes de la remuntada. Malgrat les vacil·lacions de l'equip, els Casus Parabel·lum Hools ho tenien molt clar.



A nivell de llançaments, el Casus Bèlit ho va fer prou bé al segon torn, mercè a les canes sumades per Miguel i Arnau. Malgrat no aparèixer destacat a la crònica, el jugador castellà del Casus Bèlit, Chema, també va aconseguir unes importants 40 canes que deixaven al seu equip a 35 de la remuntada.



Així, tota la pressió sobre el penúltim llançador. Xose Mari es va arriscar amb llançaments llargs, tant en el primer per a guanyar-se el dret a tirar, com en el primer dels tres intents. La seva arriscada manera de jugar va ser clau per a sentenciar el partit. El públic embogia.






Visiblement per sobre de les 35 canes, a Xose Mari li quedaven dos llançaments que va fer curts i cap al terra fent impossible l'escapçada dels Panarres, que malgrat tot ho van intentar. A l'aposta, el capità de l'equip santsenc demana 70 canes, i el de l'equip cortsenc no les dona. Arran d'aquí es produeixen incidents entre les aficions. Els Casus Parabel·lum Hools envaeixen el terreny de joc i es viuen moments de pànic (el tercer video, via bloc carbassa).








Finalment el partit es reprèn i es mesura l'aposta. Les 70 canes hi eren i el Casus Bèlit suma 140 punts al seu marcador. Abans del llançament del capità santsenc, el resultat és de 450 a 345, favorable als locals.



Ja sense la pressió de puntuar Ângelo, l'últim del torn, assaja llançaments llargs. En Carles dels Panarres escapçarà el seu segon llançament finalitzant el partit amb la victòria santsenca (via bloc carbassa).



Al final, celebració conjunta de jugadors, jugadores i ambdues aficions i desafiament per al 9 d'octubre a Les Corts.



diumenge, 28 d’agost de 2011

Disbauxa al clàssic!

És difícil trobar els adjectius adients per a qualificar el que probablement va ser el partit de bèlit més espectacular de la història. Tant en el mateix joc, amb una remuntada de tintes èpics i dramàtics alhora; com als aspectes extra-esportius amb la sorollosa topada entre les aficions rivals que van omplir les grades de l'Espanya Industrial; el partit quedarà, de ben segur, gravat en la memòria col·lectiva santsenca i cortsenca.

Prèvia amb paelles i rumba

La jornada començava amb el tradicional concurs de paelles de la Festa Major Alternativa de Sants. Mentre els cuiners s'afanaven en tenir tot enllestit per a l'arribada del jurat i dels comensals; Martí feia les primeres observacions del dia a Tot Bèlit TV afirmant que en aquest esport, «lo important no és participar, sinó matxacar al Casus Bèlit». En breu oferirem l'entrevista íntegra així com altres vídeos de la jornada.

Aquestes polèmiques declaracions que s'afegeixen a les realitzades durant la setmana per a escalfar el derbi, van ser eclipsades pel debat bizantí que s'havia instal·lat al Parc de l'Espanya Industrial sobre la diferència entre una "paella" i un "arròs en coses". La multitud de premis concedits no va resoldre la polèmica entre heterodoxes, ortodoxes i "ultra-ortodoxes" d'aquest típic plat meridional, però junts van gaudir de la jornada amenitzada per un grup de rumba catalana.


Arriba l'hora!

Minuts abans del moment programat per al començament del partit els jugadors i les jugadores del Casus Bèlit feien un lleuger entrenament i repassaven la disposició tàctica en el terreny de joc. Va ser llavors que els Panarres van fer entrada en processió escortats per un significatiu grup de cortsencs i cortsenques amb pancartes i crits contra el barri amfitrió.

Malgrat la cordialitat en les salutacions, la tensió es palpava a l'ambient; sobretot perquè els garrotins de sobretaula havien anunciat la presència a l'estadi dels Casus Parabellum, grup de hoolligans del Casus Bèlit. Entretant, es va produït la primera foto per a la història: la formació original dels Panarres en aquest, el seu debut com a equip belitaire.

Moments abans de començar el partit, el nombrós col·lectiu de hoolligans del Casus Bèlit fa aparició amb banderes, bengales i pancartes; sobretot contra Martí, pel seu fitxatge pels Panarres. Fitxatge que els aficionats i aficionades santsenques consideren poc menys que una traïció.

Els capitans Ângelo i Joan es van sortejar el camp quedant en que els Panarres llançarien primer. Abans d'ocupar les seves posicions defensives, els jugadors i jugadores del Casus Bèlit van protagonitzar la segona foto per a la història: estaven envers el seu debut davant de la seva afició.

Bon començament panarra!

Sense cap timidesa, l'equip cortsenc va arribar amb la intenció de deixar ben clara una qüestió: no anaven només a fer un "bon paper" envers l'equip de Sants, sinó que buscarien agressivament la victòria. El primer llançament de Roger troba descol·locada a la defensa santsenca, que es veu incapaç de matar la cana. Les tres tirades consecutives del cortsenc acaben al llac de parc. Així, arriben els Panarres al mon del bèlit assolint 120 canes de cop.

En un intent de matar la cana de Xavier, Xose Mari penja el bèlit en un arbre i es produeix una dura polèmica, amb tangana inclosa, sobre des d'on ha de llançar el panarra. L'arbitre Albert Cugat (santa paciència...), del col·legi de l'Eixampla, adopta una solució salomònica i Xavier segueix tirant fins a les 25 canes. Desprès, els bèlits d'Aldo i d'Albert es troben les mans providencials d'Aitor, nou fitxatge del Casus, que va ser aclamat per l'afició local per la seva excel·lent actuació. Lico matà la cana d'Ingrid i apareix l'últim llançador panarra que no és altre que Martí. Llavors es produeixen els primers incidents quan seguidors radicals del Casus Parabellum llençam lloms de porc al camp i els seguidors panarres responen llançant pa. A aquella hora de la tarda, ja digerides les sabroses paelles del concurs, alguns vam lamentar que allò no fos un triangular i hagués una tercera afició que llancés tomates. Sigui com sigui, Martí no es va arronsar i va treure 90 importants canes al seu ex-equip. 90 canes que va celebrar com si hagués guanyat el Campionat del Món.

El torn de llançaments del Casus Bèlit posa de relleu l'encert en els fitxatges per a aquesta temporada, ja que Aitor, Miguel i Dídac van ser els únics en sumar canes; gràcies també als encerts en la defensa cortsenca, a on Pablo i Carles van escapçar i aquest últim també va matar una cana. El gallec i ex-seleccionador alemany Aitor, va sumar 50; Miguel va aconseguir 85 i el fitxatge santsenc Dídac va arribar a les 40 canes. Tot plegat encara era insuficient, ja que el marcador a la mitja part reflectia un 175-235 a favor de l'equip visitant; resultat que projectava ombres sinistres sobre les aspiracions del Casus a la present temporada i sobre la integritat física dels seus jugadors i les seves jugadores.

Remuntada dramàtica i aldarulls a l'estadi

El segon torn de llançaments dels cortsencs va ser una mica més discret que el primer degut a una cana matada de Miguel i a altres dues escapçades acrobàtiques d'Aitor. Carles va sumar 5 canes i Andreu 85. Oriol va fer 10 canes i va aconseguir 20, ja que el capità de l'equip santsenc no las va donar erròniament. Així, els Panarres sumaven 110 canes a les 235 assolides en la primera ronda, el que feia un total de 345.

El Casus Bèlit havia d'aconseguir 170 canes per a donar la volta al marcador; quelcom factible en principi, però impredictible en el cas de l'equip sansenc, que sovint ha donat mostres d'irregularitat en el seu joc. Així, en el torn de l'equip verd-camuflatge, van introduir alguns canvis que donaven més pes a l'experiència. I la fórmula va funcionar. Miguel va sumar 75 canes sent un dels noms propis del partit. Després que Roger escapcés el bèlit de Mariana, Arnau va fer 20 canes i Chema 40. Quedaven només dos llançadors (Xose Mari i Ângelo) i el marcador reflectia un ajustadíssim 310-345 a favor dels visitants. Els crits de les bancades, constants durant tot el partit, es tornaren ensordidors.

Un aficionat de l'equip negre, que va saltar al camp amb una petita pancarta en la que reivindicava Can Mantega per al districte de Les Corts, va haver de ser retirat pels jugadors del Casus Bèlit. Torn de Xose Mari i els nervis a flor de pell. Un cop el jugador del Casus es va guanyar el dret a tirar i desoint les instruccions del capità que li reclamava llançaments curts i segurs, va tallar la respiració dels allà congregats amb un llançament globus excessivament alt que a punt va estar de ser escapçat pels Panarres però que va tocar miraculosament el terra de l'Espanya Industrial superant visiblement les 35 canes necessàries per a la victòria. En aquesta ocasió si va fer dos llançaments curts que fessin impossible les escapçades dels cortsencs que, malgrat tot, ho van intentar amb espectaculars estirades. Arribat el moment de l'aposta, el capità de l'equip santsenc va demanar 70 canes. Joan, el capità dels Panarres, no semblava gaire disposat a donar-les; més que pels dubtes, per la possibilitat de barrar la remuntada santsenca. En aquell moment la tensió va esclatar quan els Casus Parabellum van derrocar la tanca de seguretat que separava les grades del camp i van envair el terreny de joc iniciant una guerra de globus d'aigua, bengales i banderes contra l'equip i l'afició cortsenques.

Per un moment es va patir davant la possibilitat de suspensió del partit just en el moment en el que l'equip local podia formalitzar la remuntada. Afortunadament per als interessos locals, l'àrbitre va esperar a que es calmés la situació i la Guàrdia Urbana, que es va apropar a veure que era aquell desordre, va optar per retirar-se discretament. Llavors, el capità dels Panarres va confirmar que no donava les canes. Mesurada la distància, l'aposta de l'equip atacant era encertada; per la qual cosa, no eren 70 sinó 140 les canes que pujaven al marcador. Així, abans de l'últim llançador, las coses estaven francament a favor del Casus Bèlit que guanyava per 450 a 345.


Aquest resultat no es va moure ja que Ângelo, animat per l'afició local al crit de "Epidor! Epidor! Epidor!" (en clara referència a una cervesa local), va optar per llançaments llargs donada la manca de pressió que tenia al no caure la responsabilitat del partit sobre les seves espatlles. Carles li va escapçar eliminant-lo, però certificant també el triomf dels locals.

El Casus Bèlit va agrair l'enorme suport rebut de l'afició, que no va esperar a que el seu equip entregués unes canes commemoratives i unes ampolles de cava als visitants, tot derrocant un altre cop la tanca de seguretat i envaint de nou el terreny de joc per a cel·lebrar la victòria. Els Panarres, per la seva banda, van tenir mostres d'afecte cap al seu capità i cap a en Martí. Es van afegir a la festa que continuaria al Casal Independentista de Sants - Jaume Compte no sense abans desafiar als locals a un partit revenja a Les Corts el dia 9 d'octubre, coincidint amb les festes d'aquell districte. L'equip verd-camuflatge acceptà el repte.

Claus del Partit

Les dades del partit mostren l'equilibri entre ambdós conjunts i parlen molt positivament dels Panarres en el seu debut, malgrat la derrota. Sens dubte, serà un equip a tenir en compte en futurs campionats catalans o barcelonins, ja que compta amb llançadors i llançadores molt potents. El cas de les 120 canes d'en Roger en una sola ronda és una mostra. Potser és una mica d'experiència l'ingredient que falta en la fórmula de l'èxit panarra. Però això, ja se sap, és qüestió de temps. En tot cas, en Pau Farinetes estaria orgullós.

El Casus Bèlit per la seva banda, es retroba amb la victòria en un moment molt important; ja que aviat serà el III Campionat de Bèlit de Bescanó i aquest partit ha suposat una significativa injecció de moral. 10 canes de mitja més per jugador han sigut prou per a l'èxit en aquest esdeveniment. Els fitxatges han estat clau. Els potents trets de Miguel i Dídac, i les escapçades d'Aitor han marcat la diferència. Aquest últim ha estat aclamat pels Casus Parabellum com a el "Messi" del bèlit, i es perfila com a nou ídol local.


Ha nascut el clàssic de Barcelona

Gairebé un mes trigaran a trobar-se aquests equips, aquest cop a Les Corts, en el que és ja el partit clàssic de Barcelona. Llavors, aparcaran la germanor assolida desprès de l'encontre per a desenterrar de nou la cana de guerra. Entretant, ens queden més imatges (encara) per a la història.

En partits futurs, no es descarta la presència d'un fort dispositiu de seguretat desprès dels incidents que van protagonitzar aficionats i aficionades cortsenques desprès de la derrota.

Aspecte de l'avinguda de Madrid desprès del resultat

divendres, 26 d’agost de 2011

#escalfantelderbi

A només un dia del partit que ha d'enfrontar al Casus Bèlit de Sants contra els Panarres cortsencs i, malgrat les constants crides a la calma per part dels jugadors i les jugadores, les hostilitats no han fet més que créixer. Dins del marc de la Festa Major de Sants, s'han viscut veritables moments de tensió que van tenir el seu punt àlgid passada la mitjanit, quan aficionades santsenques i cortsenques es van intercanviar uns afilats garrotins al carrer dels Borinots davant la confusa mirada d'en Belda. Era la crònica d'una topada anunciada, ja que durant tota la setmana, les xarxes socials treien fum amb la profusió de retrets, velles rivalitats i fins i tot reivindicacions territorials al voltant de la Plaça del Centre; tot unificat sota l'etiqueta #escalfantelderbi. Fins al moment, no tenim notícies sobre la declaració de l'esdeveniment com a "partit d'alt risc" per part del Departament d'Interior.

Més enllà d'aquestes disputes, cal entrar en els detalls del partit, que serà arbitrat pel senyor Cugat, col·legiat de l'Eixample. Com és ja sabut, el partit se celebrarà a l'Espanya Industrial a les 18:00; desprès del tradicional concurs de paelles que organitza la Festa Major Alternativa de Sants. A les 22:00, ja en el tercer temps, actuaran Humareda, The Cabrians i Dremen.

Tot Bèlit ha tingut accés a les alineacions d'ambdós conjunts. Per part del Casus Bèlit, es donarà entrada als nous fitxatges, tenint alguns dubtes d'última hora en jugadors habituals. Per la seva banda, el primer que crida l'atenció del combinat Panarra és l'enorme llista de convocats que ens condueix directament a la pregunta: per què han fet un equip i no tres?

Tota la informació del derbi pròximament a Tot Bèlit.

dilluns, 22 d’agost de 2011

Menys d'una setmana per al gran partit

Només falten sis dies per al partit que enfrontarà al Casus Bèlit de Sants contra els Panarres de Les Corts i l'esdeveniment no ha deixat de crear expectació. Una bona prova és la notícia que apareixerà en el portal Vilaweb i que es fa ressò de l'acte emmarcat a la Festa Major Alternativa de Sants, amés d'explicar breument el joc.
Malauradament, hem de lamentar que aquest futur clàssic del bèlit del Barcelonès no vingui precedit el dia abans pel ja tradicional correfoc que realitzen els germans i les germanes dels Diables de Sants, però sembla ser que el Districte no té massa respecte pels 31 anys d'història d'aquesta agrupació. Des de Tot Bèlit ens solidaritzem amb els Diables del barri, ens sentim de dol per aquest greuge i enfoquem el nostre partit com a un homenatge als companys i les companyes del foc. Salut i molts ànims!


Obert de bilharda d'O Pino

Per a rebaixar la tensió del partit de dissabte, fa tot just una setmana, quatre belitaires van participar a l'obert de bilharda d'O Pino, a la Galícia central. Entre aquests es trobaven Mireia, Martí (Panarres), Ariadna i Ângelo (Casus Bèlit).


No es va donar un enfrontament directe entre cortsencs i santsencs perquè el nivell mostrat pels jugadors va ser més aviat discret, quedant tres d'ells eliminats en les tres primeres rondes.


L'excepció va ser Ariadna del Casus Bèlit, qui va mostrar un excel·lent estat de forma arribant als quarts de final i eliminant nombrosos palanadors. Al final, Toño dels Furalos es va fer amb la falç d'or que premiava al campió.

Sigui com sigui, els jugadors del Casus Bèlit van voler treure ferro a la polèmica generada al voltant del partit entre el Casus Bèlit i els Panarres tot afirmant que Martí «és un excel·lent jugador» i destacant que «està realitzant una gran tasca en la consolidació d'un nou equip a la ciutat, cosa que és sempre lloable».