dilluns, 20 de gener de 2014

PER FIRES A GIRONA!!!!

Per Fires, a Girona hi ha bèlit. Ho sabíeu? En aquest cas cinc persones que representaven al bo i millor del bèlit barceloní, pujaren a defensar l'honorabilitat dels cinc equips del Barcelonès que representaven (i, encara que només fossin jugadors/es del Casus Bèlit, aquell dia eren Tot Bèlit i eren jugadors/es que representaven a tothom).
El camp i els trofeus....


El cartell de Girona, on sempre compten amb nosaltres i no dubten en posar-nos a l'alçada del bo i millor de la ciutat de l'Onyar (però que per a properes ocasions, demanem i agrairem que abans ens ho consultin!), comptava amb la Selecció Gironina i amb un altre equip... els actuals campions del món: Els Taronges.

El "sorteig" semblava condemnar-nos de bon principi al paper de perdedors, però aixó no va fer res més que animar-nos la diada... Efectivament, com veureu més endavant, no van haver-hi novetats, cinc contra el bo i millor, poca sorpresa direu, i amb jugadors demanats i espectadors amics arrabassats per fer poder sortir al camp.... Algú dirà: potser hagués estat més digne no pujar-hi... i ara!! Què dieu, bojos!!! El bèlit és més que un joc, més que competitivitat... arribar i trobar bons amics que respecten el joc i es deixen hores organitzant-ho tot... això és digne de respecte i admiració i és per això que vam pujar, vam jugar i vam perdre amb dignitat (la dignitat és fer el que toca, i plantar cara encara que gairebé sempre es perdi i això, la nostra gent, ho hauria d'entendre bé... el perdedor de veritat és qui no arrisca, qui no lluita, qui no hi és).
Jugadors de la Selecció Barcelonina...
En fi... així i tot juguem al bèlit i, si més no, al camp donem el bo i millor de nosaltres. Amics meus, que mai ningú s'arronsi, mai digui que no cal fer l'esforç, que no hi sou a temps... el bèlit és un joc de vuit contra vuit i al camp pot passar qualsevol cosa. Nosaltres sempre hi som, nosaltres sempre lluitem, nosaltres som guanyadors perquè donem la cara i ens presentem a lluitar. I, dit això, aquesta és la crónica de Fires:

Primer partit: Selecció de Barcelona (SdB) contra Taronges.
Començà la SdB defensant, i sorpresa, a la primera jugada el capità barceloní demana mesurar i així fou que pujaren 65 canes extres al seu marcador. Els seus jugadors començaren fent poques canes: Rafa Ferrer 10, Xevi Eis 60... a l'Emili Bardera el Xosé de la SdB li va matar la cana.... no pintava malament... però... veieu que no és per res que són campions del món: Juan Cebrian pujava 150 canes portant els jugadors de la SdB al fons del camp i després seria el seu capità el Jaume García qui pujaria 175 canes amunt... Sumaven un total de 395 canes contra 65.... Tocava llençar i la moral estava ben baixa... així i tot es va fer el que es va poder: Ariadna, Arnau i Pep Pericot van ser escapçats i matacanats pel Juan i el Jaume dels Taronges que demostraven ser els millors dels seus. Només pujaren canes al marcador Chema i Sergio Martín (del col.legi de bèlit castellà de Fuenlabrada) amb 5 i 15 canes respectivament i Xosé amb 70... Pujaven al marcador 90 canes... A la segona tongada tornaren a arrasar: encara que Sergio de la SdB va matar dues canes eren imparables: Marcelo 60 canes, Xevi Eis 100, Emili Bardera 20 i el seu capità, en Jaume arribà al fons del camp i tornà a llençar pujant 200 canes al seu marcador... 380 canes en total... Acabàrem nosaltres amb tres bèlits escapçats i 55 canes obra de l'Ariadna i 20 d'en Chema... pujaven 75 canes... (resultat final: Taronges 775-SdB 230).
Alegria sempre!

Taronges en joc
La base ben afermada al terra....
Una jove promessa d'una gran familia de jugadors i campions (Miquel Gil -fill-)
Començaven el segon partit, ara tocava contra el bo i millor de Girona, la Selecció Gironina (SdG). Lluny d'abaixar-nos els ànims, ens haviem escalfat i començàrem llençant: Chema 70 canes, Arnau 60, Ariadna 45, Sergio 35, dos escapçats per l'Adrià Marcos i Juan Ángel González... sumàvem 210 canes... gens malament, estàvem contents.
Ells, a la seva vegada, començaren amb poques canes: Adrià Marcos 45 canes, Miquel Gil 35 canes, Carles Valeros 5 canes, al J.A.González li va escapçar Pep Pericot i la gran jugada va vindre de la mà de Julian Vizcaino amb 150 canes i de l'Albert Teixidor que acabà el torn amb 65 canes pujant al davant amb 300 canes.
Segon torn. Arnau pujà 45 canes amunt, Ariadna es lluí amb 70 canes, el company Eduard Niubó que ens donà un gran cop de mà 30 canes i Sergio 30 més. L'Albert Teixidó va escapçar a dos jugadors: Chema i Xosé... Resultat: 175 canes... Ara els tocava a ells i no els hi va tremolar la cana: Albert Teixidor 50 canes, Rafael Cost 40 canes, Miquel Gil pare 65, Pep Oller 50, Abel Picazo 100 canes amunt i Miquel Gil fill 70... tots puntuaren i tots amb moltes canes... total 375 canes... (resultat final: SdG 675-SdB 385).

La gran final, SdG contra Taronges va ser llarga i dura (parlem de bèlit) i fins a la fi el dubte va ser-hi present encara que fou la SdG qui s'endugué la victòria final. A la web de Va de Bèlit podreu llegir els detalls... Nosaltres només podem dir que veure partits com aquests ens retornen l'estima pel nostre joc i donem gràcies als nostres amics per tindre'ns sempre presents. També volem agrair als amics que ens vau donar un cop de mà, els d'altres equips i els amics que vau ser-hi, la vostra participació activa: Pep Pericot, Andreu Noguer, Carles Albert Barberà, Jana Gil, Eduard Niubó i Albert Cugat que no vau dubtar en ser al nostre costat.
Fent barrera al límit al fons del camp....

Aviat us volem veure a tots, el dia 25 de gener a Sants, a l'aniversari de l'equip degà del bèlit barceloní... Casus Bèlit de Sants us convida a un partit d'aniversari on els de Sants no tenen por d'enfrontar-se al món... Aviat més informació i sorpreses: Partit, dinar, audiovisuals, Quina... Salut i bèlit!!!

Cap comentari:

Publica un comentari