divendres, 17 de maig de 2013

I la ventafocs arribà a Girona i començà a pixar pins ...zum,zum!!!,zum,zum!!!

El cap de setmana de l'onze-dotze de maig l'equip del Barcelonès, l'equip de TotBèlit (una barreja del bo i millor de cadascuna de les cases participants del bèlit barceloní) s'estrenava a Girona... Nervis i moltes ganes de jugar.
L'estrena d'un nou capità inexpert i el fet de conjuntar en un equip jugadors que la resta de l'any s'enfronten, sumat a la desconeixença del camp per a molts dels que pujaven per primer cop a Girona, feien que els resultats de la jornada fossin tota una incògnita. Més encara tenint present  les anteriors edicions on els equips del Barcelonès i el Baix Llobregat participaren amb més aviat poca sort.
 I així arribà el primer partit... TotBèlit s'enfrontava als Belitaires. L'Equip del Barcelonès va irrompre al camp al so guerrer de la gaita i l'acordió per deixar clar que no donarien facilitats a ningú... no farien presoners.
Començà el primer partit... i va ser un partit on TotBèlit guanyà contra pronòstic: (Belitaires 55 -- Tot Bèlit 440) i deixava clar que era un equip amb molts jugadors regulars, que tothom sap fer de tot, que ningú ocupa el seu lloc sense preparació i ningú es dolent ni bo i sap copsar l'esperit del contrari només de mirar-lo als ulls (i sí... el cronista escombra cap a casa... i què?).

Després de la primera victòria els de TotBèlit anaven a dinar més tranquils...havien cobert l'expedient i així, amb aquest ànim, enfilaven el primer partit de la tarda amb la gent d' Obèlit... i novament guanyaven
(Obèlit 250 -- Totbèlit 440 ) (vés que els de Barcelona ni eren tan dolents però si que apuraven i anaven forts...es començava a córrer la veu pels mòbils i els albiradors dels altres equips anaven de bòlit per comunicar-ho...- ai senyor que em deixo endur per l'emoció! ...Oh-le-,oh-la-! ser de Totbèlit éees... el millor que hi ha!!!!).

Encara faltava un altre partit i acabarien la jornada amb els Bons Revolution...encara que tots anaven amb la moral ben amunt, el cansament del desplaçament i els partits començaven a fer-se veure.....dues jugades es pot dir que van declinar la balança cap a la banda dels Bons...una arriscada aposta en les mesures del nou capità barceloní i un tercer llançament del jugador Marc a la linia de les 130 canes escapçat. Una llàstima...però el bèlit és així i a vegades en arriscar està la diferència.(Bons Revolution 505 -- Totbèlit 410).

Així patim les canes escapçades
I va arribar diumenge amb un primer partit de bon matí i en aquest cas amb la gent del Casal del Forn... la nit abans al local del Forn, on estaven reunides les dues esquadres, els locals no paraven de llençar corrandes i provaven de deixar-nos ben clar qui hauria de guanyar al matí i vés que: "Corrandes en són corrandes, corrandes en són cançons però per guanyar al bèlit els de Barna campions!!!"...no calia que la cantessin...perquè la van jugar i viure (juas,juas,juas!!! ho sento....el cronista no pot evitar-ho...pren partit i sempre cap a casa! què voleu?).En fi...tot sia dit que, encara que a la segona part el Forn revifava amb dues molt bones escapçades del seu capità....75 canes extres guanyades i bons trets i escapçades dels barcelonins els hi donaven novament la victòria (Totbèlit 505 -- El Forn 295).
Finalment... el darrer partit... els actuals campions del món: Can Barraca, raca,raca, raca!... si senyor, ells ja sabien que havíem fet els deures i van adoptar una postura conservadora a la vegada que arriscada en plantejaments...Així i tot, són molt grans i encara que els hi vam plantar cara i els nous bèlits donen menys opcions als trets llargs....van acabar guanyant ben merescudament amb jugades que fins i tot a nosaltres ens semblaren cosa de màgia (bé...o això, o els seus jugadors són atletes de gimnàstica rítmica de l'Est disfressats de jugadors de bèlit....- ep! no us penseu...una vegada...una vegada els vam guanyar a Barna! ......sí, va passar un cop...un de sol...però...si aneu a la viquipèdia ja hi surt -hehehe!!!!!!) (Can Barraca 505 -- TotBèlit 235).

Així i tot, classificats... tres partits de cinc guanyats i segons a la classificació del grup A amb 2.030 canes... gens malament!!! (cinc dies després encara es pot reconèixer els somriures de "no m'ho acabo de creure" dels jugadors Canfanganians...).

I ara... ja ho diuen... toca jugar-se-la... pugem el 19 al matí a Girona... dos partits a vida o mort per guanyar l'opció a passar a la següent eliminatòria

Els nostres antagonistes: Casanova Team.
Un honor, un plaer i infinit respecte pels amics amb qui ens enfrontem al camp i respectem i admirem per ser, d'essència i cor, belitaires de pro.

Guanyi qui guanyi...CANES AMUNT I BÈLIT AL COR!!!!







Cap comentari:

Publica un comentari