dilluns, 23 de maig de 2011

L'únic partit que es perd és el que no es juga

El Casus Bèlit de Sants s'acomiada del 7é Campionat del Món amb el cap ben alt després de presentar batalla a uns difícils Obélit, candidats a la zona alta de la competició. Sens dubte, no és un "adéu", si no un "fins aviat" donat que l'experiència ha sigut tant positiva i l'acolliment tant calorós que tots els santsencs i santsenques volen repetir. Però anem per parts:

Jugar a bèlit no és cap delicte!
La jornada del dissabte va començar de manera accidentada. Alguns jugadors de l'equip santsenc van ser retinguts de manera injustificada per les forces policials de camí a Girona. Els agents van mostrar una nul·la consideració amb els companys, retardant la seva arribada al camp i fent perillar la celebració del primer partit de l'eliminatòria. Fins i tot van amenaçar amb requisar les canes i els bèlits, interpretant que podien considerar-se armes. Des de Tot Bèlit condemnem aquest abús policial dels mossos d'esquadra i lamentem la desconeixença de la cultura popular que pateixen. Felip Puig dimissió.


Obélit 410 - Casus Bèlit 265
Arribats sans i estalvis al camp de Sant Narcís, el següent obstacle que van trobar va ser un poderós Obélit. L'equip local es va mostrar efectiu a l'hora de sumar canes i conservador a l'hora de demanar-les. Poc va poder fer la defensa ben posicionada del conjunt santsenc que malgrat tot, es va trobar a escasses 200 canes després de la segona ronda de llançaments dels gironins. La remuntada semblava possible; però el dissabte, el Casus Bèlit tenia la pólvora mullada. Les escapçades dels Obélit van fer molt de mal als principals llançadors pixapins. Cal destacar però, un inspirat Martí i un gegant Asad.


Obélit 510 - Casus Bèlit 340
Després d'un bon dinar a La Tasqueta, els i les integrants del Casus Bèlit va recórrer la distància entre aquest conegut restaurant de Girona i el terreny de joc com un exèrcit escocès: encapçalats pel gaiter Xose Mari, internacional amb Galiza, van travessar els carrers del popular barri de Sant Narcís. Aquesta posada en escena va motivar l'equip santsenc en la seva lluita per forçar un tercer partit, però no va infondre terror en el seu rival que va repetir el guió del primer encontre. Van haver dos elements, en aquesta ocasió, que van desequilibrar el partit a favor dels locals: Xavier de l'Obélit va aconseguir 150 canes que posaven distància al marcador; i el segon torn de llançaments del Casus Bèlit va començar amb l'eliminació de Asad, principal argument ofensiu dels santsencs. El nerviosisme es va instal·lar en el conjunt verd-camuflatge, el que encara va beneficiar les escapçades dels grisencs. Al final, justa victòria d'Obélit en una eliminatòria molt disputada.


Mirant al futur i retorn a Sants
Malgrat la llàstima per haver sigut eliminats, els jugadors i jugadores del Casus Bèlit es van mostrar molt contents per l'experiència d'aquest, el seu primer campionat. L'hospitalitat de l'organització i de la resta d'equips ha estat excel·lent. Com va declarar el capità Ângelo Pineda a Va de Bèlit TV, «malgrat que els resultats no han acompanyat donada la nostra inexperiència notòria, estem molt contents d'haver pogut gaudir de l'ambient que es genera al voltant del bèlit aquí a Girona».



Desprès de les salutacions i les fotos de rigor, Miquel de Can Barraca els va portar a conèixer el barri de Sant Narcís i el seu centre cívic. D'allà va sorgir el compromís de tornar en breu com espectadors i espectadores de la fase final i de les festes del barri. De tornada, aquest cop sense incidents, els jugadors i jugadores es van trobar una càlida rebuda del Casal Independentista de Sants - Jaume Compte, patrocinador i seu de l'equip. Alguns socis i sòcies van acudir per a fer-li un passadís a l'equip.


La resta de resultats de la jornada
A més de l'Obélit, altres cinc equips es van classificar per als quarts de final. Can Barraca, líders del Grup A, van patir per a superar a l'últim del Grup B, el Límit 7. Estrenant nova samarreta grisa, Can Barraca es va imposar amb autoritat en el primer partit (875-185). La sorpresa va esclatar al segon, quan els bescanonins van provocar la primera derrota del Can Barraca en el campionat i van forçar el tercer partit amb un ajustadíssim 355-360. L'encontre va tenir de tot: bèlits perduts, una escapçada acrobàtica d'en Narcís i fins i tot alguna polèmica arbitral. Els equips van pactar no allargar l'eliminatòria i disputar un desempat a una sola ronda. El resultat final va ser 50-10 a favor dels campions de Bescanó 2010.
Els Belitaires van perdre contra els Taronges per 435-620 i 395-690. Segons els mitjans locals, el resultat no reflecteix la igualtat al joc, en el que destaquen Jaume Garcia. El sarrianenc Mitja Cana Val va estar a punt de donar un ensurt al Nemberguan (560-675 i 305-625). Una de les eliminatòries més igualades va ser la disputada entre Mosquetes Mortes i Els Bons amb victòria del primer. Els resultats ho diuen tot: 260-265, 380-330 i 540-565. Mosquetes Mortes passen i Els Bons es perden la fase final per primer cop a la seva història.
Cal destacar la classificació dels subcampions de Bescanó 2010, els Desibèlits, que van arrasar per 305-60 i 740-200 al Casanova Team. Ja són un dels equips favorits per al campionat. Aqui els teniu amb els seus hooligans de Pare Claret.



El cap de setmana vinent sabrem qui seran els dos classificats que falten. Un sortira de Los Primos vs. Les Nenes, partit a priori molt desequilibrat entre una de les sensacions de la competició i un equip que no acaba de trobar-se amb la victòria. L'altre encontre és un veritable partidaç: Minibons vs. Cupdecana. Els actuals campions hauran de guanyar a un equip que va fer un gran paper l'any passat i que en la present edició, desprès d'uns dolents resultats inicials, ha mostrat una recuperació important. Independentment de la sort del Cupdecana en el campionat, hem de felicitar aquest conjunt per ser el primer equip de bèlit amb representació política. Esperem veure'ls aviat per Sants.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada